El Pessebre
A Catalunya el pessebrisme té més de 600 anys d'història.
Actualment hi ha al voltant d'un centenar d'associacions o grups que ofereixen
exposicions de pessebres, 40 dels quals formen la Federació Catalana de
Pessebristes. Arreu d'Europa s’anomena
Avui en dia ja està clar que el pessebrisme, com tantes
altres manifestacions de cultura popular, no només té un valor religiós. El
pessebrisme com a activitat d'oci té una riquesa impressionant.
És un compendi d'arts. En el procés de muntar el pessebre
poden arribar a treballar-se disciplines artístiques o tècniques tan diverses
com l'escultura, la pintura, el dibuix, el modelatge, la fusteria,
l'electricitat, el miniaturisme, la composició o l'escenografia. Cada pessebre
és una laboriosa obra d'art que el mateix pessebrista destrueix passat el
Nadal.
El pessebrisme convida a observar la natura de l'entorn.
"Si vols ser pessebrista has de fer-te excursionista", diem. Fa
estimar els indrets del passat, fa apreciar els detalls de l'arquitectura, de
la fusteria; fa estimar les tradicions; qui fa pessebre aprèn a observar les coses
d'una altra manera. Els pessebres sovint ajuden a recordar com eren els pobles
abans i ajuden a mantenir la memòria d'elements i de tradicions que han
desaparegut.
Fer el pessebre estimula la creativitat i la capacitat de
trobar solucions enginyoses als problemes. A més a més, és un bon exercici de
paciència i de concentració. Tot això el converteix en una activitat ideal per
distreure's de forma sana, agraïda, ja que la feina del pessebrista té una
compensació molt especial, per Nadal a tothom li agrada veure pessebres.
El primer pessebre
vivent que vaig
veure va ser
a Engordany Andorra
, era molt jove
20 acabava d’acabar
la carrera i amb el
servei que tots
els llicenciades debiem
exerci abans de
poder entrar en
el món del
treball ja que
era necessari la
certificació conforme havies
complert aquest treball
socil , concretament jo vaig
iniciar el meu
treball Social A
San Pere de
les Puelles una
escola de la
secció Femenina .
i va ser
allí on es va
organitzar una sortida
a Andorra i
vam visitar en el
méu cas
el pessebre vivent.
Va ser molt
emotiu i espectacular
l’escenari completament
nevat ,
els cants el
foc esplèndit, el
públic seia a
la platea davant
l’escenari on actuaven els
actors.
Desprès mes tard
vam anar amb
tota la família
a la casa que
la meva tieta
tenia a Corbera on
hi havia un
fet diferencial: el
públic es passejava pels
camins barrejant-se amb les figures
vivents, guiats per
una narració megafonia
del text evangèlic i
enriquit per comentaris en prosa
i poesia popular.
Més de 200
actuants vestits segon els
costums hebreu i català, representen
per als visitants
diverser escenes: L’Anunciació
de l’Angel a
la Verge, els
pastors , les
Bugaderes , el
Naixement a la
Cova , l’Anunci de l’Angel
als Pastors, els
reis , la
Vida de família
a Natzaret, i
per acabar el
recorregut escenes típiques
catalanes , on es
treballenels oficis
Ja desapareguts ,
i es fa
cagar el tió davant
el tradicional pessebre
de molsa. A
més , el
pessebre vivent no
es mai el
mateix, evoluciona cada
temporada i incorpora
noves escenes representacions i
o personatges
Aquesta
particularitat ha atret
més de 800.000 persones
al llarg de quasi
cinquanta anys, més 1.500
representacions . A
més el pessebre
no es mai el
mateix, evoluciona cada
temporada i incorpora
noves escenes construccions
i personatges.
A banda de les
figures de les
figures d’arrel religiosa consubstancials al pessebre (
Infant Jesús , la
Mare de Déu,
sant Josep, els
Reis d’Orient ...) n’hi ha
una d’inspiració popular
molt lligada a
la tradició pessebrística catalana, el
caganer, es remunta al
segle XVIII. Als
pessebres catalans, el
caganer hi apareix
mig amagat ,
a diferència de la
resta dels personat5ges
del pessebre, re interpretat i modificat anualment
per par del
figuraires. Se’n poden
veure de tota
mena , i cada
vegada més, que
representen personatges de
relleu públic, des de
polítics a personatges
d’animació, passant per esportistes .
Aquesta metamorfosis anual
del caganer ha
esdevingut, amb el
temps, un reflex de
l’actualitat política econòmica
i també de
la resta del món.
I es aquí
on vull mostra la
meva indignació de
la nova figura
que aquest any
s’ha introduït de
la figura de
la Verge de
Montserrat.
Símbol de la
fe i de Catalunya .Crec que
es vergonyós que
s’hagi permès la
sortida d’aquesta figura
i no s’ha
retirat completament i s’hagi
sancionat públicament al seu trist creador.
Aquest és el
reflex que volem
de la nostra
societat actual ? pèrdua dels valors, la
dignitat i el
respecte.
.JPG/220px-Barcelona_-_Arc_de_Triomf_(2).JPG)
