divendres, 28 de setembre del 2018













Julian Barnes (Leicester, 1946) es va educar a Londres ia Oxford. Està considerat una de les majors revelacions de la narrativa anglesa de les últimes dècades. És autor de dotze novel·les, publicades per Anagrama: Metrolandia (Premi Somerset Maugham 1981), abans de conèixer-nos, El lloro de Flaubert (Premi Geoffrey Faber Memorial i, a França, Premi Médicis), Mirant al sol, Una història del món en deu capítols i mig, Parlant de l'assumpte (Premi Fémina a la millor novel·la estrangera publicada a França), El porc espí, Anglaterra, Anglaterra, Amor, etcètera, Arthur & George, El sentit d'un final i Nivells de vida, dels llibres de relats a l'altra banda del Canal, la taula llimona i Pols, del deliciós tomito El perfeccionista a la cuina i del llibre memorialístic Res a témer. Ha rebut també, entre altres guardons, el Premi EM Forster de l'American Academy of Arts and Letters, el William Shakespeare de la Fundació FVS d'Hamburg i el Man Booker, i és Chevalier de l'Ordre donis Arts et donis Lettres.

Reflexions , Del llibre Nivells de vida Julian Barnes


 
Nivells  de  de  vida


La  lectura  d’aquest  llibre  ens  aporta  un  munt  reflexions  que  em  plau  transcriure  per  què cadascuna  es  un  petit  tresor.

Una  mort  es  pot  explicar per  si  mateixa ,  però no aporta  llum   per   a  una  altra.

Nietzche  dque  diu  ,  que  el  que  no  ens  mat  en  fa  forts.

Mapes del  s.XVII  que  representes    el  Desert  de  la  Pèrdua El llac  sense  vent de la  Indiferència  i  el  Riu  sec  de   la  Desolació i  les  Cavernes subterànies de  de  la  memòria.
La  pena  es  un  estat  el  dol   és  un  porcès.
La  pena  és  vertical /(iverttiginosa i  el  dol  és horitzontal.

Les  paraules  meixen viuen  envelleixen i  moren.

La  cura  de  la  soletat   es  la  solitud

La pena  es  converteix  en  record

Nivells de vida de Julian Barnes


Nivelles de vida, de Julian Barnes
Resum (contraportada de l'editorial)

«Juntes dues coses que no s'havien ajuntat abans. I el món canvia. La gent potser no ho adverteixi en el moment, però no importa. El món ha canviat, però. »El llibre arrenca amb aquesta reflexió i en efecte reuneix tres històries aparentment inconnexes que acaben mostrant secrets i subtils llaços. Nivells de vida parla de l'aventura de viure, dels reptes impossibles, de l'amor que tot el desborda i del dolor de la pèrdua. I ho fa entreteixint tres peces independents. La primera ens parla dels pioners de la conquesta del cel amb els globus aerostàtics i de les inicials temptatives de fotografies aèries realitzades per Nedar, aspirant a ser l'ull de Déu. La segona història reprèn a un personatge de l'anterior, el coronel britànic Fred Burnaby -bohemio, aventurer i viatger, que va morir en Jartum-, del qual es relata la seva passió per la llegendària actriu Sarah Bernhardt. La tercera part salta en el temps del segle XIX al XX i de les històries alienes a la pròpia: la mort de la seva esposa. No és la primera vegada que Julian Barnes experimenta amb les formes literàries. En aquest cas la ruptura amb la narrativa més tradicional està al servei d'una aventura literària de gran calat: indagar, fugint del sentimentalisme, en el dolor causat per la pèrdua de l'ésser estimat, endinsar-se amb les armes de la gran literatura en el territori de l'aflicció. El resultat és un llibre enlluernador, que trenca les barreres dels gèneres i aconsegueix una fondària i una bellesa il·luminadores.


Fitxa d’apunts de lectura
“Aflicció” és la paraula més repetida en la última novel.la de Julian Barnes. Aflicció, aquest sentiment del que està colpit dolorosament per una desgràcia. En aquest cas la mort sobtada de la seva companya el nom de la qual només es nomena en la dedicatòria del llibre: “A Pat”.
La tercera part del llibre, la més gran, és dedicada a una reflexió sobre el procés del dol, les diverses reaccions, estratègies, pensaments, etc. Una situació irreversible que no té solució, només es pot afrontar. Un desesperat deambular pels camins de l’infern causat per la pena i aflicció davant la mort. Unes derives que serveixen per descobrir malgrat l’absència que l’amor és immortal i que perdura a través de diverses manifestacions. Per tant, podríem dir que és una novel.la sobre l’aflicció i també sobre l’amor. La persona morta no viurà més però seguirà existent, en el record i en el pensament dels vius. Abans però, les reflexions són un tractat sobre el procés del dol. Així va desgranant els diferents estadis: des del plantejament del suïcidi, passant per la religió, la inutilitat de les bones intencions dels amics, l’anàlisi dels diversos tòpics, la viduïtat, etc.
Renega de l’opció de deixar de mirar endarrere, passar pàgina, tal com li recomana el psiquiatre al vidu Pereira (Afirma Pereira de Tabucchi) quan li comenta les confidències que fa cada dia en arribar a casa davant el retrat de la seva dona.
Les dues històries inicials sobre els primers vols aeronàutics amb globus, en un primer moment poden desconcertar, però, tenen un sorprenent valor metafòric en relació a les grans sensacions de la vida. La primera història, “El pecado de la altura”,sobre la fantàstica sensació d’enlair-se per damunt de la terra per primera vegada per part de Jacques Charles l’any 1783 tot exclamant “se oía vivir”. Però, també el perill i la realitat  de precipitar-se en el buit. Perquè què passa quan es mort la teva companya?

En la segona història conjuga l’aventura espacial amb l’amor. Un amor no correspost per part de l’actriu Sarah Bernhardt en manifestar que no està feta pel matrimoni.
Perquè com diu Barnes “cada historia de amor es en potencia una historia de aflicción
El tercer nivell és el referit  a l’estat d’aflicció per la mort de l’esposa.

"L'aflicció és un estat humà, no mèdic, i encara que hi hagi píndoles que ens ajudin a oblidar-la -i tot el altres-, no hi ha pastilles que la curin. Els afligits no estan deprimits, sinó només deguda, adequada, matemàticament tristos ( «el dolor és directament proporcional al valor del que hem perdut»). "

Quan esdevé la desgràcia de la mort de la companya "Ja no pots oirte viure" "tot Replicant la Sensació del primer home volador, Jacques Charles, a la primera història
El títol de la novel.la, potser és la referència als nivells de vida que s'hi esmenta?
"Molt aviat en la vida, el món separa cruament als que han conegut el sexe i als que no l'han conegut. Més endavant, als que han conegut l'amor i als que no l'han conegut. Més endavant encara -almenys, si tenim sort (o, per altra banda, si no la tenim) -, separa els que han patit aflicció i als que no l'han patit. Aquestes divisions són absolutes; són tròpics que creuem. "Al final Lluny de superar l'aflicció, aquesta  potser és desplaça, no per la nostra força, talment 1 cop de vent s'a aixecat en algun lloc" i una altra vegada ens estem movent. Però on ens porta? "



"Llegir-lo és  un  privilegi.Haver-lo  escrit extraordinari" Ruth Scurr ,The  Times

"Qualsevol  que  hagi  estimat i  patit  una  pèrdua ,  huria  dee  llegir  a  quest  llibre   i rellegir-lo i  rellegir-lo"      Fietcher ,  <the  independent.

Un  gran  llibre  que  desvetla emocions  i  commou   "  .

dimarts, 17 de juliol del 2018

Biografia de Pasqual Alapont










Pasqual Alapont


Va néixer a Catarroja (València) el 1963. Després de llicenciar-se en Geografia i Història per la Universitat de València, va començar a treballar per a diferents empreses i editorials com a traductor, corrector lingüístic i editor. Simultàniament, es va iniciar en l'escriptura com a novel·lista, guionista i dramaturg. Ha estrenat moltes obres de teatre, algunes d'elles per al públic infantil, i ha publicat més d'una vintena de llibres, alguns reconeguts amb importants premis, incloent el Premi EDEBÉ de l'any 2001 amb L'ovella negra. També en la col·lecció Periscopi, destaca el seu relat UN ESTIU SENSE FRANCESES
 La seva obra ha estat traduïda a diverses llengües.







Pasqual Alapont








Un  estiu  sense  fronteres


Pasqual  Alapont

Divertida i plena de disbarats, aquesta novel·la ens permetrà gaudir d’un estiu amb Arnau; un estiu sense franceses i sense platja, però amb una galeria de curiosos personatges que es reuneixen, per atzar del destí, al balneari d’Aiguacalda. . Però  en  arribar al  balneari  veu  que  tothom  es  molt  diferent al  que  ell  volia per   aquest  estiu. Així  doncs  decideix  estudiar  i  fer  una  mica  d’esport
Però  malgrat  tot , L’atzar  li  te  preparat  un  canvi  que  el  portarà  a conèixer  l’amistat i  l’amor
Es  fa  amic  d’un home  vell (Benjamí  carismàtic  i  divertit i  les  seves  admiradores (  Hortènsia Begònia i  Camèlia).
Coneixerà  l’amor  en  la  figura  de  Carla  que  també  es troba  estiuejant  en  el  Balneari.
Les estratègies  per  aconseguí el  seu  amor,  Seguint  els  consells que  li dóna Benjamin.
Una  història  que  reflecteix  d’una  manera  planera  i  divertida  els  canvis  que  marcaran  profundament  la  vida  de  Clara,  L’Arnau  i  Benjamí.
Les   incògnites  i  la  màgia  de  dos  adolescents





dilluns, 9 de juliol del 2018

Biografia Laurent Binet








Biografía de Laurent Binet

Fill d'un historiador, Laurent Binet va néixer a París. Es va graduar en literatura a la Universitat de París. Ensenya francès en un institut i a la Universitat de Saint-Denis.
Binet va guanyar el Premi Goncourt a la primera novel·la per HHhH, que explica l'Operació Antropoide, que va acabar amb l'assassinat del líder nazi Reinhard Heydrich el 1942. El títol és l'acrònim de "Himmlers Hirn heisst Heydrich", és a dir, 'el cervell de Himmler es diu Heydrich'. Es preveu que s'estreni una pel·lícula sobre la novel·la el 2016, dirigida per Cédric Jimenez.
L'agost del 2012 Binet va publicar Rien ne se passe comme prévu ("Res no va com s'havia previst"), una crònica de la campanya presidencial de François Hollande, que Binet va presenciar com a periodista dins el personal de campanya. Aquest llibre no va obtenir el mateix èxit que l'anterior.
El 2015 publica La Septième Fonction du langage, una novel·la sobre un complot imaginari entorn de la mort de Roland Barthes, que va obtenir el premi de novel·la Fnac i el premi Interallié.

Lauren Binet

La setena  funció  del  llenguatge


Un dels aspectes més interessants i divertits de la novel·la, perquè cal precisar que la novel·la és un divertiment, és la combinació de personatges de ficció amb personatges reals, intel·lectuals, filòsofs i polítics francesos molts populars en els anys 80, començant per Roland Barthes, el detonant de la trama detectivesca i nucli de la novel·la: “El 25 de febrer de l’any 1980, el prestigiós semiòleg Roland Barhes és atropellat per una furgoneta.” El dia en què va ser atropellat, Barthes sortia de dinar amb Miterrand que començava a prepara les eleccions del 1981. Laurent Binet canvia l’accident en assassinat, fa que el president de la República, Giscard d’Estaing encarregui la investigació al comissari Jacques Bayard, un personatge hilarant, i converteix Julia Kristeva i Philip Sollers, que eren els seus millors amics, els filòsofs Derrida, Foucault… fins i tot Umberto Eco en els sospitosos. Si es parteix de la hipòtesi de l’assassinat, cal necessàriament un mòbil, això li va donar a Binet la idea de la setena funció del llenguatge. Es tractaria d’una funció que Roman Jakobson no havia publicat encara i que Barthes posseiria en un document manuscrit.

El comissari Bayard va completament perdut i ho ignora tot en matèria de lingüística i de semiòtica. Només cal veure’l entrar en una llibreria, establiment que no té el costum de freqüentar, o llegir l’hilarant primer diàleg entre el comissari i Michel Foucault. Com que no entén absolutament res i l’únic que li queda clar és que es tracta de “coses d’intel·lectuals merdosos”, pren com a assistent en Simon Herzog, un jove i obscur professor universitari. Bayard i Herzog componen com és evident una combinació explosiva de personatges a l’estil del Quixot i Sancho, Sherlock Holmes i el Dr Watson, i altres parelles literàries i cinematogràfiques, a més d’una font inesgotable de jocs de llenguatge, dobles sentits i malentesos, fins al punt que més que no parlar el mateix llenguatge sembla que ni parlin la mateixa llengua.


Un  divertit  conte  filosòfic ,parodia i  la  intriga  d’una  novel·la policíaca. La  seva  lectura  m’ha  portat  a conèixer  el  significat    i  l’aplicació  de  Semiótica, i  la   Semiologia.
I  com  molt  be  diu  el seu  autor:


 “L’home és una màquina d’interpretar i, per poca imaginació que tingui, veu signes pertot arreu” i encara que a l’inici afirmi irònicament que “la semiologia és una cosa molt estranya”, l’autor creu que dóna en la novel·la tots els elements perquè s’entengui de què està parlant i perquè el lector que no estigui familiaritzat amb aquests temes lingüístics no es perdi. Espera haver estat prou pedagògic sense caure en el didactisme excessiu, aquest era uns dels reptes a l’hora d’escriure la novel·la."