èdia relatiu a: Còrdas d'Aldijous, 5 de juny del 2014
ble, continua interrogant la gent de Còrdas i els especialistes.
Les façanes de les belles cases gòtiques, adornades d'escultures en alt relleu, semblen transmetre missatges desconeguts. Una interpretació alquímica ha estat aportada a les escultures de la Casa del Gran Genet.
El manuscrit de les Sorts dels Apòstols (segle XIII) trobat emparedat a la Casa Prunet, és un recull d'oracles en llengua occitana.
L'original es conserva a la Biblioteca Nacional i el museu Charles Portal en posseeix una còpia.
La imatge del drac turmenta la història mítica de Còrdas: la silueta de la ciutat, els noms dels cursos d'aigua, l'evocació a sant Miquel, certes escultures de les façanes.
Referències[modifica | modifica el codi]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Còrdas d'Al
Cordes-sur-Ciel
Còrdas d'Albigés (nom occità; en francés Cordes o
Cordes-sur-Ciel des del 1993), és un municipi francès, situat al departament de
Tarn i a la regió de Migdia-Pirineus. L'any 1999 tenia 996 habitants.
És un poble medieval situat sobre un turó amb quatre muralles
concèntriques que protegeixen una munió de carrerons estrets i tortuosos que
més aviat semblen un laberint.
El primer recinte de principis del segle XIII, encara és
visible al cim del pujol. L'església de Sant Miquel, amb un campanar molt
particular, es començà el 1263 i es fortificà al segle XIV. Les fortificacions
han estat modificades nombroses vegades fins al Renaixement.
El poble va ser fundat per Ramon VII de Tolosa el 4 de
novembre de 1222, poc després de la mort del seu pare Ramon VI. Era el període
de reconquesta occitana que va seguir a la mort del cap de la croada llançada
contra els Càtars del Migdia declarats herètics. Còrdas és la primera i la més
important de les ciutats fortificades, és a dir de les ciutats noves, creades
per recollir les poblacions que la guerra havia privat de teulada i de foc.La
ciutat s'envoltà de dues línies de muralles tancades per poderoses portes
fortificades. Còrdas continuarà sent molt de temps la plaça més forta dels
albigesos.
Probablement construït per raons estratègiques, Còrdas es fa
de pressa un nom important. El rei de França demana que li sigui remesa al
títol de propietat el 1229 (Tractat de Meaux).
Escrits ens indiquen que el catarisme s'hi va fer actiu molt
aviat i segons una disposició feta a l'inquisidor Pierre Durand el 1245, hi
havia un taller de teixidors càtars a Còrdas cap el 1225.
Còrdas va constituir una llar activa del catarisme. La
ciutat patirà les envestides de la Inquisició empaitant els Càtars i
participarà en els moviments de revolta contra els mètodes inquisitorials.
La creu del Mercat
(de finals del segle XIV) recordaria la massacre de tres inquisidors
precipitats en el fons del pou
diumenge, 6 d’abril del 2014
Els Manllevats
Els manllevats són uns dies que l’abril deixa al març perquè aquest darrer els hi demana. Unes jornades de fred, pluja, neu o glaç, que any rere any es van repetint amb major o menor intensitat, però que s'acostumen a complir segons la tradició. La vella de Romadriu.
Romadriu és un poblet de la vall del riu de Santa Magdalena, molt prop ja dels límits del Pallars amb l’Alt Urgell.
"Segons una rondalla molt estesa per la comarca, fa moltíssims anys que vivia en aquest poblet una vella que tenia un ramat d’ovelles. Un any, el darrer dia del mes de març, la padrina exclamà tota satisfeta, perquè ja feia bon temps:
"Cent borrecs tinc a muntanya,
tots treuen un pam de banya.
Cent auvelles tinc a l’Urgell,
totes tinen lo seu anyell.
Març, marcerol:
no em fas més por que un caragol."
El març, que tenia fama de ser un mes molt dur i rigorós, es va enrabiar molt per aquestes paraules, que ell interpretà com el desafiament i la burla d’una dona insignificant. Llavors decidí d’enviar un fort escarment a la padrina, però, com que gairebé ja no li quedava temps, va demanar l’ajut del seu germà, el mes d’abril: "Abril gentil: deixa-me’n un, deixa-me’n dos, deixa-me’n tres;
un que jo en tinc en faran quatre
i a la mala vella els hi farem pernabatre!!!"
De seguida es va girar un fort temporal de vent i de fred, que va durar quatre dies. Aquesta maltempsada, que cada any es repeteix, és coneguda per aquest motiu amb el nom de «mal-llevants», és a dir, dies manllevats, prestats.
A la infortunada vella, se li van pelar de gel tots els caps de bestiar. Només va poder salvar un corder molt xic, perquè se’l va posar sota les faldilles. Malgrat això, duien que la temerària padrina seguia escarnint el mal temps:
"Pel cul li’n pots dar, que pel cap no podràs!!"
Acabat el mal temps, només va poder esquerar un corder, però amb la cua més pelada que un jonc. A Romadriu, encara hi ha la cova on s’arrecerà la temerària padrina.”
Cada vall de muntanya n'aporta la seva peculiaritat, i hi ha una altra llegenda a Soldeu, (Andorra). La novetat d’aquests manllevats no són quatre dies, sinó tres: dos d’abril i un de març.
"El mes de març no volive acabar de marxar, però com què veïve que li faltaven dies per fer mal li va dir a l’abril:
Abril gentil! Deixa-me’n un, Deixa-me’n dos, i amb el que jo tinc, que farem tres! I acabaré de matar la vaca, del pobre pagès."
Els manllevats ens venen a confirmar com és d'impredecible la primavera. A veure com aniran els d'enguany i si es compleix la tradició.
Dites populars del mes de març
Març marçot, mata la vella a la vora del foc, i a la jove si pot.
Març ventós i abril plujós, fan el maig florit i formós.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)