dilluns, 28 de juliol del 2014

Santuari del Sant Crist de Balaguer



Llegenda del Sant Crist  de  Balaguer


Sembla ser que tots els documents referents a l'arribada del Sant Crist a Balaguer van desaparèixer, probablement cremats en la destrucció del Castell Formós. Ja l'any 1585 trobem escrita la llegenda del Sant Crist que s'ha transmès de pares a fills a Balaguer.
La imatge del Sant Crist fou construïda per Nicodem, que havia estat profundament commogut per la mort de Crist a la creu i volia fer reflectir aquell sofriment diví sobre la fusta. Va anar plasmant a poc a poc el cos de Crist però, en arribar a la cara, Nicodem no reeixia a representar tant sofriment. Després de molts esforços estava cansat i descoratjat i s'adormí. Mentre dormia somnià que uns angelets feien el rostre a la imatge. Es despertà i veié esculpit en la fusta el rostre del Crist tal com ell volia fer-lo.
Nicodem va portar la imatge a la seva casa de Jerusalem. Maria i els apòstols la varen anar a veure i davant la perfecció d'aquella imatge, van agenollar-se i la van besar.
Durant una de les persecucions dels cristians, la imatge fou traslladada a Beirut, on fou venerada en un soterrani per un grupet de cristians que fugien dels turments. Un dia els cristians van haver de fugir i van deixar la imatge en un armari. Després de molts anys, aquella casa fou comprada per un jueu que es deia Eleazar More.
Eleazar More va ser acusat de ser cristià per uns jueus que varen descobrir la imatge en l'armari durant una festa. Eleazar, per desmentir l'acusació, va fuetejar la imatge i li va clavar un punyal al pit. Un gran doll de sang va brollar de la ferida i tots quedaren meravellats. Molts jueus es convertiren al cristianisme i durant molts anys el Sant Crist de Nicodem fou adorat en la sinagoga de Beirut, convertida en església catòlica.
Quan els àrabs van envair la ciutat de Beirut van tirar la imatge al mar Mediterrani. Aquesta va travessar el mar fins arribar al riu Ebre. Va pujar contra corrent fins arribar al riu Segre i va remuntar Segre amunt fins arribar a Balaguer.
Els balaguerins van voler treure la imatge del riu però no podien aconseguir-ho. Avisades les monges clarisses, van baixar totes en processó. La mare abadessa es va agenollar vora el riu i una onada d'aigua va atansar la imatge als seus braços. Amb molta devoció i seguida de totes les monges clarisses i de tot el poble de Balaguer la mare abadessa va pujar la imatge al santuari on encara avui és venerada.


dijous, 5 de juny del 2014

Belgica


èdia relatiu a: Còrdas d'Al
ble, continua interrogant la gent de Còrdas i els especialistes.
Les façanes de les belles cases gòtiques, adornades d'escultures en alt relleu, semblen transmetre missatges desconeguts. Una interpretació alquímica ha estat aportada a les escultures de la Casa del Gran Genet.
El manuscrit de les Sorts dels Apòstols (segle XIII) trobat emparedat a la Casa Prunet, és un recull d'oracles en llengua occitana.
L'original es conserva a la Biblioteca Nacional i el museu Charles Portal en posseeix una còpia.

La imatge del drac turmenta la història mítica de Còrdas: la silueta de la ciutat, els noms dels cursos d'aigua, l'evocació a sant Miquel, certes escultures de les façanes.


Referències[modifica | modifica el codi]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Còrdas d'Al

Fotografies












Cordes-sur-Ciel




Còrdas d'Albigés (nom occità; en francés Cordes o Cordes-sur-Ciel des del 1993), és un municipi francès, situat al departament de Tarn i a la regió de Migdia-Pirineus. L'any 1999 tenia 996 habitants.
És un poble medieval situat sobre un turó amb quatre muralles concèntriques que protegeixen una munió de carrerons estrets i tortuosos que més aviat semblen un laberint.
El primer recinte de principis del segle XIII, encara és visible al cim del pujol. L'església de Sant Miquel, amb un campanar molt particular, es començà el 1263 i es fortificà al segle XIV. Les fortificacions han estat modificades nombroses vegades fins al Renaixement.
El poble va ser fundat per Ramon VII de Tolosa el 4 de novembre de 1222, poc després de la mort del seu pare Ramon VI. Era el període de reconquesta occitana que va seguir a la mort del cap de la croada llançada contra els Càtars del Migdia declarats herètics. Còrdas és la primera i la més important de les ciutats fortificades, és a dir de les ciutats noves, creades per recollir les poblacions que la guerra havia privat de teulada i de foc.La ciutat s'envoltà de dues línies de muralles tancades per poderoses portes fortificades. Còrdas continuarà sent molt de temps la plaça més forta dels albigesos.
Probablement construït per raons estratègiques, Còrdas es fa de pressa un nom important. El rei de França demana que li sigui remesa al títol de propietat el 1229 (Tractat de Meaux).
Escrits ens indiquen que el catarisme s'hi va fer actiu molt aviat i segons una disposició feta a l'inquisidor Pierre Durand el 1245, hi havia un taller de teixidors càtars a Còrdas cap el 1225.
Còrdas va constituir una llar activa del catarisme. La ciutat patirà les envestides de la Inquisició empaitant els Càtars i participarà en els moviments de revolta contra els mètodes inquisitorials.


 La creu del Mercat (de finals del segle XIV) recordaria la massacre de tres inquisidors precipitats en el fons del pou 
Cordes- sur- Ciel



  Cordes -sur-  Ciel