La nevada del cucut

.

.

La novel•la parteix d’una estructura on barreja dues vides paral•leles de dones nascudes en diferents èpoques, la Tònia del món rural de principis del segle XX ila Lali ubicada en l’actualitat.

Escrita alternant per capítols el passat i el present, barrejant històries i pensaments, que és tal i com vénen els records, no pas ordenats. I a mida que avancen les dues històries es van entreteixint.

Dues vides marcades per la tragèdia i el silenci. El silenci destructor dels maltractaments, dels secrets, de la incomprensió. Dues vides acompanyades de l’escriptura i també de la lectura i la pintura. Que senten una necessitat molt gran d’escriure per posar paraules als seus silencis. Dues protagonistes solitàries, fortes i lluitadores, que malgrat tot, aconsegueixen tirar endavant. Tal i com ens diu l’autora: “ L’escriptura les salva de la mort psicològica”.

La Tònia ens defineix aquesta necessitat de manera impecable en aquestes paraules: "La necessitat d'escriure és com la necessitat de fer un somriure quan ens fan un altre somriure. S'ha de fer, s'ha de treure, no es pot quedar a dintre perquè, si es queda a dintre, el somriure es fa malbé, esdevé ganyota, i, les lletres, punxes que se't claven per tot el cos i que no et deixen viure en pau."

Totes dues acompanyades pel seu ídol, la Caterina Albert (Víctor Català) i la seva obra Solitud. Amb el personatge fictici de la Mila que acompanyarà a la Lali al llarg de la seva vida.

Dues dones marcades per les relacions amb els homes poc satisfactòries, però que sabran trobar la felicitat en la presència del veritable amor.

Els paral•lelismes en les dues vides donen la possibilitat d’observar-hi coincidències, moments ja viscuts que es tornen a repetir, però també de veure-hi sortides diferents i potser tot el que va quedar pendent en el passat ara es retroba en un present més esperançador, on els misteris es resolen, es tanquen les ferides.

"Neva.  Després  d'un  cap  de  setmana  gloriós,  amb  molta  gent  ,molt  sol  i  molta   calor, avui,s'ha  girat  la  truita   i  s'ha  posat   a  nevar   suaument...ningú  se'l  creia  ,només en  Pere que ja  va  dir  que  faltava la  nevada   del  cucut... això  ja  ho  deia  l'avia,  'es  la  nevada  que  falta  que  caigui  a  la  Carena   quan  encara  no  ha  cantat  el  cucut.

Eldia  que el cucut  canta, s'ha  acabat   la  neu"

Esmorzar al Tiffany´s Truman Capote

Qui no ha sentit la curiositat d'arribar-se a la joieria Tiffany's?

 Un món en què els collarets de diamants conviuen ingènuament amb la màfia, en què l'interès no desvirtua l'amistat, en què tot és possible perquè tot és absurd... En aquesta breu novel·la, Capote converteix la història d'una noia sofisticada i frívola en un entranyable poema d'amor i un retrat agut de la Nova York dels anys cinquanta. Esmorzar al Tiffany's conté els moments més divertits i tendres de Truman Capote.

  La  protagonista  ,   Holly    es  una  noia  que  deixa  de  banda   el  seu  primer  objectiu  de  fer  una  carrera  d'actriu  a  Nova  York  per  convertir-se    en  una  col.leccionista  d'homes   amb  poder, s'envolta  de  males  companyies  , un  grup  de  mafiosos  , un   està    a  la  presó  de  Sing d  Sing,  l'altre    és  un  milionari  nazi  , i  un  que  treballa   en  un  bar    i  està  enamorat  d'ella .El  narrador  de  la  història  coneix  a  Holly  perquè   han  estat  veïns   de    la  mateixa  casa vella,  els  sentiments  que  desperten  en  ell  son  indefinits  amistat  ,  curiositat   ,  in  un  amor  fluctuant   durant  tota  la  historia.

Al  final  de  la  novel·la la  condemnen   per  estar  implicada    a  les  drogues,  però  al  final   marxa   a  Brasil, a  Buenos  Aires i   es  queda  allí

     

Olivera

La lengua de los secretos Martin Abrisketa

  

He  llegit  moltes  novel·les   que  parlen   dels  estralls  i  de les  emocions  que trasbalsen   la  vida  de  les  persones  que  han viscut   ,  la guerra  Civil  ,  cadascuna  vista  des de   una  besant  diferent ,  però totes  commovedores..

La  plaça  del  diamant   de  Mercè   Rodoreda  ,la  història en  versió  de  dona.

Pa  negre    d‘Emili  Teixidor narrada   per  un  noi  de   la  plana  de  Vic

Les  Veus  de  Pamano   de  Jaume  Cabré.

El  fill del  Acordeonista  de Bernardo    Atxaga, Nostalgia  ,  amistat  ,melancolia  i  tristesa  del  que  deixa  la  seva  terra...

La  lengua de  los  secretos  de  Martín  Abrisketa.  

No és una novel·la més sobre la nostra guerra civil. És una novel·la especial, que té com a escenari aquella guerra.

"La llengua dels secrets" narra la Guerra Civil des d'un punt de vista molt original: el de Martintxo, un nen de deu anys que ens ofereix la seva fantasia, la seva imaginació, la seva ingenuïtat, les seves entremaliadures i les seves ganes de viure.

Aquell nen, Martin Abrisqueta, és el pare de l'autor que va néixer en un formatge: la seva Arrigorriaga natal estava perforada per les mines que van portar a tanta gent a treballa a una terra on els seus habitants encara cuidaven vaques i parlaven la llengua dels secrets, el euskera. Sent nen, veurà com també la guerra perfora el seu poble amb les bombes llançades pels pilots alemanys.

Separats dels seus pares, s'ha de posar al capdavant dels seus germans i fugir de la devastació. Els quatre: Paulina, Matilde, Lucas i Martín Abrisqueta Mendíbil sortiran de Arrigoriaga per arribar a Isuma a casa d'uns familiars, i des d'allí a Santander amb tota la fam del món i barrejats amb els refugiats que arriben de tot Espanya fugint dels rebels , fugint de la guerra, allà intentaran buscar la seva mare malalta.

Els quatre germans acabaran sent embarcats rumb a una petita localitat dels Alps francesos, ja com a "nens de la guerra", una localitat, Tenay, de tot just 2.500 habitants que va acollir a l'agost de 1937-237 refugiats espanyols.

És una novel·la escita amb el cor i que arriba al cor; construïda a partir de materials sensibles, amb molta tendresa i molta màgia i amb el llenguatge literari més adequat. Una novel·la commovedora i màgica, perquè commovedora i màgica és la història que narra. Una novel·la sincera, honesta, vital i molt ben escrita per un autor que s'enfronta a la seva primera obra.

En la novel·la està present la realitat: el bombardeig de Guernica; el lloc de Bilbao; la història d'aquell aviador alemany que quan rescaten el seu cos a la ria després que hagi estat derrocat el seu avió descobreixen que porta robes de dona; els de la cinquena columna a Santander disparant des dels terrats quan senten proper el triomf dels seus; la fam; la fugida i el trasllat cap a enlloc de nens i adults ...

Hi ha  un  punt  de  connexió  entre  aquesta  novella  i  “  el  fill  de  l’Acordionista  de  Bernardo  Atxada l’amistat  ,  la  nostalgia  , la  melancolia  i  la  tristesa   del  que  deixa  la  seva  terra.

Els  protagonistes  d’ambdues històries,  David   i  Juan fascinats  pels  moviments  revolucionaris   s’hi afilien   i  desprès   el  desencant   quan  coneixen    la traïció   i  la  ràbia

És una història concreta, però és, també, la història de molts nens que van haver de sortir d'Espanya cap a països desconeguts i amb uns pares que no van saber fins molt després si els seus fills seguien amb vida.

El retrat de Dorian Gray

El retrat de Dorian Gray és una obra de l'autor irlandès Oscar Wilde, i la seva única novel·la publicada. Va aparèixer per primer cop el juliol de 1890 a la revista Lippincott's Montly Magazine com una història datada del 20 de juny de 1890. L'autor va revisar aquesta primera edició més endavant, amb diversos canvis i un seguit de capítols nous. Aquesta versió va ser publicada per Ward, Lock and Company a l'abril de 1891.

Aquesta  novel.la  narra  la  història    d’un  artista  Basil  Hallward que  queda  impressionat   per  la  bellesa  d’un  jove nomenat  Dorian  Gray. L’obsessió  per  aquest  jove   el  portarà  a  retratar-lo en  un  quadre   que  es  convertirà  amb  l’eix  de  la  historia.

Basil  Hallward  presenta   a  Dorian  Grayal seu  amic Lord  Henry influït  pel  cinisme d’aquest

Comença   a  obsessionar-ne amb  la idea  de  que  un  dia  perdrà  la   joventut      i  la  bellesa   i arriba a desitjar el fet de conservar l'aspecte de joventut més que cap altra cosa, fins al punt que la seva ànima pacta amb el diable per lligar-lo al seu homònim del quadre. D'aquesta manera, ell conserva la seva perfecta bellesa a mesura que el personatge del quadre va envellint.  desitja  mantenir-se  sempre  com  en  el  retrat   que  Basil  Hallward va  pintar  per  ell.

Arriba a desitjar el fet de conservar l'aspecte de joventut més que cap altra cosa, fins al punt que la seva ànima pacta amb el diable per lligar-lo al seu homònim del quadre. D'aquesta manera, ell conserva la seva perfecta bellesa a mesura que el personatge del quadre va envellint.

El retrat de Dorian Gray és una mostra més de la capacitat de Wilde per analitzar la condició humana, de la qual era un gran coneixedor. Brillantment escrit, i sense decaure en la narració en cap punt de la història, Wilde ens ofereix un clàssic de victòria i derrota, aparença i sofriment, vida noble i desgràcia humana, retrat de la veritable misèria d'ànima que s'amaga darrere les personalitats aparentment segures i fortes.

Dorian Gray: és el personatge principal de la novel·la. És descrit com un home jove i atractiu que queda impressionat per la filosofia hedonista de Lord Wotton. A l’inici del llibre, desitja no envellir mai, un desig que es fa real a través del seu retrat, que comença a absorbir les conseqüències de les seves accions. D’aquesta manera, roman jove malgrat el seu estil de vida, que corromp la seva ànima.

En  la  recerca   de  noves  sensacions   li v aporta  a  estudiar  amb  profunditat   les  diferents  maneres  de  pensar.  La  religió  catòlica  pels  seus  rituals  en el   moment  de  la  missa  ,  la  culminació  de   la  Consagració ,  el  pa    del  àngels, revestit  amb  la  Passió  de  Crist.

Però  mai va  caure  en  detenir  el  seu  desenvolupament  personal  acceptant  un  credo o  sistema.

El misticisme  el  seu  poder   de  transformar   les  coses. 

La  subtil  antinòmia    que  sempre  l’acompanyava    més  tard  es va  inclina  per  les  teories  materialistes

Després  va  estudiar,els  perfums  els  secrets destil·lació d’olis.  Va  veure  que  no  hi  havia  cap   cap  estat  d`ànim  que  no  tingués  la  seva contrapartida  en  la  vida  dels  sentits, i  es  va posar   a  estudiar  la  seva  relació , preguntant-ne  perquè  l’encens  incita  al  misticisme,l’àmbar  gris  excita  les  passions, les  violetes  porten  a  la  memòria  els  antics  amors,,..els  àloes  que  són  capaços  de expulsar  la  melancolia  de  l’ànima...

Les  joies  ,  la  música...brodats  d’or  i  plata,  vestidures  eclesiàstiques.  Aquests  tresors  que  col·lacionava  i  guardava  a  casa  l’ajudaven    a  oblidar i  poder  escapar,  d’aquell  temor que

Que  arrossegava  l’ànima  i  no  podia  suportar

Lord Henry Wotton: un dels millors amics de Dorian. És un noble que es limita a perseguir els plaers. Wotton no té moral ni problemes a l’hora de mostrar les seves tendències hedonistes. També és molt irònic i enginyós.

Basil Hallward: altre dels millors amics de Dorian. És el pintor que crea el retrat de Dorian Gray. Comparat amb Wotton, ell no és tan extrem en els seus pensaments, i no defensa l’hedonisme. Per a ell, la bellesa és un objectiu, raó per la qual s’obsessiona amb Dorian i la seva perfecció física. També ell sembla enamorat de Dorian en alguns punts del llibre.

Sibyl Vane: és una actriu que interpreta obres de William Shakespeare en un vell teatre de la ciutat. Dorian s’enamora d’ella, però després de conèixer el veritable amor, ella deixa de ser capaç d’interpretar escenes d’enamorada. Aleshores, Dorian l’abandona, quan descobreix que sols l’estimava per les seves habilitats artístiques. L’abandonament porta Sybil al suïcidi, convertint-la en la primera víctima de la maledicció de Dorian.

James Vane: és el germà de Sibyl. Se’n va de la casa materna per a convertir-se en mariner i viatja fins a Austràlia. Quan rep la notícia que Sybil s’ha suïcidat, torna a Anglaterra per a venjar-se. Però James mai arriba a satisfer el seu desig, cercant  la  seva  venjança  perseguint  a  Dorian  per  matar-lo,  mor abans    de  dur  a  terme  el  seu  desig   durant un accident de caça.

La insoportable lleugeresa del ser

La  insuportable  lleugeresa  del  ser 

És  una  novel·la   existencial  ,  filosòfica  , escrita  per   Milan  Kundera en  1982. Però  no  va  ser  publicada fins  el 1984 ,  quan  una  editorial  francesa   va  accepta   l’original.  La  versió  te del  ser.

La  novel·là   transcórrer  principalment  a  Praga de   finals  de  la  dècada  del  60 y  principi   dels  70,  explora  la  vida  artística  e  intel·lectual  en  la  societat  txeca  durant  el  període   comunista.

Els  personatges  principals   son  Tomàs  un  cirurgià  intel·ligent  que  es  veu  obligat  a  deixar  la  feina  per  qüestions polítiques .  Enamoradís  que li  agrada  fer  l’amor  en  diferents dones, i  en  la  obsessió  d’aquesta  recerca   és  infidel  a  la  Teresa,però  malgrat  això  l’estima.

Teresa  esposa   de  Tomàs de  caràcter   feble  inspira compassió  i  tendresa   en  Tomàs.,  persegueix  la  llibertat.

Franz  personatge  secundari  . Científic  suís.  Home  bo   s’enamora  de   Sabina   i  la  idealitza

Sabina, personatge  secundari,amant  de   Tomàs  i  de   Franz,  Pintora persegueix  la  llibertat .

Un altre personatge que m'agradaria esmentar per la entranyable que resulta i per la importància que adquireix, tant per a Teresa com per a Tomás és Karenin, un gosset que aconsegueix salvar la distància que hi ha entre ells.

En  el primer   capítol   m’he  vist  obligada   a  cerca  informació   sobre   Parmènides   segle  VI a. Crist  i  que  és  planteja  el  qüestionament  entre  la  lleugeresa   el  pes. Quin  d’aquest  és  millor, Tot  el  món  està  dividit en  principis  contradictoris  , llum/obscuritat ,  calor  fred ,  ser  /no ser

Lleugeresa  per  ell  es  positiu, ja  que  significa  no  esta  supeditat  a les  normes  de  la  societat , La  Carga  és  negatiu.

Nietzche  1000 anys  després   parla   sobre   de   dos  móns  el  de  les  Idees  i  el  real  ,  distorsionat  per  l’home. Allibera   a  l’home  sempre  que  accepti la  carga  amb  el  pes  de  les responsabilitats si  solament   les  suporta podrà  fer   el  que  vulgui  o  pugui , per   tenir  la  lleugeresa,  però  necessita  carga amb  les  cargues  més  pesades  ,  sols  així  podrà  sentir-se  lliurecita  .

  Reflexiona   sobre  el  concepte   del  “etern  retorn, dos  elements  antagònics  que   utilitza  i    serveixen   als personatges  per  donar  sentit    a  les  seves  vides .

L’acció  d’aquests  personatges  està  estructurada   a partir   de  diferents   factors : històric-polític,  filosòfic,  psicològic  i  artístic.

“ La casualitat parla   mentre  que  la  monotonia  ens  enfonsa”.

“Viure  significa   veure  pag  97”

“Solament  les  preguntes   ingènues   son   verdaderament  sàvies “ pag  149.

Un  llibre  que  cal  llegir  a poc  a  poc  ,  i  et  fa  reflexionar. Els  comentaris  sorgits  en  el  club  de  lectura  m’han  ajudat   a veure   i comprendre’l  des  de  diferents  aspectes.. 

Pel que fa als temes, personalment m'han agradat els tints filosòfics que ha afegit a la novel·la. Ja des del primer capitula comença parlant de la teoria del 'Etern retorn' de Nietzsche. A través d'ella ens aporta la seva visió sobre la responsabilitat que tenim a l'hora de viure la nostra existència ja que ha de repetir-se fins a l'infinit. Així "les coses apareixerien sense la circumstància atenuant de la seva fugacitat". 

Milan Kundera

Milan Kundera va néixer a La República Txeca el 1929 i va estudiar a la Facultat de cinema de l'Acadèmia de Praga. Va ensenyar durant 10 anys 'Història del cinema'. Tot i que, al principi, es va inscriure en el Partit Comunista, va ser expulsat fins a dues vegades (la definitiva el 1970) per no estar d'acord amb les idees totalitàries del partit. Tot i que va obtenir premis com el premi de la Unió d'escriptors txecoslovacs (1968) la seva obra va ser prohibida a causa de la invasió dels russos. Per això, en 1975 emigra a França amb la seva dona on obtenen la nacionalitat francesa. Allí va estar donant classes a la Universitat de Rennes de 'Literatura comparada' i més tard, a París.

La seva obra mestra és aquesta novel·la, que va escriure el 1984 i per la qual va obtenir el Premi Jerusalem. Al seu país, però es va editar 22 anys després. El 2006 va rebre el 'Premi nacional txec de literatura' però no va voler anar a recollir-lo.

És important conèixer totes aquestes dades per entendre millor el sentir de Kundera. No només en aquesta obra, sinó en gairebé totes les altres, s'aprecia una crítica ferotge al socialisme tot i que, va ser militant del Partit Comunista.

A La insuportable lleugeresa de l'ésser es reflecteix a la perfecció tot el viscut a l'Europa de l'est durant els anys de l'anomenada 'guerra freda'.

En tota la seva obra l'autor s'enfronta als seus fantasmes personals: l'exili, el totalitarisme ... i sobretot el desengany. I tot això després d'un aparent llenguatge clar i formal replet, al seu torn, d'ironia i sarcasme. A més, sense oblidar la inclusió d'una infinitat de: digressions, dades reals, polifonia narrativa ...