Jardí d'hivern

L'últim llibre de Monika Zgustová 'Jardí d'hivern' (Proa) és la història de l'Eva, una dona que viu un triangle amorós amb dos homes completament oposats a la Praga comunista. L'un és el Karel, un artista amb molta sensibilitat, i l'altre és el Milan, un rude militant del Partit Comunista. Quan cau el comunisme, l'Eva es troba a la cruïlla de dues èpoques i això li fa perdre els punts de referència, però no pas la intensitat ni la identitat.

'El llibre fa de Praga un escenari dels canvis i dels habitants que els sofreixen, a cavall de dues societats que fan perdre el nord', ha explicat Zgustová a la conferència de premsa de presentació del llibre. Zgustová coneix bé aquesta ciutat, perquè hi va néixer. Va estudiar literatura comparada als Estats Units i s'ha dedicat durant molts anys a la traducció. Resideix a Barcelona des dels anys vuitanta i és un dels principals introductors de la literatura txeca a la península.

A 'Jardí d'hivern' Zgustová detalla la quotidianitat de la dissidència txeca: les classes clandestines als llocs de feina i les obres de teatre i concerts als pisos. De fet, l'autora va experimentar en la pròpia pell la dissidència a Praga. 'Els anys vuitanta jo mateixa vaig viure l'ambient dels dissidents, que és el que he provat de transmetre al llibre.' I si bé el triangle amorós del llibre és inventat, els dissidents són personatges reals. A Txèquia, on ja s'ha presentat el llibre, els lectors han reconegut alguns d'aquests dissidents en els quals es basa l'obra i que, d'aquests, els que l'han llegida s'hi han identificat.

'Jardí d'hivern' és el retrat de l'ambient de Txèquia durant la segona meitat del segle XX, però també és una història d'amor. 'La ciutat n'és la protagonista, però és molt important la història d'amor de l'Eva, perquè era molt comú que una dona s'enamorés d'un home amb una ideologia oposada a la seva'. La protagonista de la història se sent 'absolutament sola durant el comunisme, però continua sentint-s'hi després de la caiguda del mur'. Zgustová explica que, amb 'Jardí d'hivern', els habitants de Praga, sobretot les dones, s'hi han sentit més identificats que no pas amb qualsevol de les altres novel·les seves. Al final del llibre hi ha una sorpresa i es descobreix una part de la vida amagada de l'Eva.

En la seva penúltima novel·la 'La dona silenciosa' (publicada en català el 2005, amb bones crítiques i traduïda a nou llengües), Zgustová també havia parlat de la Txèquia comunista. 'Hi ha una similitud entre els dos últims llibres meus. Però a 'Jardí d'hivern' he aprofundit més alguns aspectes de la dissidència.' I no descarta d'escriure una altra novel·la, també situada a la Praga comunista, i construir, així, una trilogia.

Monika Zgustová ha traduït una cinquantena de llibres del txec i del rus al català i a l'espanyol (Hrabal, Hašek, Havel, Kundera, Dostoievski, Bàbel, Akhmàtova i Tsvetàieva) i ha rebut el Premi Ciutat de Barcelona i alguns més. És coautora del 'Diccionari rus-català' i col·labora regularment en alguns mitjans de comunicació.


Comentari

És   una  història  vital  ,que  marca  un parèntesis en  el ritme  deshumanitzat de  la  vida  moderna   ,que  entra  dins  d'un  espai  interior   ,  un  món de  idees  iemocions ,  en  un   món  de  llibertat  .
L'afecte de  ingravidesa temporal  inherent  a la  existència  quotidiana  que  ens  adorm.
Un   treball  lingüístic extraordinari ,un  coneixement  de  la llengua emparant  recursos
que  reflecteixen  magistralment   sentiments  i  emocions
L'ús  que  es  fa  de  la  Història.
El desengany  de  la  democràcia.
Crec  que  aquesta  obra  em  recorda  a  M  Kundera , en  "La  lleugeresa  del ser".
 Ambdós  escriptors  d'una  sensibilitat   extraordinària  i  un  amor  a la  seva  terra  i els  seus  valors.
Frases  per  a  reflexionar.
"  el  meu  jardí  d'hivern  que  per  minúscul que  fos  posseïa  el  seu  perfum  i  la  seva  tonalitat  musical".
.-Aquelles  pàgines  groguemques  que  no  s'estripaven  sinò que  es  trencaven  com  els  tronc  fràgild  de  les  orquídees.
-Penelòpe  que  filava  a  la  seva  habitació sense  necessita   les  luxoses  sales  del  palau  , sense  necessita  els  pretendents  ni  tan  sols  el  marit  el  qual  havia deixat d'esperar...
-Gerani blanc, bedoll blanc , no  pot  destruir  cap  regim  polític.

-Només els  amics   íntims  poden  callar  junts