Llegenda del Sant Crist
de Balaguer
Sembla ser que tots els documents referents a l'arribada del
Sant Crist a Balaguer van desaparèixer, probablement cremats en la destrucció
del Castell Formós. Ja l'any 1585 trobem escrita la llegenda del Sant Crist que
s'ha transmès de pares a fills a Balaguer.
La imatge del Sant Crist fou construïda per Nicodem, que
havia estat profundament commogut per la mort de Crist a la creu i volia fer
reflectir aquell sofriment diví sobre la fusta. Va anar plasmant a poc a poc el
cos de Crist però, en arribar a la cara, Nicodem no reeixia a representar tant
sofriment. Després de molts esforços estava cansat i descoratjat i s'adormí.
Mentre dormia somnià que uns angelets feien el rostre a la imatge. Es despertà
i veié esculpit en la fusta el rostre del Crist tal com ell volia fer-lo.
Nicodem va portar la imatge a la seva casa de Jerusalem.
Maria i els apòstols la varen anar a veure i davant la perfecció d'aquella
imatge, van agenollar-se i la van besar.
Durant una de les persecucions dels cristians, la imatge fou
traslladada a Beirut, on fou venerada en un soterrani per un grupet de
cristians que fugien dels turments. Un dia els cristians van haver de fugir i
van deixar la imatge en un armari. Després de molts anys, aquella casa fou
comprada per un jueu que es deia Eleazar More.
Eleazar More va ser acusat de ser cristià per uns jueus que
varen descobrir la imatge en l'armari durant una festa. Eleazar, per desmentir
l'acusació, va fuetejar la imatge i li va clavar un punyal al pit. Un gran doll
de sang va brollar de la ferida i tots quedaren meravellats. Molts jueus es
convertiren al cristianisme i durant molts anys el Sant Crist de Nicodem fou
adorat en la sinagoga de Beirut, convertida en església catòlica.
Quan els àrabs van envair la ciutat de Beirut van tirar la imatge
al mar Mediterrani. Aquesta va travessar el mar fins arribar al riu Ebre. Va
pujar contra corrent fins arribar al riu Segre i va remuntar Segre amunt fins
arribar a Balaguer.
Els balaguerins van voler treure la imatge del riu però no
podien aconseguir-ho. Avisades les monges clarisses, van baixar totes en
processó. La mare abadessa es va agenollar vora el riu i una onada d'aigua va
atansar la imatge als seus braços. Amb molta devoció i seguida de totes les
monges clarisses i de tot el poble de Balaguer la mare abadessa va pujar la
imatge al santuari on encara avui és venerada.
