Cordes- sur- Ciel
dijous, 5 de juny del 2014
diumenge, 6 d’abril del 2014
Els Manllevats
Els manllevats són uns dies que l’abril deixa al març perquè aquest darrer els hi demana. Unes jornades de fred, pluja, neu o glaç, que any rere any es van repetint amb major o menor intensitat, però que s'acostumen a complir segons la tradició. La vella de Romadriu.
Romadriu és un poblet de la vall del riu de Santa Magdalena, molt prop ja dels límits del Pallars amb l’Alt Urgell.
"Segons una rondalla molt estesa per la comarca, fa moltíssims anys que vivia en aquest poblet una vella que tenia un ramat d’ovelles. Un any, el darrer dia del mes de març, la padrina exclamà tota satisfeta, perquè ja feia bon temps:
"Cent borrecs tinc a muntanya,
tots treuen un pam de banya.
Cent auvelles tinc a l’Urgell,
totes tinen lo seu anyell.
Març, marcerol:
no em fas més por que un caragol."
El març, que tenia fama de ser un mes molt dur i rigorós, es va enrabiar molt per aquestes paraules, que ell interpretà com el desafiament i la burla d’una dona insignificant. Llavors decidí d’enviar un fort escarment a la padrina, però, com que gairebé ja no li quedava temps, va demanar l’ajut del seu germà, el mes d’abril: "Abril gentil: deixa-me’n un, deixa-me’n dos, deixa-me’n tres;
un que jo en tinc en faran quatre
i a la mala vella els hi farem pernabatre!!!"
De seguida es va girar un fort temporal de vent i de fred, que va durar quatre dies. Aquesta maltempsada, que cada any es repeteix, és coneguda per aquest motiu amb el nom de «mal-llevants», és a dir, dies manllevats, prestats.
A la infortunada vella, se li van pelar de gel tots els caps de bestiar. Només va poder salvar un corder molt xic, perquè se’l va posar sota les faldilles. Malgrat això, duien que la temerària padrina seguia escarnint el mal temps:
"Pel cul li’n pots dar, que pel cap no podràs!!"
Acabat el mal temps, només va poder esquerar un corder, però amb la cua més pelada que un jonc. A Romadriu, encara hi ha la cova on s’arrecerà la temerària padrina.”
Cada vall de muntanya n'aporta la seva peculiaritat, i hi ha una altra llegenda a Soldeu, (Andorra). La novetat d’aquests manllevats no són quatre dies, sinó tres: dos d’abril i un de març.
"El mes de març no volive acabar de marxar, però com què veïve que li faltaven dies per fer mal li va dir a l’abril:
Abril gentil! Deixa-me’n un, Deixa-me’n dos, i amb el que jo tinc, que farem tres! I acabaré de matar la vaca, del pobre pagès."
Els manllevats ens venen a confirmar com és d'impredecible la primavera. A veure com aniran els d'enguany i si es compleix la tradició.
Dites populars del mes de març
Març marçot, mata la vella a la vora del foc, i a la jove si pot.
Març ventós i abril plujós, fan el maig florit i formós.
dilluns, 31 de març del 2014
125è aniversari Torre Eiffel
La Torre Eiffel és el símbol més conegut de la capital francesa.
La Torre Eiffel, obra del enginyer i artista francès Gustave Eiffel, va ser l’edifici més alt del món fins a l’any 1930 gràcies als seus 300 metres d’alçada (vora 325 metres si comptabilitzem l’antena de ràdio que hi ha al capdamunt de la torre emblemàtica), i encara avui en dia és l’edificació més alta de la capital de l’hexàgon.
La Torre Eiffel és un dels símbols més coneguts de París, que amb el temps ha esdevingut una veritable icona de la capital gala. Malgrat tractar-se d’un edifici polèmic en el moment de la seva construcció (la major part dels intel·lectuals parisencs estaven en contra d’una construcció que consideraven lletja, freda i impersonal), la Torre Eiffel es va edificar a la zona dels camps de Mart, al centre de la capital gala, amb motiu de la celebració de l’Exposició Universal de 1889, que a més a més, commemorava el centenari de la Revolució Francesa. La Torre havia de donar la benvinguda als visitants a l’Exposició Universal i havia de ser desmuntada un cop finalitzat l’esdeveniment.
Només havia d'estar dreta 20 anys, però es va salvar per la utilitat militar de les antenes i equips de ràdio.
Aquest ús pràctic és suficient per mantenir-la dreta.
Avui són 7 milions de visitants els que la torre Eifel atreu cada any.
Avui en dia resulta impossible imaginar-se la Torre Eiffel fora del seu marc urbà, però la realitat és que en Gustave Eiffel va oferir el seu projecte de construcció d’una gran torre de ferro a algunes ciutats abans que els càrrecs municipals parisencs n’aprovessin la construcció. Entre aquestes ciutats a les que el constructor francès va presentar el seu projecte cal incloure-hi la ciutat de Barcelona.
L’any 1888 es va celebrar l’Exposició Universal a Barcelona, al recinte de la Ciutadella. Per habilitar l’espai, l’ajuntament barceloní va rehabilitar la zona del Parc de la Ciutadella (fins feia poc, una fortalesa militar destinada a mantenir l’ordre establert a la ciutat comtal) i el que avui en dia coneixem com a Passeig Lluís Companys, que enllaça amb el Passeig de Sant Joan a l’alçada del carrer Trafalgar.
El consistori barceloní va rebre moltes propostes de diversos constructors, artistes, arquitectes i enginyers per rehabilitar l’espai que havia d’allotjar l’Exposició Universal, i entre aquest cal incloure la proposta del senyor Gustave Eiffel, que volia construir-hi una gran torre de ferro per donar la benvinguda als visitants a l’Exposició. Finalment, els edils municipals del moment van desestimar el projecte Eiffel, ja que el consideraven car, estrany i poc integrat al entorn urbà, i van apostar per la construcció d’un Arc del Triomf que donés la benvinguda als visitants de l’Exposició, a càrrec de l’arquitecte català Josep Vilaseca.
Girona tè una obra de Gustave Eiffel " El Pont de les peixateries
L'esmentat pont va donar gran vitalitat a la ciutat de Girona ja que apropà al cor de la ciutat antiga de la Rambla amb el carrer Santa Clara i la nova, que s'obría a l'exterior.
Feliç aniversari a la torre Eiffel i un record pera Gustave Eiffel i el seu pas per la nostra terra
diumenge, 30 de març del 2014
Primàries
Les
Primàries obren una escletxa
de llum i claredat per
accedir a un càrrec,
Podrien marcar
l’inici d´un canvi
en la llei electoral dels partits,
més democràtica.
On els
ciutadans poden conèixer
i valorar les persones
i sentir-se més implicats
És així
com hem conegut
el grup dels
cincs candidats que
es presentaven com
alcaldables de la
ciutat i oferien
la seva proposta
de canvi amb
il·lusió i empenta.
Carmen Andrés, una
persona pràcticament desconeguda
, la menys mediàtica de
tots amb un
discurs ,clar, sense artificis ,
amb un tarannà
amable , les idees clares ,
no necessitava imposar-les
amb agressivitat , la
seva força la
portaven , la seva
formació, els anys dedicats
amb excel.lència i
esforç en el
districte de Nou
Barris i tota
la gent que
al llarg de
tots aquests anys
han pogut gaudir de
la seva manera
de fer política,treball feina i
empatia.
Els ciudatans
li han donat
credibilitat , i amb
el seu vot , han
fet visible una
dona singular digna
de ser coneguda,
potser no guanyarà
a la segona volta
, però, Felicitats!
pel camí recorregut
dissabte, 29 de març del 2014
Centenari de la Mancomunitat
La història és
la exposició sistemàtica
dels esdeveniments que
afecten un poble
.
Els fets històrics
es repeteixen i
la consulta del
passat ens ajuda
a entendre les
situacions i reptes
actuals .
En la celebració
del Centenari de
la Mancomunitat s’obre
l’exposició La Mancomunitat
de Catalunya Cultura
i Pedagogia en
el Museu d’Història de Catalunya on
es fa un
recorregut per la
trajectòria , al
treball i a l’esforç d’una
època marcada per
un un lideratge
efectiu, Enric Prat
de la Riba
primer president de
la Mancomunitat de
Catalunya i a
la seva mort
Josep Puig I
Cadafalch que van saber
trobar la sortida
per aconseguir que
els seus somnis
no fossin una
quimera.
Recomano una visita
al Museu d’Història
, es una
bona ocasió per
fer una passejada
per tot l’àmbit
i aprendre d’una
manera visual i
directa la historia
del nostre passat.
Fent esment a
les paraules del
consell de Cultura
F. Mascarell Buscant
el paral·lelisme entre
aquestes dades 1714- 1914 pot ser ? el 2014 l’any
màgic que donarà resposta a les nostres
incerteses
Subscriure's a:
Missatges (Atom)