La novel·la
té un argument aparentment simple. Només dos personatges principals en
un sol escenari: l’hotel on són de vacances. Però, en realitat, l’obra el que ens mostra és el drama d’un
dels personatges Gustav von Aschenbach, escriptor alemany, que ha decidit anar a Venècia a buscar la inspiració
perduda. A l’hotel, l’artista topa amb un hoste, un adolescent polonès de gran
bellesa, que es converteix en objecte de l’adoració de l’escriptor.
L’escriptor fa una minuciosa descripció
psicològica d’Aschenbach de moralitat convencional i dels deliris amorosos de
l’artista que sempre es mantenen en el pla intel·lectual, ja que la por al
rebuig fa que no s’apropi físicament al jove. Paral·lelament l’obra ens descriu
diferents paratges de la ciutat i dels
seus habitants perfilant així uns trets de l’entorn decadent.
A la ciutat hi ha una epidèmia de colera i les
autoritats ho neguen per por a perdre els turistes, tot i així el rumor
s’escampa i els estrangers comencen a marxar, menys Aschenbach que tot i haver estat un dels
primers en conèixer la notícia, renuncia a marxar per poder estar a prop del
jove Tadzio. Finalment l’escriptor emmalalteix i mentre veu com el jove i la
seva família marxen pateix un desmai i mor. L’obra acaba amb el comentari sobre
la pèrdua que ha representat la mort de l’escriptor.
