La mort a Vènecia

La novel·la  té un argument aparentment simple. Només dos personatges principals en un sol escenari: l’hotel on són de vacances. Però, en realitat,  l’obra el que ens mostra és el drama d’un dels personatges Gustav von Aschenbach, escriptor alemany, que ha decidit  anar a Venècia a buscar la inspiració perduda. A l’hotel, l’artista topa amb un hoste, un adolescent polonès de gran bellesa, que es converteix en objecte de l’adoració de l’escriptor.

L’escriptor fa una minuciosa descripció psicològica d’Aschenbach de moralitat convencional i dels deliris amorosos de l’artista que sempre es mantenen en el pla intel·lectual, ja que la por al rebuig fa que no s’apropi físicament al jove. Paral·lelament l’obra ens descriu diferents paratges de la ciutat  i dels seus habitants perfilant així uns trets de l’entorn decadent.

A la ciutat hi ha una epidèmia de colera i les autoritats ho neguen per por a perdre els turistes, tot i així el rumor s’escampa i els estrangers comencen a marxar, menys  Aschenbach que tot i haver estat un dels primers en conèixer la notícia, renuncia a marxar per poder estar a prop del jove Tadzio. Finalment l’escriptor emmalalteix i mentre veu com el jove i la seva família marxen pateix un desmai i mor. L’obra acaba amb el comentari sobre la pèrdua que ha representat la mort de l’escriptor.

L’obra va ser portada al cinema per Luchino Visconti. També ha inspirat una opera de  Benjamin Britten, amb llibret de Myfanwy Piper. I el novel·lista espanyol  Luisgé Martín va publicar  l’any  2000 La muerte de Tadzio  en la qual el jove Tadzio, ja adult, torna  a Venècia a morir i recorda l’admiració que la seva bellesa va produir en l’escriptor alemany..