Víctor Català (l'Escala, 1869-1966). Pseudònim
de Caterina Albert i Paradís. El conjunt de la seva obra narrativa correspon al
que s'ha anomenat "naturalismerural" o "ruralisme". Solitud
és una obra clarament modernista, ja que compleix totes les característiques
d'aquest corrent literari i la seva data d'escriptura (1905) es trobava en
plena època modernista és una novel·la narrativa amb influència el teat
Solitud, d
Tema:
Tracta l'itinerari vital i interior de la
Mila, la protagonista, fins que s'arriba a conèixer a si mateixa. A la manera
de les novel·les modernistes és una història d'autoconstrucció i descobriment
de la pròpia personalitat.
Resum:
La Mila és una dona insatisfeta amb la seva
relació matrimonial, el seu marit es un home gandul i amb poca personalitat, a
qui ha de seguir per fer-se càrrec d'una ermita en una muntanya solitària. La
profunda insatisfacció que pateix la porta al desequilibri emocional que
intenta amortitzar a través de les relacions personals que manté amb altres
personatges, sobretot amb el Pastor. Les relacions estan marcades per la busca
de l'amor, l'instint maternal i el desig de formar part d'alguna cosa. El
coneixement de la seva pròpia personalitat, que assolirà al final de la
novel·la, li suposarà assumir la pròpia solitud per poder iniciar una altra
vida o poder-la canviar profundament.
Personatges:
Mila: Una noia jove, maca, sana, insegura i de
classe mitja-baixa. S'ha criat amb els seus oncles a la plana i al començament
no s'hi fa a la muntanya. Al morir el seu oncle s'ha vist obligada a casar-se
amb en Maties, ja que realment no l'estima. La seva personalitat va madurant al
llarg de la novel·la que gira al seu voltant i que fa canviar la seva manera de
veure les coses.
Pastor (Gaietà): Com descriu la novel·la: “Un
home agradós i servidor. Baixet i primedís, però s'estarrufava la figureta amb
un gec ample i curt i unes calces també curtes i folgades de gruixut burell.
Una gorra peluda se li menjava mitja cara, i l'altra mitja, neta de pèl, més
que afaitada de fresc semblava barbameca de naixença.“
Marit (Maties): El marit de la Mila és un home
gras, covard, ignorant, sense ambicions i gandul, ella l'associa amb una bèstia
sense zel, en ell nomes hi ha pau. És incapaç d'entendre a la seva dona.
Ànima: Personatge negatiu de l'obra. És un
caçador i representa tot lo dolent de la natura, la violència i la destrucció.
La seva funció és fer que la tragèdia s'incorpori a l'univers de ficció i el
domini. Influeix sobre en Maties i el corromp, fa que es torni com ell. Es
provoca una lluita de les dues forces contràries, pastor-ànima amb la Mila com
a centre.
Baldiret: És el fill petit de la Marieta. Un
vailet d'ulls verds, s'estima molt en Gaietà i la Mila. Sempre va amb el pastor
i l'ajuda. Li agraden molt les seves rondalles. És un nen molt mogut. Desperta
l'esperit maternal de la Mila i la fa sentir molt bé ja que a ella li agrada
molt la companyia del nen.
El noi del mas de Sant Ponç (Arnau): Està
promès amb una jove de 19 anys des de fa 2 anys. És fill de la Marieta i viu al
mas de Sant Ponç. Es comença a fixar en la Mila a la primavera quan ella es
posa tan maca. L'Arnau despertava sobre la Mila un fort impuls passional que
ella intentava negar. Però que ell va fer-li saber, llavors la Mila el rebutja,
des d'aleshores ell ja no vol saber res més d'ella.
La Marieta: La mare d'en Baldiret i de
l'Arnau, una dona molt amigable que es porta molt bé amb tothom, també amb la
Mila, però al final es deixa portar pel que diu la gent i també li dona
l'esquena, no és un personatge molt important, ni imprescindible a la novel·la.
Llocs on transcorre l'acció:
Cada un dels llocs més anomenats a l'obra té
una relació amb l'estat d'ànim de la Mila.
Pujada: Primera part. Del primer capítol fins
al desè. És la part on la Mila se sent insegura, no es coneix a ella mateixa i
segueix el que en Maties li diu. Es coneixen tots els personatges de l'obra i
la seva relació amb la protagonista. És una època en que la Mila està contenta
i viu relativament bé. Correspondria a la primavera i a l'estiu.
Davallada: Segona part. De l'onzè capítol fins
al divuitè. És la part on la Mila reflexiona sobre la seva vida, sempre sola.
Comencen els seus problemes i s'enfronta amb tothom, ningú la respecta. Té una
crisi. Està deprimida i s'adona que no pot continuar així. Correspondria a la
tardor i l'hivern.
Època en que es situa i temps que transcorre:
Des de finals d'hivern de l'any 1904, fins a
Febrer del 1905. La història va des de la primavera a la tardor gairebé
l'entrada de l'hivern. Transcorre, més o menys, durant tot un any. Quasi tots
els capítols comencen amb una referència temporal que comença o continua el
discurs narratiu. El temps històric no està especificat perquè és irrellevant
pels seus propòsits. Aquesta novel·la transcorre en el període de temps
aproximadament d'un any.
Tipus de narrador:
El narrador ens parla dels personatges en
tercera persona, combinant l'estil directe amb l'indirecte. El subjectivisme és
bàsic a tota la novel·la, la realitat és a partir d'emocions i sensacions. La
novel·la gira en torn a la Mila que, només sabem els seus pensaments i les
seves opinions respecte els altres personatges. Ho sabem tot a partir de les
sensacions i pensaments d'ella, els altres personatges l'influencien de manera
diferent. La Mila experimenta sensacions de rebuig, d'amor i sensibilitat entre
d'altres.
Estructura formal:
L'estructura és fragmentària, pròpia del
modernisme, cada capítol és concebut com el cant d'un poema, amb una
independència estètica perfecta. L'evolució psicològica del personatge, que
troba la seva individualitat gràcies a la soledat que li provoca la muntanya i
que s'enfronta a les forces ocultes de la natura esta ben definida.
Cada capítol és autònom; per tant aquesta
novel·la és acumulativa, no evolutiva i fragmentària, ja que va ser escrita per
capítols que representaven una unitat, cadascuna d'aquestes amb una temàtica
diferent i una reflexió al final. Totes elles unides per l'evolució psicològica
de la Mila, i no per la temàtica, ja que aquesta canvia a cada capítol. Es
proposa una sèrie de problemes que la Mila ha d'anar superant.
També cal assenyalar que es prenen dues
concepcions de la natura, la del pastor, costumista i amable, contra la
modernista de l'Ànima, misteriosa i agònica. Forces contradictòries que
s'enfronten. Aquests són factors importants en l'evolució de la Mila.
És una novel·la d'una estructura rodona, és a
dir, al final ella torna al mateix punt d'on ha partit, encara que hagi canviat
i tot gira al seu voltant, els personatges, els fets... Es pot dividir en dues
parts o etapes clares que marquen l'estat anímic del personatge nombrats
anteriorment.
Tècniques narratives:
Hi ha una rica barreja entre un registre viu,
imaginatiu i un registre amb alguns tocs d'aspror i per últim l'ús de les
tècniques narratives:
El de la narradora: culte, la resta de personatges:
fan un és més popular i vulgar, pastor: un llenguatge on s'hi barregen trets
rossellonesos i empordanesos.
Per altra banda hi ha la creació d'un
llenguatge autòcton i nou deslligat del llast masculí, sensacions de plaer
viscudes pels sentits, maternitat com a projecció afectiva, erotisme, sentiment
de culpa pels sentiments eròtics, assetjament sexual, violació com a afirmació
de la força i bestialitat sobre la dona, fogositat i desig de passi, frustració
sexual, autoestima i reafirmació del “jo”, posició contrària davant l'amor
convencional de lliurament i sacrifici de les dones.
Opinió personal:
He
llegit aquest llibre
tres vegades ,
una a la joventut
un altra
a la maduresa
i ara.
Em
va costar molt d’entendre-la
,perquè comporta un gran
esforç d’atenció, per interpretar
tots els símbols.
Al
ser escrita abans
de la normalització
lingüística hi ha moltes
paraules i expressions
que costen d’entendre, i
les variants dialectals del català
,que dificulta la
comprensió.
Ara
es quan he gaudit plenament
d’aquesta gran obra
