La conjura de los necios
Ignatius J. Reilly és un ésser inadaptat i
anacrònic que somia que la forma de vida medieval , així com la seva moral ,
regnin de nou en el món. Per a això, i amb la intenció de ser escoltat en un
món en el que és, en realitat, un incomprès, farcida de pròpia mà centenars de
quaderns en què plasma la seva visió del món. Mentre plena aquests quaderns,
els va escampant per la seva habitació, amb l'esperança d’ordenar-lo algun dia i així crear la seva ambiciosa obra
mestra. Mentrestant, la deessa Fortuna, en contra de la seva voluntat, el sumi
en aquest món capitalista que ell mateix tant odia i es veu obligat a sotmetre
al que ell considera una forma d'esclavitud: la feina. Resignat, es compara a
si mateix amb Boeci (el qual va acceptar sense queixa la seva pròpia execució)
i surt a buscar una feina. La seva activitat laboral i vital és el fil que
uneix i dóna sentit a tota l'obra i el que permet conèixer a altres
personatges, igual de estrambòtics i entranyables que Ignatius.
Més enllà de les meres i hilarants anècdotes
que el protagonista va generant, la novel·la transcendeix fins convertir-se, en
el seu rerefons, en un despietat retrat del gènere humà i les seves misèries,
dotat d'un realisme extrem. Plena de pietat i comprensió, alhora que d'amargor
i resignació, l'obra amaga una dura crítica a la societat en què vivim: egoista
i, en tantíssimes ocasions, cruel. Tal com diu Percy en el pròleg, malgrat les
riallades que li va proporcionar la novel·la, no va poder deixar de sentir, al
mateix temps, una certa tristesa. D'una banda, a causa del rerefons dramàtic de
la novel·la i, de l'altra, per la tragèdia del propi autor, que es va suïcidar
amb poc més de trenta anys sense arribar a veure publicada la seva novel·la, la
seva obra mestra, i que amb la seva mort li va negar al món la possibilitat de
seguir gaudint de la seva ploma
Escrita cap a 1962 , mentre realitzava el
servei militar a Puerto Rico , narra les peripècies d' Ignatius J. Reilly , un
personatge excèntric a la recerca de treball per pagar un deute, alhora que
s'embarca en una sèrie de estrambòtiques aventures amb l'objectiu de rivalitzar
amb la seva amiga Myrna Minkoff en el terreny de l'agitació social.
John Kennedy Toole mai va veure publicada la
seva obra. Pel que sembla, va enviar l'original de la novel·la a diverses editorials;
totes la van rebutjar. En una, la Simon and Schuster , sembla que al principi
es van entusiasmar pel llibre, però la van refusar; van adduir que no tractava
de res en concret. Poc temps després, l'autor va decidir llevar-se la vida.
La seva mare, en trobar el manuscrit anys
després, el va portar a diferents editorials. Van tornar a rebutjar-la en
nombroses ocasions. Obstinada en la seva publicació, ja que pensava que la
novel·la tenia una qualitat notable, es va posar en contacte amb l'escriptor Walker
Percy (autor entre altres de la novel·la El cinèfil, amb la qual havia tingut
un considerable èxit) perquè la llegís i aconseguís la seva publicació. Percy,
hi haurà de comptar en el pròleg de La conjura dels necis que, al principi, va
recelar de llegir-la. Però, quan després de molt insistir va acceptar fer-ho,
va quedar meravellat: no li semblava possible que la novel·la fos tan bona.
La novel·la va rebre el premi Pulitzer , i va
ser un èxit editorial, va aparèixer en les llistes de llibres més venuts en
molts països.
