La
cova del pigmeu
On aprenc català tenim un grup de lectura i hem començat a llegir El laberint de la felicitat ,el capítol del que us vull parlar es diu “La cova del pigmeu”.
En aquest capítol
l’Ariadna es la
protagonista i encara continua buscant inquieta la sortida del
Laberint, i es troba
un pou.
L’Ariadna va fer
un pas endavant i
va saltar ,cercant la
sortida ,mentre queia i queia al
fons del pou, que era més profund
del que ella
pensava, va témer per
la seva vida, i resignada a
acceptar el seu
destí.
Però en comptes
del cop fatal que
esperava a la
seva aventura, l’Ariadna es
va enfonsar, de sobte en
una matèria suau.
Quan va obrir
els ulls, va veure
que es trobava entre
milers i milers
de plomes blanques i va
pensar que eren plomes
d’àngels.
El forat era
molt fosc i
estava molt espantada, i va sentir
una suor que
li regalimava pel front i el
coll, aleshores va
veure una tènue llum
que il·luminava la
cova provinent d’unes torxes que
penjaven de les
parets ; en girar-se
va veure un
home minúscul de pell
negra amb un
escut i una llança, l’Ariadna va
cridar espantada perquè
l’home es va
esclatar en rialles
,la galeria va ser una percussió constant
de Ah, Uh, i Ha, Ha!
L’Ariadna es va contagiar i
també es va posar
a riure, però l’homenet
va protestar, i ella
va dir ,que no
puc riure?- tu no has rigut
amb força , perquè nosaltres
els pigmeus riem fins
caure a terra.
L’ homenet va dir
en un to malenconiós: Encara que
la teva finestra sigui petita el
cel continuarà sent molt
gran.
L’Ariadna va tenir
la sensació que
aquelles paraules eren
una revelació, en aquell moment
una sageta de
foc va travessar
el firmament i es va
fer visible en la
seva petita finestra.
Es va dormir
plàcidament convençuda que era
mes a prop del centre
del Laberint
Jesusa Glera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada