Patrick Modiano, né le 30 juillet 1945 à Boulogne-Billancourt, est un écrivain français, auteur d’une trentaine de romans primés par de nombreux prix prestigieux parmi lesquels le Grand prix du roman de l'Académie française et le prix Goncourt. Axée sur l'intériorité, la répétition et la nuance, son œuvre romanesque se rapproche d'une forme d'autofiction par sa quête de la jeunesse perdue. Elle se centre essentiellement sur le Paris de l'Occupation et s'attache à dépeindre la vie d'individus ordinaires confrontés au tragique de l'histoire et agissant de manière aléatoire ou opaque1.

Le 9 octobre 2014, son œuvre est couronnée par le prix Nobel de littérature pour « l'art de la mémoire avec lequel il a évoqué les destinées humaines les plus insaisissables et dévoilé le monde de l'Occupation », comme l'expliquent l'Académie suédoise1,2 et son secrétaire perpétuel Peter Englund, qualifiant l'auteur de « Marcel Proust de notre temps »3,4. Six ans après J. M. G. Le Clézio, il devient le 15e homme de lettres français à recevoir cette récompense. Son œuvre est traduite en 36 langues3.

Accident nocturne de Patrick Modiano

Résumé :

Peu avant ses vingt et un ans, le narrateur, aujourd'hui bien plus âgé, a été victime d'un accident Place des Pyramides : il est renversé par une Fiat vert d'eau, conduite par une jeune femme, Jacqueline Beausergent. En état de choc, il croît reconnaître en cette femme, une personne qu'il a déjà rencontrée, beaucoup plus tôt. Ses souvenirs se mêlent et il associe étrangement cet événement à un accident antérieur dont il ne lui reste que des détails confus. S'il retrouve cette femme, le narrateur a le sentiment qu'il apprendra quelque chose d'important sur lui-même, quelque chose qui changera le cours de sa vie.

L'évocation de cette période et de celle qui a précédé l'accident nous plonge dans une univers étrange où la précision extrême des lieux traversés contraste avec la confusion chronologique. "Comment établir la moindre chronologie ?" demande le narrateur, "Le passé est définitivement révolu sans que je sache très bien dans quel présent je vis". Les personnages rencontrés demeurent énigmatiques, même s'ils sont, pour certains d'entre eux, de fortes figures, tel que le docteur Bouvière. Rien ne se détache nettement de la frontière entre le rêve et la réalité, comme si le narrateur était en permanence sous l'emprise de l'éther avec lequel on l'endort par deux reprises.

Dans ce récit proche de l'enquête policière mais aussi très littéraire, l'auteur sait ménager son lecteur et le perdre dans une confusion narrative parfaitement maîtrisée, sans jamais l'abandonner totalement.

On retrouve le Modiano qui charme ou exaspère, car avec "Accident nocturne", l'idée de départ ne sert que pour aller fouiller dans la mémoire, celle de son enfance, de ces blessures, de l'image du père, et puis toujours Paris, ce lieu fidèle à ces déambulations nocturnes. Avec aussi plein de clins d'oeil que Modiano distille avec malice. On retrouve cette écriture fluide, aérienne, ce côté détaché marque de fabrique de l'auteur. Avec toujours une certaine mélancolie,
Récompensé par le plus grand prix littéraire, Prix Nobel de la littérature,

Monika Zgustová

Monika Zgustova nació en Praga, República Checa.

Traductora, escritora y periodista, aunque nació en Praga, reside desde hace años en Sitges, población costera cercana a Barcelona desde donde se ha convertido en una de las figuras clave de la introducción de la literatura checa en España

A los dieciséis años, emigró con su familia a Estados Unidos, doctorándose en Literatura Comparada en la Universidad de Illinois. Tras viajar por Argentina y Francia, en 1982, fijó residencia en Barcelona, en donde compagina su trabajo literario con la traducción del Checo y el Ruso al Español, colaborando con diversos periódicos como AVUI, La Vanguardia y El País. Ha obtenido el premio Ciudad de Barcelona y el de las Letras Catalanas.

Coautora, también, de un diccionario ruso-catalán, es autora de una biografía novelada de Bohumil Hrabal, Los frutos amargos del jardín de las delicias (1997), y de varias novelas, entre las que destaca La mujer silenciosa (2005), aclamada entre las cinco mejores novelas del 2005 tras quedar finalista del Premio Nacional de Narrativa.

Jardí d'hivern

L'últim llibre de Monika Zgustová 'Jardí d'hivern' (Proa) és la història de l'Eva, una dona que viu un triangle amorós amb dos homes completament oposats a la Praga comunista. L'un és el Karel, un artista amb molta sensibilitat, i l'altre és el Milan, un rude militant del Partit Comunista. Quan cau el comunisme, l'Eva es troba a la cruïlla de dues èpoques i això li fa perdre els punts de referència, però no pas la intensitat ni la identitat.

'El llibre fa de Praga un escenari dels canvis i dels habitants que els sofreixen, a cavall de dues societats que fan perdre el nord', ha explicat Zgustová a la conferència de premsa de presentació del llibre. Zgustová coneix bé aquesta ciutat, perquè hi va néixer. Va estudiar literatura comparada als Estats Units i s'ha dedicat durant molts anys a la traducció. Resideix a Barcelona des dels anys vuitanta i és un dels principals introductors de la literatura txeca a la península.

A 'Jardí d'hivern' Zgustová detalla la quotidianitat de la dissidència txeca: les classes clandestines als llocs de feina i les obres de teatre i concerts als pisos. De fet, l'autora va experimentar en la pròpia pell la dissidència a Praga. 'Els anys vuitanta jo mateixa vaig viure l'ambient dels dissidents, que és el que he provat de transmetre al llibre.' I si bé el triangle amorós del llibre és inventat, els dissidents són personatges reals. A Txèquia, on ja s'ha presentat el llibre, els lectors han reconegut alguns d'aquests dissidents en els quals es basa l'obra i que, d'aquests, els que l'han llegida s'hi han identificat.

'Jardí d'hivern' és el retrat de l'ambient de Txèquia durant la segona meitat del segle XX, però també és una història d'amor. 'La ciutat n'és la protagonista, però és molt important la història d'amor de l'Eva, perquè era molt comú que una dona s'enamorés d'un home amb una ideologia oposada a la seva'. La protagonista de la història se sent 'absolutament sola durant el comunisme, però continua sentint-s'hi després de la caiguda del mur'. Zgustová explica que, amb 'Jardí d'hivern', els habitants de Praga, sobretot les dones, s'hi han sentit més identificats que no pas amb qualsevol de les altres novel·les seves. Al final del llibre hi ha una sorpresa i es descobreix una part de la vida amagada de l'Eva.

En la seva penúltima novel·la 'La dona silenciosa' (publicada en català el 2005, amb bones crítiques i traduïda a nou llengües), Zgustová també havia parlat de la Txèquia comunista. 'Hi ha una similitud entre els dos últims llibres meus. Però a 'Jardí d'hivern' he aprofundit més alguns aspectes de la dissidència.' I no descarta d'escriure una altra novel·la, també situada a la Praga comunista, i construir, així, una trilogia.

Monika Zgustová ha traduït una cinquantena de llibres del txec i del rus al català i a l'espanyol (Hrabal, Hašek, Havel, Kundera, Dostoievski, Bàbel, Akhmàtova i Tsvetàieva) i ha rebut el Premi Ciutat de Barcelona i alguns més. És coautora del 'Diccionari rus-català' i col·labora regularment en alguns mitjans de comunicació.


Comentari

És   una  història  vital  ,que  marca  un parèntesis en  el ritme  deshumanitzat de  la  vida  moderna   ,que  entra  dins  d'un  espai  interior   ,  un  món de  idees  iemocions ,  en  un   món  de  llibertat  .
L'afecte de  ingravidesa temporal  inherent  a la  existència  quotidiana  que  ens  adorm.
Un   treball  lingüístic extraordinari ,un  coneixement  de  la llengua emparant  recursos
que  reflecteixen  magistralment   sentiments  i  emocions
L'ús  que  es  fa  de  la  Història.
El desengany  de  la  democràcia.
Crec  que  aquesta  obra  em  recorda  a  M  Kundera , en  "La  lleugeresa  del ser".
 Ambdós  escriptors  d'una  sensibilitat   extraordinària  i  un  amor  a la  seva  terra  i els  seus  valors.
Frases  per  a  reflexionar.
"  el  meu  jardí  d'hivern  que  per  minúscul que  fos  posseïa  el  seu  perfum  i  la  seva  tonalitat  musical".
.-Aquelles  pàgines  groguemques  que  no  s'estripaven  sinò que  es  trencaven  com  els  tronc  fràgild  de  les  orquídees.
-Penelòpe  que  filava  a  la  seva  habitació sense  necessita   les  luxoses  sales  del  palau  , sense  necessita  els  pretendents  ni  tan  sols  el  marit  el  qual  havia deixat d'esperar...
-Gerani blanc, bedoll blanc , no  pot  destruir  cap  regim  polític.

-Només els  amics   íntims  poden  callar  junts