Al Ritz de Madrid comença El marquès i
l'esvàstica. César González-Ruano i els jueus al París ocupat; al Ritz, on es
lliura el premi periodístic que porta el seu nom, César González-Ruano.
A l'acabar el llibre de Rosa Sala Rose i
Plàcid García-Planas coneixem una mica de l'obra de César González-Ruano i molt
de la seva vida, sobretot d'aquesta època central de la Història i de la seva
història que el va conduir fugint a tres capitals europees: Roma, Berlín i
França, on va ser empresonat per la Gestapo un 10 de juny de 1942.
Investigació periodística, gairebé novel·lesca
molt ben
documentada amb una
amplia bibliografia per demostrar que estava implicat en matances de
jueus a Andorra , que d'aquest
antisemita que es va aprofitar -entre altres- dels jueus que fugien dels nazis;
coneix el seu "parentiu" amb Alfons XIII, els seus gustos sexuals i
la seva addicció a la cafeïna i l'alcohol, la seva fascinació per les
portacigarrets, les seves cròniques venudes i pagades; el que opinava d'ell la
colònia espanyola a Roma i a França.
Podem seguir al
llarg del relat les ciutats, cases i hotels on es va allotjar,
busca el lloc -si ho hi va haver- on es van produir les matances de jueus a
Andorra, trobar qui van ser els assassins, i tracta en aquest país de saber si
els jueus -i altres que tractaven d'escapar a Espanya des de la França ocupada-
allà assassinats van ser casos aïllats o s'ha corregut pel Principat una llei
de silenci sobre les fortunes que es van fer a la guerra, la majoria sobre el
contraban de béns i persones .González-Ruano va ser un mal tipus de vida molt
interessant -encara que és probable que part d'ella fos inventada pel seu propi
protagonista, conscient de la necessitat de mantenir una llegenda forjada en
vida-, que en el seu moment va tenir gran prestigi però que, a diferència
d'amics seus com Francisco Umbral o Camilo José Cela, ell
la va perdre.
González-Ruano no és el d'un gran
escriptor sinó una
persona sense escrúpols, un oportunista igualment capaç
d'embolicar-res o la pura mentida en paraules brillants i d'estafar qualsevol
amb trapelleries simulades sota un aire de dignitat o noblesa
Quan aquest llibre entrava en impremta, la
Fundació Mapfre va anunciar que eliminava el Premi César González-Ruano de
periodisme", així finalitza El marquès i l'esvàstica.
Hi ha
una reflexió en
el capítol 23..La
veu d’un arqueòleg
que val la
pena tenir-la present.
“La guerra
y las matanzas
entre seres humanos
demuestran que nuestro
grado de civilización
es el mismo que
hace miles de
años.No hemos sido
capaces de superar
diferencias conversando.I esto
me produce una
gran tristeza”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada