divendres, 28 de setembre del 2018
Julian Barnes (Leicester, 1946) es va educar a Londres ia Oxford. Està considerat una de les majors revelacions de la narrativa anglesa de les últimes dècades. És autor de dotze novel·les, publicades per Anagrama: Metrolandia (Premi Somerset Maugham 1981), abans de conèixer-nos, El lloro de Flaubert (Premi Geoffrey Faber Memorial i, a França, Premi Médicis), Mirant al sol, Una història del món en deu capítols i mig, Parlant de l'assumpte (Premi Fémina a la millor novel·la estrangera publicada a França), El porc espí, Anglaterra, Anglaterra, Amor, etcètera, Arthur & George, El sentit d'un final i Nivells de vida, dels llibres de relats a l'altra banda del Canal, la taula llimona i Pols, del deliciós tomito El perfeccionista a la cuina i del llibre memorialístic Res a témer. Ha rebut també, entre altres guardons, el Premi EM Forster de l'American Academy of Arts and Letters, el William Shakespeare de la Fundació FVS d'Hamburg i el Man Booker, i és Chevalier de l'Ordre donis Arts et donis Lettres.
Reflexions , Del llibre Nivells de vida Julian Barnes
Nivells
de de vida
La
lectura d’aquest llibre
ens aporta un
munt reflexions que
em plau transcriure
per què cadascuna es un petit
tresor.
Una mort es pot explicar per si mateixa , però no aporta llum per a una altra.
Nietzche dque diu , que el que no ens mat en fa forts.
Mapes del s.XVII que representes el Desert de la Pèrdua El llac sense vent de la Indiferència i el Riu sec de la Desolació i les Cavernes subterànies de de la memòria.
La pena es un estat el dol és un porcès.
La pena és vertical /(iverttiginosa i el dol és horitzontal.
Les paraules meixen viuen envelleixen i moren.
La cura de la soletat es la solitud
La pena es converteix en record
Nivells de vida de Julian Barnes
Nivelles de vida, de Julian Barnes
Resum (contraportada de l'editorial)
«Juntes dues coses que no s'havien ajuntat abans. I el món canvia. La gent potser no ho adverteixi en el moment, però no importa. El món ha canviat, però. »El llibre arrenca amb aquesta reflexió i en efecte reuneix tres històries aparentment inconnexes que acaben mostrant secrets i subtils llaços. Nivells de vida parla de l'aventura de viure, dels reptes impossibles, de l'amor que tot el desborda i del dolor de la pèrdua. I ho fa entreteixint tres peces independents. La primera ens parla dels pioners de la conquesta del cel amb els globus aerostàtics i de les inicials temptatives de fotografies aèries realitzades per Nedar, aspirant a ser l'ull de Déu. La segona història reprèn a un personatge de l'anterior, el coronel britànic Fred Burnaby -bohemio, aventurer i viatger, que va morir en Jartum-, del qual es relata la seva passió per la llegendària actriu Sarah Bernhardt. La tercera part salta en el temps del segle XIX al XX i de les històries alienes a la pròpia: la mort de la seva esposa. No és la primera vegada que Julian Barnes experimenta amb les formes literàries. En aquest cas la ruptura amb la narrativa més tradicional està al servei d'una aventura literària de gran calat: indagar, fugint del sentimentalisme, en el dolor causat per la pèrdua de l'ésser estimat, endinsar-se amb les armes de la gran literatura en el territori de l'aflicció. El resultat és un llibre enlluernador, que trenca les barreres dels gèneres i aconsegueix una fondària i una bellesa il·luminadores.
«Juntes dues coses que no s'havien ajuntat abans. I el món canvia. La gent potser no ho adverteixi en el moment, però no importa. El món ha canviat, però. »El llibre arrenca amb aquesta reflexió i en efecte reuneix tres històries aparentment inconnexes que acaben mostrant secrets i subtils llaços. Nivells de vida parla de l'aventura de viure, dels reptes impossibles, de l'amor que tot el desborda i del dolor de la pèrdua. I ho fa entreteixint tres peces independents. La primera ens parla dels pioners de la conquesta del cel amb els globus aerostàtics i de les inicials temptatives de fotografies aèries realitzades per Nedar, aspirant a ser l'ull de Déu. La segona història reprèn a un personatge de l'anterior, el coronel britànic Fred Burnaby -bohemio, aventurer i viatger, que va morir en Jartum-, del qual es relata la seva passió per la llegendària actriu Sarah Bernhardt. La tercera part salta en el temps del segle XIX al XX i de les històries alienes a la pròpia: la mort de la seva esposa. No és la primera vegada que Julian Barnes experimenta amb les formes literàries. En aquest cas la ruptura amb la narrativa més tradicional està al servei d'una aventura literària de gran calat: indagar, fugint del sentimentalisme, en el dolor causat per la pèrdua de l'ésser estimat, endinsar-se amb les armes de la gran literatura en el territori de l'aflicció. El resultat és un llibre enlluernador, que trenca les barreres dels gèneres i aconsegueix una fondària i una bellesa il·luminadores.
Fitxa d’apunts de lectura
“Aflicció” és la paraula més repetida en la
última novel.la de Julian Barnes. Aflicció, aquest sentiment del que està
colpit dolorosament per una desgràcia. En aquest cas la mort sobtada de la seva
companya el nom de la qual només es nomena en la dedicatòria del llibre: “A
Pat”.
La tercera part del llibre, la més gran, és
dedicada a una reflexió sobre el procés del dol, les diverses reaccions,
estratègies, pensaments, etc. Una situació irreversible que no té solució,
només es pot afrontar. Un desesperat deambular pels camins de l’infern causat
per la pena i aflicció davant la mort. Unes derives que serveixen per descobrir
malgrat l’absència que l’amor és immortal i que perdura a través de diverses
manifestacions. Per tant, podríem dir que és una novel.la sobre l’aflicció i
també sobre l’amor. La persona morta no viurà més però seguirà existent, en el
record i en el pensament dels vius. Abans però, les reflexions són un tractat
sobre el procés del dol. Així va desgranant els diferents estadis: des del
plantejament del suïcidi, passant per la religió, la inutilitat de les bones
intencions dels amics, l’anàlisi dels diversos tòpics, la viduïtat, etc.
Renega de l’opció de deixar de mirar
endarrere, passar pàgina, tal com li recomana el psiquiatre al vidu Pereira
(Afirma Pereira de Tabucchi) quan li comenta les confidències que fa cada dia
en arribar a casa davant el retrat de la seva dona.
Les dues històries inicials sobre els primers
vols aeronàutics amb globus, en un primer moment poden desconcertar, però,
tenen un sorprenent valor metafòric en relació a les grans sensacions de la
vida. La primera història, “El pecado de la altura”,sobre la fantàstica
sensació d’enlair-se per damunt de la terra per primera vegada per part de
Jacques Charles l’any 1783 tot exclamant “se oía vivir”. Però, també el perill
i la realitat de precipitar-se en el
buit. Perquè què passa quan es mort la teva companya?
En la segona història conjuga l’aventura
espacial amb l’amor. Un amor no correspost per part de l’actriu Sarah Bernhardt
en manifestar que no està feta pel matrimoni.
Perquè com diu Barnes “cada historia de amor
es en potencia una historia de aflicción
El tercer nivell és el referit a l’estat d’aflicció per la mort de l’esposa.
"L'aflicció és un estat humà, no mèdic, i encara que hi hagi píndoles que ens ajudin a oblidar-la -i tot el altres-, no hi ha pastilles que la curin. Els afligits no estan deprimits, sinó només deguda, adequada, matemàticament tristos ( «el dolor és directament proporcional al valor del que hem perdut»). "
Quan esdevé la desgràcia de la mort de la companya "Ja no pots oirte viure" "tot Replicant la Sensació del primer home volador, Jacques Charles, a la primera història
El títol de la novel.la, potser és la referència als nivells de vida que s'hi esmenta?
"Molt aviat en la vida, el món separa cruament als que han conegut el sexe i als que no l'han conegut. Més endavant, als que han conegut l'amor i als que no l'han conegut. Més endavant encara -almenys, si tenim sort (o, per altra banda, si no la tenim) -, separa els que han patit aflicció i als que no l'han patit. Aquestes divisions són absolutes; són tròpics que creuem. "Al final Lluny de superar l'aflicció, aquesta potser és desplaça, no per la nostra força, talment 1 cop de vent s'a aixecat en algun lloc" i una altra vegada ens estem movent. Però on ens porta? "
"Qualsevol que hagi estimat i patit una pèrdua , huria dee llegir a quest llibre i rellegir-lo i rellegir-lo" Fietcher , <the independent.
Un gran llibre que desvetla emocions i commou " .
dimarts, 17 de juliol del 2018
Biografia de Pasqual Alapont
Pasqual Alapont
Va néixer a Catarroja (València) el 1963. Després de llicenciar-se en Geografia i Història per la Universitat de València, va començar a treballar per a diferents empreses i editorials com a traductor, corrector lingüístic i editor. Simultàniament, es va iniciar en l'escriptura com a novel·lista, guionista i dramaturg. Ha estrenat moltes obres de teatre, algunes d'elles per al públic infantil, i ha publicat més d'una vintena de llibres, alguns reconeguts amb importants premis, incloent el Premi EDEBÉ de l'any 2001 amb L'ovella negra. També en la col·lecció Periscopi, destaca el seu relat UN ESTIU SENSE FRANCESES
La seva obra ha estat traduïda a diverses llengües.
Pasqual Alapont
Un estiu sense fronteres
Pasqual
Alapont
Divertida i plena de disbarats, aquesta novel·la
ens permetrà gaudir d’un estiu amb Arnau; un estiu sense franceses i sense
platja, però amb una galeria de curiosos personatges que es reuneixen, per
atzar del destí, al balneari d’Aiguacalda. . Però en
arribar al balneari veu
que tothom es
molt diferent al que
ell volia per aquest
estiu. Així doncs decideix
estudiar i fer
una mica d’esport
Però malgrat tot , L’atzar
li te preparat un
canvi que el
portarà a conèixer l’amistat i
l’amor
Es
fa amic d’un home
vell (Benjamí carismàtic i divertit
i les
seves admiradores ( Hortènsia Begònia i Camèlia).
Coneixerà
l’amor en la
figura de Carla
que també es troba
estiuejant en el
Balneari.
Les estratègies per aconseguí
el seu
amor, Seguint els
consells que li dóna Benjamin.
Una
història que reflecteix
d’una manera planera
i divertida els
canvis que marcaran
profundament la vida
de Clara, L’Arnau
i Benjamí.
Les incògnites i la màgia de dos adolescents
dilluns, 9 de juliol del 2018
Biografia Laurent Binet
Biografía de Laurent Binet
Fill d'un historiador, Laurent Binet va
néixer a París. Es va graduar en literatura a la Universitat de París. Ensenya
francès en un institut i a la Universitat de Saint-Denis.
Binet va guanyar el Premi Goncourt a la primera
novel·la per HHhH, que explica l'Operació Antropoide, que va acabar amb
l'assassinat del líder nazi Reinhard Heydrich el 1942. El títol és l'acrònim de
"Himmlers Hirn heisst Heydrich", és a dir, 'el cervell de Himmler es
diu Heydrich'. Es preveu que s'estreni una pel·lícula sobre la novel·la el
2016, dirigida per Cédric Jimenez.
L'agost del 2012 Binet va publicar Rien ne se
passe comme prévu ("Res no va com s'havia previst"), una crònica de
la campanya presidencial de François Hollande, que Binet va presenciar com a
periodista dins el personal de campanya. Aquest llibre no va obtenir el mateix
èxit que l'anterior.
El 2015 publica La Septième Fonction du
langage, una novel·la sobre un complot imaginari entorn de la mort de Roland
Barthes, que va obtenir el premi de novel·la Fnac i el premi Interallié.
Lauren Binet
La setena funció del llenguatge
Un dels aspectes més interessants i divertits de la novel·la, perquè cal precisar que la novel·la és un divertiment, és la combinació de personatges de ficció amb personatges reals, intel·lectuals, filòsofs i polítics francesos molts populars en els anys 80, començant per Roland Barthes, el detonant de la trama detectivesca i nucli de la novel·la: “El 25 de febrer de l’any 1980, el prestigiós semiòleg Roland Barhes és atropellat per una furgoneta.” El dia en què va ser atropellat, Barthes sortia de dinar amb Miterrand que començava a prepara les eleccions del 1981. Laurent Binet canvia l’accident en assassinat, fa que el president de la República, Giscard d’Estaing encarregui la investigació al comissari Jacques Bayard, un personatge hilarant, i converteix Julia Kristeva i Philip Sollers, que eren els seus millors amics, els filòsofs Derrida, Foucault… fins i tot Umberto Eco en els sospitosos. Si es parteix de la hipòtesi de l’assassinat, cal necessàriament un mòbil, això li va donar a Binet la idea de la setena funció del llenguatge. Es tractaria d’una funció que Roman Jakobson no havia publicat encara i que Barthes posseiria en un document manuscrit.
El comissari Bayard va completament perdut i ho ignora tot en matèria de lingüística i de semiòtica. Només cal veure’l entrar en una llibreria, establiment que no té el costum de freqüentar, o llegir l’hilarant primer diàleg entre el comissari i Michel Foucault. Com que no entén absolutament res i l’únic que li queda clar és que es tracta de “coses d’intel·lectuals merdosos”, pren com a assistent en Simon Herzog, un jove i obscur professor universitari. Bayard i Herzog componen com és evident una combinació explosiva de personatges a l’estil del Quixot i Sancho, Sherlock Holmes i el Dr Watson, i altres parelles literàries i cinematogràfiques, a més d’una font inesgotable de jocs de llenguatge, dobles sentits i malentesos, fins al punt que més que no parlar el mateix llenguatge sembla que ni parlin la mateixa llengua.
Un dels aspectes més interessants i divertits de la novel·la, perquè cal precisar que la novel·la és un divertiment, és la combinació de personatges de ficció amb personatges reals, intel·lectuals, filòsofs i polítics francesos molts populars en els anys 80, començant per Roland Barthes, el detonant de la trama detectivesca i nucli de la novel·la: “El 25 de febrer de l’any 1980, el prestigiós semiòleg Roland Barhes és atropellat per una furgoneta.” El dia en què va ser atropellat, Barthes sortia de dinar amb Miterrand que començava a prepara les eleccions del 1981. Laurent Binet canvia l’accident en assassinat, fa que el president de la República, Giscard d’Estaing encarregui la investigació al comissari Jacques Bayard, un personatge hilarant, i converteix Julia Kristeva i Philip Sollers, que eren els seus millors amics, els filòsofs Derrida, Foucault… fins i tot Umberto Eco en els sospitosos. Si es parteix de la hipòtesi de l’assassinat, cal necessàriament un mòbil, això li va donar a Binet la idea de la setena funció del llenguatge. Es tractaria d’una funció que Roman Jakobson no havia publicat encara i que Barthes posseiria en un document manuscrit.
El comissari Bayard va completament perdut i ho ignora tot en matèria de lingüística i de semiòtica. Només cal veure’l entrar en una llibreria, establiment que no té el costum de freqüentar, o llegir l’hilarant primer diàleg entre el comissari i Michel Foucault. Com que no entén absolutament res i l’únic que li queda clar és que es tracta de “coses d’intel·lectuals merdosos”, pren com a assistent en Simon Herzog, un jove i obscur professor universitari. Bayard i Herzog componen com és evident una combinació explosiva de personatges a l’estil del Quixot i Sancho, Sherlock Holmes i el Dr Watson, i altres parelles literàries i cinematogràfiques, a més d’una font inesgotable de jocs de llenguatge, dobles sentits i malentesos, fins al punt que més que no parlar el mateix llenguatge sembla que ni parlin la mateixa llengua.
Un
divertit conte filosòfic ,parodia i la
intriga d’una novel·la policíaca. La seva
lectura m’ha portat
a conèixer el significat
i l’aplicació
de Semiótica, i la Semiologia.
I
com molt be
diu el seu autor:
“L’home és una màquina
d’interpretar i, per poca imaginació que tingui, veu signes pertot arreu” i
encara que a l’inici afirmi irònicament que “la semiologia és una cosa molt
estranya”, l’autor creu que dóna en la novel·la tots els elements perquè
s’entengui de què està parlant i perquè el lector que no estigui familiaritzat
amb aquests temes lingüístics no es perdi. Espera haver estat prou pedagògic
sense caure en el didactisme excessiu, aquest era uns dels reptes a l’hora
d’escriure la novel·la."
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
