El Laberint
de la felicitat
Alex Rovira
Aquesta
és la
historia de l’Ariadna que
ho havia perdut
tot , i de sobte
va tenir molta
por, si li
faltava la salut. no tindria res, fins i
tot les ganes
de viure.
Tenia el
desig de desaparèixer es trobava al bell mig d’un
bosc i volia
que el bosc se l’empasses per
no destorbar a
ningú, i així
es va endinsar en el bosc
dels laments.
Estorada
, va
avançar pel camí
entre els murs, les
parets de pedra
altíssims, es trobava
de nou entre
parets sense poder
veure el cel, en un
laberint sense sortida,
i el pitjor de
tot era que
no sabia on
era, ni com
podia sortir.
L’Ariadna
havia perdut el
sentit de la
vida i estava plena
de dubtes , havia oblidat
l’art de donar
i rebre amor,
es va oblidar
de tenir somnis
i qui no somnia
està mort.
L’Ariadna a
través de totes les
persones que troba en el laberint se’n adona que és convenient fer
neteja d’opinions , va
començar a trobar
sentit a la
vida , però volia anar al
centre del laberint, tenia clar
on volia anar . Al centre d’ ella
mateixa.
L’Ariadna va veure el
cel amb els
estels , va
trobar la papallona de
la llum i
les sagetes de
foc que li van
fer de guia
fins al centre
del laberint.
Quan l’Ariadna
va arribar el
centre del laberint
,una nena plorava
desconsolada , havia un arc
amb la corda
trencada i un petit foc,
va tenir la impressió que
aquella nena era
qui li havia
enviat senyals de foc cada nit ,
era el
foc de l’esperança, l’Ariadna va
sentir l’escalfor d’una
flama en
el pit que
li van evocar
velles sensacions oblidades.
La petita li va dir:
sóc la nena que
vas ser i havies
perdut.
Amb els ulls
plens de llàgrimes L’Ariadna va sentir
la necessitat d’abraçar-la, ara
va sentir que la
nena tornava a
viure dintre seu.
Va mira la
papallona de la
llum i va
veure com s’enlairava fins a fondre’s amb el
sol...En aquell moment tots els
murs es vam
desplomar.
L’Ariadna es
va trobar enmig del bosc on s’havia
quedat adormida , quan
es va aixecar va
sentir dins seu
la nena que
havia perdut i va
tenir ganes de córrer,
riure, estimar, en definitiva
VIURE.
Aquesta és la història
de l’Ariadna crec que hi ha moltes ariadnes perdudes en
el laberint de la vida.
Els hi aconsello que
llegeixin aquests llibre , fa
reflexionar, i aprendre a
no donar importància a
les coses que
no en tenen
No veure el cel
gris , és blau d’un blau radiant ! i et sents viva
quan notes els rajos de
sol en la teva
pell
Satur
