LES METAMORFOSIS, OVIDI EN TRANSFORMACIÓ
INCESSANT
Les Metamorfosis (Metamorphosis) d'Ovidi és un extens poema d'uns 12.000 hexàmetres dividits en 15 llibres que
recullen 250 mites i llegendes grecs i romans amb la característica comuna de
la transformació de personatges i éssers en animals, plantes, constel·lacions,
en un seguit continu presentat en ordre pretesament cronològic des de la
creació de l'univers fins a la divinització de Juli Cèsar. Així doncs consisteix en
una mena d'història mítica del món, que, després de començar amb un pròleg
dedicat a la creació i el diluvi (primers episodis del llibre I), es divideix
en tres parts: primer els protagonistes són divinitats, després hi ha
narracions sobre herois i heroïnes i finalment les figures que els antics
consideraven històriques tot arrencant de la guerra de
Troia. Donen unitat a l'obra la presència
constant del canvi, l'ordenació temporal i la continuïtat entre episodis
proporcionada per una àmplia gamma de recursos de transició molt enginyosos. El
més freqüent d'aquests és la concatenació de personatges. Per exemple en el
primer llibre passa de les formacions naturals d'animals a l'aparició de Pitó i tot seguit de la seva mort a mans d'Apol·lo al mite d'Apol·lo i
Dafne.
Els trets de les Metamorfosis fan difícil encasellar‑les en un gènere concret. De tota manera és una obra
pròxima a l'èpica si tenim en compte característiques com la mètrica, el seu
caràcter narratiu, la seva llargària i molts dels seus temes i personatges,
típicament èpics. Tanmateix, a diferència de l'epopeia tradicional, li manca un protagonista i una unitat de narració. Es podria
considerar un tipus especial d'èpica, èpica de les emocions, especialment de
l'amor, al qual Ovidi dóna molta importància en els mites que conta. En
realitat no pertany de manera absoluta a cap gènere, sinó que presenta una gran diversitat d'estils, perquè cada episodi és tractat amb
l'estil que el poeta creu més adient. És didàctic al començament, quan descriu el naixement del món, amb
evidents influències filosòfiques, esdevé èpic quan relata la ira de Júpiter i el diluvi, pren un to entre elegíac i bucòlic en el mite d'Apol·lo i
Dafne, mentre que la narració dels amors de
Júpiter i Io té molts elements de comicitat. Altres
passatges són tràgics o himnes. Així doncs, a les Metamorfosis la varietat i el canvi són incessants, fent honor al seu títol i al seu
tema: canvien els personatges, els escenaris, els arguments, el tractament...
L'originalitat de les Metamorfosis rau en el fet que l'autor no va seguir un model determinat. Tot i així el
precedent més pròxim són els epyllia, breus composicions èpiques que de
vegades s'aplegaven en reculls. Alguns poetes hel·lenístics com Nicandre de
Colofó, Parteni de Nicea van escriure justament col·leccions anomenades Metamorfosis.Tanmateix Ovidi va més enllà, ja que ambiciona fer una obra comparable a
les grans epopeies, però diferent. Les influències que mostra són múltiples: des d'Homer i Hesíode a la poesia coetània
llatina, passant per la poesia alexandrina i la tragèdia grega i llatina.
Les Metamorfosis, una obra que no cercava segurament res més que ser un pur divertiment però
que ateny un gran nivell literari, van obtenir un enorme èxit, no solament a la
seva època sinó també posteriorment, fins a arribar a l'Edat Mitjana, el
Renaixement i el Barroc com a repertori de gairebé tots els mites greco‑romans,
puix que permetia el coneixement de la mitologia grega quan no s'hi podia
accedir directament. En literatura van ser molt imitades. Així el poeta
valencià Roís de Corella (s. XV) les pren com a model per a les seves faules
mitològiques. També s'hi inspiren molts altres escriptors com Boccaccio, Bernat
Metge, Ausiàs March, Lope de Vega i Shakespeare, pintors com Rubens i Picasso,
escultors com Bernini, músics...
Bernini mite Apol·lo i Dafne
Salvador Dalí Metamorfosi de Narcís
Paolo Varonese mite Atenea i Aracne
