LES COLÒNIES INDUSTRIALS A CATALUNYA

Les colònies industrials eren un conjunt format per un recinte fabril, els habitatges per als obrers i els diferents serveis socials d'una comunitat, com l'escola, l'església, l'ateneu social o la cooperativa. Van aparèixer a l'Anglaterra rural del s. XVIII, abans que es produís la revolució industrial.

Catalunya adoptà aquest sistema a la segona meitat del s. XIX, totalment immersos en el procés de revolució industrial. Davant dels conflictes socials a les ciutats, els industrials catalans optaren per traslladar les seves fàbriques al món rural, més tranquil i on trobaren mà d'obra més estable i menys problemàtica. 

A més els nuclis rurals proporcionaven terrenys més econòmics, fonts d'energia més properes, sous més baixos i beneficis fiscals.

Les colònies industrials dedicades a la producció tèxtil s'instal·laven a prop de rius per poder aprofitar l'energia hidràulica. 

A Catalunya es van fundar unes setanta colònies, que s'anaren situant principalment al llarg dels rius Llobregat, Ter i Cardener. 

Aquestes van ser fruit de la iniciativa privada de la burgesia catalana, davant d'una política estatal que no mostrava el mínim interès per afavorir el desenvolupament industrial. 

Molts d'aquests industrials van ser indians que en tornar d'Amèrica invertiren la seva fortuna a Catalunya.

Colònies industrials

LES COLÒNIES INDUSTRIALS A CATALUNYA

Les colònies industrials eren un conjunt format per un recinte fabril, els habitatges per als obrers i els diferents serveis socials d'una comunitat, com l'escola, l'església, l'ateneu social o la cooperativa. Van aparèixer a l'Anglaterra rural del s. XVIII, abans que es produís la revolució industrial.

Catalunya adoptà aquest sistema a la segona meitat del s. XIX, totalment immersos en el procés de revolució industrial. Davant dels conflictes socials a les ciutats, els industrials catalans optaren per traslladar les seves fàbriques al món rural, més tranquil i on trobaren mà d'obra més estable i menys problemàtica.

 A més els nuclis rurals proporcionaven terrenys més econòmics, fonts d'energia més properes, sous més baixos i beneficis fiscals.

Les colònies industrials dedicades a la producció tèxtil s'instal·laven a prop de rius per poder aprofitar l'energia hidràulica. 

A Catalunya es van fundar unes setanta colònies, que s'anaren situant principalment al llarg dels rius Llobregat, Ter i Cardener.

 Aquestes van ser fruit de la iniciativa privada de la burgesia catalana, davant d'una política estatal que no mostrava el mínim interès per afavorir el desenvolupament industrial. Molts d'aquests industrials van ser indians que en tornar d'Amèrica invertiren la seva fortuna a Catalunya.

Olor de Colònia Sílvia Alcantara

El país del miedo Isaac Rosa

Novel·la guanyadora del premi de la Fundació José Manuel Lara 2009. El país de la por és un lloc imaginari on es faria realitat tot el que temem. Carlos sap bé com seria el seu; viu espantat. Els seus temors són molt comuns: rebre una pallissa, ser assaltat, que entrin a casa mentre dorm, que raptin al seu fill; però també tem l'agressivitat dels seus veïns, als adolescents violents, als pobres, als estranys. Sap que són temors exagerats, fins i tot infundats. I no obstant això, no pot evitar-los. La seva por, fins llavors secundari, ocuparà un lloc central quan es vegi embolicat en una situació conflictiva: un petit incident al col·legi del seu fill, que podria solucionar-se de manera senzilla, es complica per la seva incapacitat per prendre decisions. Carlos iniciarà llavors una fugida cap endavant on cada mentida, cada pas en fals, li farà sentir cada vegada més amenaçat. El país de la por indaga en l'origen d'aquesta por ambiental. Aquesta novel·la inquietant i intensa descobreix com es construeixen i propaguen els temors, i el pes que els relats de ficció tenen en l'extensió d'una por que acaba sent una forma de dominació, que ens porta a acceptar formes abusives de protecció ja respostes defensives que ens fan sentir més vulnerables.

Reconec  la intel·ligència  del  escriptor  en  saber  convertir  en  text  literari ,  el  tema  més angoixant  de  la  naturalesa  humana;  la  por  , la  vergonya  ,  la  indecisió  ,  la  paranoia

La  descripció  de  les  diferents pors ,  pot ser  pararel    al   món  que  vivim.

Reflecteix  com la  excesiva   protecció  ens  fa  perdre  la  personalitat  i  ens  fa  sentir  vulnerables.

Fa  pales  la  importància  de  saber  educar   per   la  vida   desenvolupant  l’autonomia

,  el  dret  a  equivocar-se    i  a  prendre   decisions  encara  que  siguin   errónees

"  no  es  important  les vegades  que  caus  ,  sinó  les  vegades  que  saps  aixecar-te”

Però  la  seva  lectura  se  m`ha  fet  pesada  i  en  cap  moment  ha  captat  el  meu  interès

Guernica Pablo Pixasso

Guernica (quadre)

El Guernica

El Guernica

Pablo Picasso, 1937

Oli sobre tela

350 × 780 cm

Museu Reina Sofia, Madrid

Guernica és un famós quadre de Pablo Picasso que té com motiu el bombardeig de Guernica. 

El Govern de la Segona República Espanyola va encarregar a Picasso un quadre que decorés el Pavelló Espanyol durant l'Exposició Universal de 1937 a París.[

 Picasso va realitzar un quadre cubista expressant la seva visió del bombardeig i el va anomenar Guernica.

 Ha passat a ser una obra fonamental per entendre la història de l'art.

El Guernica de Picasso mostra persones, animals i edificis destrossats per la violència i el caos generat per les bombes. L'austeritat cromàtica convé al tema del quadre.

 La primera imatge que Picasso va rebre del bombardeig va ser a través dels diaris francesos, el que propicia la teoria que va interioritzar l'horror que això va suposar, reflectint-lo amb tons negres i blancs.

El fill de l'acordionista

Bernardo Atxaga

               

Bernardo Atxaga (pseudònim de Joseba Irazu) va néixer a Asteasi (Guipuzkoa) el 1951.

Va estudiar Enonòmiques a Bilbao i Filosofia a Barcelona. Poeta i novel·lista, escriu en basc i castellà. El seu primer treball literari es va publicar el 1972, a partir d'aleshores ha publicat més de vint llibres de literatura infantil i juvenil, ha realitzat guions radiofònics, obres teatrals i lletres de cançons.

Entre les seves novel·les cal destacar "Obabakoak" (Premio Euskadi, Premio Nacional de Narrativa, Premio Nacional de la Crítica, 1998 i Prix Millepages), "L'home sol" (Premio de la Crítica, 1994) i "Aquells cels (1995, Premio Euskadi de Plata i finalista del Premio Nacional de Literatura). L'any 2002 va rebre el premi Eusko Ikaskuntza per la seva contribució a la conolidació de l'èuscar com a llengua literària. "Soinujolearen semea" la versió original de "El fill de l'acordionista" va merèixer el Premio de la Crítica 2003 i el Premio Euskadi de Plata.

"El fill de l'acordionista"

Una  descripció  acurada  de  l’època   i d’un  pais  Euskadi,

L’amistat   i  les  relacions   en  l’adolescència  ,  la  descoberta  de  la  vida  ,  l’entrada  traumàtica  al  món  del adults , la  pèrdua  de  la  ingenuïtat   de  cada  nou  descobriment. 

Des dels anys trenta fins a finals del segle XX, des d´Obaba fins a Califòrnia, de la infància a

 l´escola als inferns de la guerra civil i de la violència, Atxaga s'enfronta de manera valenta al tema de la memòria, la nostàlgia, l'amistat, i també al de la tristesa d´aquell que deixa la seva terra sabent que mai no tornarà.

I al centre de les múltiples ramificacions d'aquesta història, l´amor com a única possibilitat de salvació davant les circumstàncies més dramàtiques.

 La  descripció  del  paisatge  incomparable  de  les  valls.

La  cloenda  del  llibre  en  la  confessió  de  la  traició,  d'una  gran  sensibilitat  ,  el  dolor  i  el  rebuig  al  terrorisme  però  un gran  respecte  als  ideals

El  bombardeig de  Guernica  el  primer  a  la  història  contra  civils   va  ser  una  de   les  gestes   de  Franco  i  Hitler.
"la  guerra   és  com  una    bola  d'acer  per  enderrocar   edificis , la  bola  ha  quedat  fora  control..."

                 

El carrrer de les Camèlies

El  carrer de   les  Camèlies 

Mercè  Rodoreda

Amb El carrer de les Camèlies, Rodoreda ens permet accedir al món interior d'una altra de les seves heroïnes, o potser hauríem de dir antiheroïnes. La Cecília ens explica ella mateixa la seva història mitjançant un seguit de pensaments inconnexos i caòtics. Aquesta manera de narrar ens dóna accés lliure a la psicologia del personatge i percebem els fets com si ens trobéssim dins dels seus pensaments. Sentint la veu del personatge, el seu món interior pren protagonisme per davant dels fets mateixos i ens arriba a encomanar aquesta sensació d'angoixa i de foscor que vivia una noia jove com la Cecília a la Barcelona de la postguerra. 

Els homes juguen un paper crucial en la vida de Cecília, un home la va abandonar i un altre home la va trobar i li va posar el nom d'una nena morta, la seva primera identitat. Aquest fet ens fa pensar en una predestinació de la Cecília a fracassar, a no trobar les seves arrels i a una condemna a haver de vagar cercant alguna cosa que mai no trobarà, com ella mateixa expressa. A més a més, com veiem al fragment que he escollit, es crea una estreta relació entre aquesta recerca i el que ella anomena "enamoraments". Rodoreda lliga aquesta recerca mai satisfeta amb les relacions malaltisses que la Cecília manté amb homes que s'aprofiten d'ella. D'home en home, cada canvi a la vida de Cecília, cada nova etapa i la seva evolució com a persona van sempre estretament lligades a la presències masculines que s'enduen cada cop una mica de la seva joventut. Finalment Cecília evoluciona fins a un punt que aprèn a capgirar la situació i deixar el paper passiu que fins aquell moment havia tingut per treure partit d'ells. Malauradament això no la salva del seu destí.

 Cecília està condemnada des del principi a no trobar aquelles 'coses' que diu que busca.  El retrobament final amb l'home que la va trobar la porta a una regressió final al passat la qual cosa tanca qualsevol porta a un futur o a una esperança.


Simbolises


Flors: apareixen al  llarg  del  llibre,  però  nomès   apareixen  een  els  moments  que  ella  és  feliç .
Les  flors  representen  la  felicitat i  a  vegades  apareixen  quan  la   Ceciolia   bons  moments.

Cactus:aquest  catus  floreix   el  dia   que  troben   la  Cecilia i  una  espècie   que  només  floreix  una  vegada  en  l'any ,  per  tant  coincideix   el  dia  que  trobaren  la  Cecilia.

Til.la : apareix  quan   de  petita  està  malalta  per  haver  anar  a   cercar  el  seu pare.
Sempre  apareix   amb  la  relació  amb  la  infantesa  de   Cecilia  ,  i  més concretament  en  la  obstinació  de  trobar  el  seu  pare
Cactus