dissabte, 20 d’abril del 2013

Trampa de Foc








TRAMPA  DE   FOC    Núria  Martí

La  lluita  de les  dones  treballadores

Coincidint amb el dia de la dona treballadora, el 8 de març es publica el llibre “Trampa de foc”. El llibre es basa en la història real de l’incendi de la fàbrica tèxtil Triangle a Nova York l’any 1911. A l’incendi hi van morir 146 persones, gairebé tot dones. Aquest fet va suposar la revolta de les dones per una treball digne, i va canviar la regulació laboral dels treballadors. El 25 de març el malaurat incendi del Triangle compleix 100 anys.
Aquest incendi va ser un dels esdeveniments de l’època que va donar lloc a la celebració del Dia de la Dona Treballadora. El llibre vol ser un homenatge i un recordatori a totes les dones que han lluitat i lluiten per la igualtat i llibertat de les dones.
L’autora, Núria Martí Constans va néixer el 1966 a Calella de la Costa i viu a Girona. Llicenciada en Filologia Catalana, és professora de català per a adults i escriptora. Ha obtingut diversos premis literaris. Entre altres, ha publicat la novel·la de Lectura Fàcil “Les mateixes estrelles” (2010),  amb la que va guanyar el I Premi de novel·la de Lectura Fàcil organitzat per CCOO.





La  lectura   d’aquest  llibre   m’ha portat   a  pensar   en  l’època  de  la  immigració en  els  anys  seixanta.

 Una  època   que  vaig  viure    intensament  quan vaig  tenir   que   sortir  del  meu poble , deixant  la  meva  família ,  la   meva  llar  tot  allò  que  estimava ,  pensant  que  no  sabia  quan  podria  tornar.

Capficada  en  els meus  pensaments  , entristida, intentant  animar-me  pensant   trobar   a Barcelona   aquelles  coses   que no  tenia .

La  visió  de  la  ciutat  que  m’acollia   m’omplia  d’esperança , però  la  realitat  era  molt  diferent  i  més  dura  del  que havia  pensat.

M’imagino la  Betina  i  la  Laura en  les  bodegues  del  vaixell i  l’arribada  a  casa  de  l’oncle . Dormint  en  habitacions  apilades .

El  primer dia  de   treball amb  els  sous  molt  baixos i   la  manca  de  condicions   laborals.
Admiro  la  força  d’aquelles  dones  de  principi  del  segle XX,  que  van  lluitar ,  dia  i  nit  amb  vagues   interminables  per  aconseguir  millores   en  el  treball.

 Espero  i  desitjo  que  tota  aquesta  lluita  no  es  perdi  ja  que  ara  en  aquest  procés  de  crisis  ,   de  pèrdua  dels  valors  ètics , morals  i  solidaris , la  política  i  la  corrupció  ens  portin   a  un  retrocés  que faci en orris  la  feina  i  les  millores  aconseguides    en  tan  esforç

Satur                            


  

1 comentari:

  1. M'alegro que la meva novel·la t'hagi despertat emocions, d'això va la literatura! Una abraçada!

    ResponElimina