Aquest llibre
l’havia llegir fa molt de temps, ara al tornar-lo
a llegir m’ha agradat més que
la primera vegada.
Cal remarcar una nova
manera de narrar, que pot ser ja estava inventada, però que almenys jo no
l’havia llegit mai en cap altre llibre.
Cabré enllaça a vegades en un
mateix paràgraf altres amb un punt i a part, dos o tres històries separades en
el temps i en l’espai. El millor és que ho lliga tot d’una manera natural i
fent que sembli fàcil allò que és literàriament molt difícil.
Jo confesso
reflecteix diferents històries.
Consta d’ una gran història
d’amor. Inclou reflexions sobre la justificació d’un ideari per sobre dels
mitjans. Reflecteix una gran història d’amistat. Inclou reflexions
sobre la malaltia, la religió i els valors que han marcat les actuacions del
món occidental.
Parla de tantes coses que
és possible que dues persones, llegint el mateix llibre, els hi arribi de
manera diferent i la interpretació que es faci del llibre sigui
heterogènia
Jaume Cabré ha
escrit un clàssic. El llibre ha vingut per formar part, per sempre més, de les
grans novel·les de tots els temps. Crec que no és cap bogeria pensar que Jo
confesso podria estar en aquelles llistes que de tant en tant es fan
on es recullen les millors novel·les de la història.
L’any 2011 la revista
americana Newsweek en va fer una situant Guerra i Pau de Tolstoi com
la millor novel·la. Podeu veure la llista completa .
Fa pocs dies una nota de premsa
de Proa ens ha recordat que l’1 de setembre d’enguany ha fet un any de la
publicació del llibre i resumia l’impacte editorial i l’èxit que ha suposat la
publicació de Jo confesso. Més de 65.000 exemplars venuts, 8
edicions, l’elogi unànime de la crítica i l’èxit internacional
(sobretot a Alemanya). Els premis també han distingit Jo confesso: Premi
Crexells de l’Ateneu Barcelonès 2011, Premi Crítica Serra d’Or 2012, Premi de
Narrativa Maria Àngels Anglada 2012,
