Aurora Bertrana El marroc sensual i fantàstic

Aquest  Any  ,L’any  Bertrana ,    Aurora Bertrana,i  Prudenci  Bertrana,  el  grup  de  lectura  ens  ha  portat  ens  ha  portar  a  recordar  l’obra  magnífica  de  Prudenci  Bertrana    El  recull de  tots  el  Contes, i  a  la  vegada descobrir  l’obra  de  la seva  filla  Aurora Bertrana.  Un  petit  recordatori  d’aquesta  dona  singular  amagada  per  la popularitat  del  seu  pare.

Descobrim la seva voluntat ferma de voler ser una dona lliure i independent, així com de ser escriptora. Malgrat que aquesta fos la seva voluntat, el seu pare, l’escriptor Prudenci Bertrana, va voler que estudiés música, ja que li veia les millors condicions perquè es pogués dedicar a aquesta disciplina, a aquest art. Li va buscar els millors professors i l’Aurora va esdevenir una gran professional del violoncel.

Va rebre una oferta de treball: anar a Suïssa i formar part d’una petita orquestra en un hotel durant els mesos de juliol i agost. La proposta la va trasbalsar, era una bona ocasió per poder perfeccionar els seus estudis de música i adquirir nous coneixements, ser independent i viure la seva vida com a ella li semblés millor. Era el màxim de les seves aspiracions. Va obtenir l’aprovació del seu pare i, molt jove, va marxar cap a Suïssa. Acabat el contracte, la necessitat de guanyar-se la vida i poder seguir estudiant en un prestigiós institut de música la va fer decidir a formar un animat tercet musical amb dues de les seves companyes d’estudis. Ho aconseguiren! L’entusiasme i la joventut fan miracles! Van ser contractades en un prestigiós hotel a Chamonix (França) en temporada d’hivern, on van obtenir bons èxits amb les seves actuacions. Aquí va començar la seva lluita, que no va deixar al llarg de tota la seva vida. Volia aconseguir tot allò que s’havia proposat, i a la seva manera. Ja res podia frenar-la. L’Aurora era una noia intel·ligent, lluitadora, valenta, emprenedora i, sobretot, una dona aventurera. A Suïssa, tot i que va passar moltes privacions, va conèixer una societat responsable, ben estructurada, rica, educada, ben diferent de la seva estimada Girona natal, poruga, endarrerida i carrinclona, que l’havia acompanyada en la seva adolescència, pels volts de 1912.

A Suïssa va conèixer un jove enginyer elèctric, Denys Choffat, amb el qual va contraure matrimoni. Ja no tenia la necessitat de treballar, per això va deixar l’estudi de la música i es va matricular a la universitat, a Filosofia i Lletres. La seva vida girava a l’entorn de l’estudi i la lectura, dues vocacions a les quals havia renunciat per no desobeir el seu pare i per falta de mitjans.

La feina del seu marit els va portar a viatjar a la Polinèsia Francesa, a Tahití. A ella l’entusiasmava viatjar, era el seu deliri, la seva il·lusió, i a les seves memòries explica amb tota mena de detalls el seu viatge per mar, en un vaixell amb poques condicions i menys comoditats durant quaranta dies.

La seva primera impressió del tròpic des del vaixell (en faig un tast) diu així: “Era com un somni enlluernador, com descórrer una cortina damunt un insospitat país de fades.

Aquí ja va començar a sentir la necessitat d’escriure, i ho va fer sobre totes les meravelles que descobria a les illes. Agafava apunts del que hi veia i sentia, dels llocs, la gent, les famílies, i de tot plegat al final en va sortir un llibre.

Al costat de seu marit, va viure tres anys de felicitat compartida en aquestes illes, on va descobrir un món diferent, tan divers, tan distint del que havia conegut fins aleshores

Acabat el contracte de treball que tenia el seu marit a les illes, Bertrana va escriure sobre el seu retorn a Barcelona, el retrobament amb la seva família i els seus nous projectes de viatjar i conèixer altres països i altra gent. Va visitar el Marroc, Ceuta, Tetuan, Xauen… Volia escriure com vivien els homes i les dones en aquest país, la seva cultura, les seves creences, gustos ,tradicions, costums… Sobretot s’interessà per la vida de les dones, l’altra cara de la moneda de la les dones de Tahití.

El seu retorn a Barcelona va coincidir amb el començament de la Guerra Civil espanyola. A les memòries explica com la va viure, com hi va treballar, com hi va patir. I també el seu exili forçós, la Segona Guerra Mundial, amb totes les seves tràgiques conseqüències, i com la van afectar. Finalment, el retorn a la seva Catalunya… Ja havien passat molts anys quan va poder retrobar la tranquil·litat del cos i de l’esperit i lliurar-se plenament a l’escriptura, a posar sobre paper tota la informació acumulada durant tants anys, recordant episodis d’aquestes terribles guerres però també les entranyables amistats que havia fet en el transcurs d’aquests anys. La seva fou una vida excepcional!

El reconeixement públic de Bertrana la portà a escriure articles diversos, fer conferències, dirigir el Lyceum Club, un intent de crear una institució educativa per a dones obreres, i presentar-se com a parlamentària per ERC a les eleccions de 1933; però en va sortir derrotada i va abandonar l'activitat política. Aurora Bertrana ja era un personatge públic compromès amb la seva societat i amb una carrera literària incipient. L'any 1935 marxà al Marroc tota sola per estudiar l'ànima de la dona musulmana i descobrir el concepte que en té l'home musulmà. Fruit d'aquest viatge, on visità harems, bordells i presons, seria el seu llibre "El Marroc sensual i fanàtic". Un  relat  excepcional  que  evidència  la  seva  preocupació  per  la dona .

Quan esclatà la Guerra Civil, Bertrana seguí participant en la vida pública i els cercles literaris en defensa de la República. Va escriure, entre d'altres, al setmanari Company a, revista femenina del PSUC, dirigit per Elisa Uriz, on també col·laboren Anna Murià, Mercè Rodoreda, Carme Montoriol i Maria Teresa Vernet. El seu marit, Denys Chauffat, es va passar a la zona franquista i des d'aleshores van quedar separats.

L’Aurora Bertrana  ens descobreix que la vida és feta per viure-la, sense més circumloquis, i a més ens convenç que això és possible