dijous, 5 de juny del 2014
Cordes-sur-Ciel
Còrdas d'Albigés (nom occità; en francés Cordes o
Cordes-sur-Ciel des del 1993), és un municipi francès, situat al departament de
Tarn i a la regió de Migdia-Pirineus. L'any 1999 tenia 996 habitants.
És un poble medieval situat sobre un turó amb quatre muralles
concèntriques que protegeixen una munió de carrerons estrets i tortuosos que
més aviat semblen un laberint.
El primer recinte de principis del segle XIII, encara és
visible al cim del pujol. L'església de Sant Miquel, amb un campanar molt
particular, es començà el 1263 i es fortificà al segle XIV. Les fortificacions
han estat modificades nombroses vegades fins al Renaixement.
El poble va ser fundat per Ramon VII de Tolosa el 4 de
novembre de 1222, poc després de la mort del seu pare Ramon VI. Era el període
de reconquesta occitana que va seguir a la mort del cap de la croada llançada
contra els Càtars del Migdia declarats herètics. Còrdas és la primera i la més
important de les ciutats fortificades, és a dir de les ciutats noves, creades
per recollir les poblacions que la guerra havia privat de teulada i de foc.La
ciutat s'envoltà de dues línies de muralles tancades per poderoses portes
fortificades. Còrdas continuarà sent molt de temps la plaça més forta dels
albigesos.
Probablement construït per raons estratègiques, Còrdas es fa
de pressa un nom important. El rei de França demana que li sigui remesa al
títol de propietat el 1229 (Tractat de Meaux).
Escrits ens indiquen que el catarisme s'hi va fer actiu molt
aviat i segons una disposició feta a l'inquisidor Pierre Durand el 1245, hi
havia un taller de teixidors càtars a Còrdas cap el 1225.
Còrdas va constituir una llar activa del catarisme. La
ciutat patirà les envestides de la Inquisició empaitant els Càtars i
participarà en els moviments de revolta contra els mètodes inquisitorials.
La creu del Mercat
(de finals del segle XIV) recordaria la massacre de tres inquisidors
precipitats en el fons del pou
diumenge, 6 d’abril del 2014
Els Manllevats
Els manllevats són uns dies que l’abril deixa al març perquè aquest darrer els hi demana. Unes jornades de fred, pluja, neu o glaç, que any rere any es van repetint amb major o menor intensitat, però que s'acostumen a complir segons la tradició. La vella de Romadriu.
Romadriu és un poblet de la vall del riu de Santa Magdalena, molt prop ja dels límits del Pallars amb l’Alt Urgell.
"Segons una rondalla molt estesa per la comarca, fa moltíssims anys que vivia en aquest poblet una vella que tenia un ramat d’ovelles. Un any, el darrer dia del mes de març, la padrina exclamà tota satisfeta, perquè ja feia bon temps:
"Cent borrecs tinc a muntanya,
tots treuen un pam de banya.
Cent auvelles tinc a l’Urgell,
totes tinen lo seu anyell.
Març, marcerol:
no em fas més por que un caragol."
El març, que tenia fama de ser un mes molt dur i rigorós, es va enrabiar molt per aquestes paraules, que ell interpretà com el desafiament i la burla d’una dona insignificant. Llavors decidí d’enviar un fort escarment a la padrina, però, com que gairebé ja no li quedava temps, va demanar l’ajut del seu germà, el mes d’abril: "Abril gentil: deixa-me’n un, deixa-me’n dos, deixa-me’n tres;
un que jo en tinc en faran quatre
i a la mala vella els hi farem pernabatre!!!"
De seguida es va girar un fort temporal de vent i de fred, que va durar quatre dies. Aquesta maltempsada, que cada any es repeteix, és coneguda per aquest motiu amb el nom de «mal-llevants», és a dir, dies manllevats, prestats.
A la infortunada vella, se li van pelar de gel tots els caps de bestiar. Només va poder salvar un corder molt xic, perquè se’l va posar sota les faldilles. Malgrat això, duien que la temerària padrina seguia escarnint el mal temps:
"Pel cul li’n pots dar, que pel cap no podràs!!"
Acabat el mal temps, només va poder esquerar un corder, però amb la cua més pelada que un jonc. A Romadriu, encara hi ha la cova on s’arrecerà la temerària padrina.”
Cada vall de muntanya n'aporta la seva peculiaritat, i hi ha una altra llegenda a Soldeu, (Andorra). La novetat d’aquests manllevats no són quatre dies, sinó tres: dos d’abril i un de març.
"El mes de març no volive acabar de marxar, però com què veïve que li faltaven dies per fer mal li va dir a l’abril:
Abril gentil! Deixa-me’n un, Deixa-me’n dos, i amb el que jo tinc, que farem tres! I acabaré de matar la vaca, del pobre pagès."
Els manllevats ens venen a confirmar com és d'impredecible la primavera. A veure com aniran els d'enguany i si es compleix la tradició.
Dites populars del mes de març
Març marçot, mata la vella a la vora del foc, i a la jove si pot.
Març ventós i abril plujós, fan el maig florit i formós.
dilluns, 31 de març del 2014
125è aniversari Torre Eiffel
La Torre Eiffel és el símbol més conegut de la capital francesa.
La Torre Eiffel, obra del enginyer i artista francès Gustave Eiffel, va ser l’edifici més alt del món fins a l’any 1930 gràcies als seus 300 metres d’alçada (vora 325 metres si comptabilitzem l’antena de ràdio que hi ha al capdamunt de la torre emblemàtica), i encara avui en dia és l’edificació més alta de la capital de l’hexàgon.
La Torre Eiffel és un dels símbols més coneguts de París, que amb el temps ha esdevingut una veritable icona de la capital gala. Malgrat tractar-se d’un edifici polèmic en el moment de la seva construcció (la major part dels intel·lectuals parisencs estaven en contra d’una construcció que consideraven lletja, freda i impersonal), la Torre Eiffel es va edificar a la zona dels camps de Mart, al centre de la capital gala, amb motiu de la celebració de l’Exposició Universal de 1889, que a més a més, commemorava el centenari de la Revolució Francesa. La Torre havia de donar la benvinguda als visitants a l’Exposició Universal i havia de ser desmuntada un cop finalitzat l’esdeveniment.
Només havia d'estar dreta 20 anys, però es va salvar per la utilitat militar de les antenes i equips de ràdio.
Aquest ús pràctic és suficient per mantenir-la dreta.
Avui són 7 milions de visitants els que la torre Eifel atreu cada any.
Avui en dia resulta impossible imaginar-se la Torre Eiffel fora del seu marc urbà, però la realitat és que en Gustave Eiffel va oferir el seu projecte de construcció d’una gran torre de ferro a algunes ciutats abans que els càrrecs municipals parisencs n’aprovessin la construcció. Entre aquestes ciutats a les que el constructor francès va presentar el seu projecte cal incloure-hi la ciutat de Barcelona.
L’any 1888 es va celebrar l’Exposició Universal a Barcelona, al recinte de la Ciutadella. Per habilitar l’espai, l’ajuntament barceloní va rehabilitar la zona del Parc de la Ciutadella (fins feia poc, una fortalesa militar destinada a mantenir l’ordre establert a la ciutat comtal) i el que avui en dia coneixem com a Passeig Lluís Companys, que enllaça amb el Passeig de Sant Joan a l’alçada del carrer Trafalgar.
El consistori barceloní va rebre moltes propostes de diversos constructors, artistes, arquitectes i enginyers per rehabilitar l’espai que havia d’allotjar l’Exposició Universal, i entre aquest cal incloure la proposta del senyor Gustave Eiffel, que volia construir-hi una gran torre de ferro per donar la benvinguda als visitants a l’Exposició. Finalment, els edils municipals del moment van desestimar el projecte Eiffel, ja que el consideraven car, estrany i poc integrat al entorn urbà, i van apostar per la construcció d’un Arc del Triomf que donés la benvinguda als visitants de l’Exposició, a càrrec de l’arquitecte català Josep Vilaseca.
Girona tè una obra de Gustave Eiffel " El Pont de les peixateries
L'esmentat pont va donar gran vitalitat a la ciutat de Girona ja que apropà al cor de la ciutat antiga de la Rambla amb el carrer Santa Clara i la nova, que s'obría a l'exterior.
Feliç aniversari a la torre Eiffel i un record pera Gustave Eiffel i el seu pas per la nostra terra
diumenge, 30 de març del 2014
Primàries
Les
Primàries obren una escletxa
de llum i claredat per
accedir a un càrrec,
Podrien marcar
l’inici d´un canvi
en la llei electoral dels partits,
més democràtica.
On els
ciutadans poden conèixer
i valorar les persones
i sentir-se més implicats
És així
com hem conegut
el grup dels
cincs candidats que
es presentaven com
alcaldables de la
ciutat i oferien
la seva proposta
de canvi amb
il·lusió i empenta.
Carmen Andrés, una
persona pràcticament desconeguda
, la menys mediàtica de
tots amb un
discurs ,clar, sense artificis ,
amb un tarannà
amable , les idees clares ,
no necessitava imposar-les
amb agressivitat , la
seva força la
portaven , la seva
formació, els anys dedicats
amb excel.lència i
esforç en el
districte de Nou
Barris i tota
la gent que
al llarg de
tots aquests anys
han pogut gaudir de
la seva manera
de fer política,treball feina i
empatia.
Els ciudatans
li han donat
credibilitat , i amb
el seu vot , han
fet visible una
dona singular digna
de ser coneguda,
potser no guanyarà
a la segona volta
, però, Felicitats!
pel camí recorregut
Subscriure's a:
Missatges (Atom)