Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Reflexions. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Reflexions. Mostrar tots els missatges

diumenge, 26 de maig del 2013

Frases  per  a  reflexionar

 Poso  al  vostre  abast  les  frases  que  més  m’han agradat i  amb  bona  voluntat  he  seleccionat.


1.- L’home  que  diu  estimar  la  mare no  és  la  primera  vegada  que  estima .
      Costa  imaginar  que  una  persona  pot  estimar  tantes  i  tantes  vegades  diferents.

2.-L’ estiu  serveix perquè  hi  hagi fruits  als  arbres i  perquè descobrint  el  color  de  la  pell  dels  braços.
Però  sobretot l’estiu  és  per  gastar-lo i  l’estiu  no  ha  començat  de  la  mateixa   manera  que  els  altres  anys.

3.-Només  el  telèfon  feia  el  miracle d’ interrompir  totes  les  activitats.

5.-Totes  les  coses  menudes  fan  grinyolar  les  frontisses  de  les  coses enormes.

6.- De  tots  els  electrodomèstics  que  hi  pot  haver  en  una  casa  cap  és  més  fascinant  que  la  nevera.   La  nevera  és  la  caixa  forta  de  l’abundància i  el  museu de  la  nostra  inapetència.

Els  paisatges  de  la  pau  es  perden  en  un  minut,  però  els  paisatges  de  la  guerra  costen  molt  de  ser   esborrats.



Fidela


dimecres, 6 de febrer del 2013




La  felicitat

Josep M. Espinàs

Jo suposo que  el  lector desitja ser  feliç. La  pregunta és: quina  mena de  felicitat desitja?I  sobretot: quan vol  ser  feliç?
La  Felicitat permanent és una  utopia, i aspirar a una  felicitat  absoluta és la  forma  més segura de  ser  desgraciat. Però també és un  error creure, com  han  dit alguns  clàssics més crítics i  intel·ligents, que la  felicitat  completa no  existeix; el  que  passa  és  que  té un  temps de  perfecció, de  manera que  la   completa existeix si  sabem  observar-la en  el  moment  precís. I un  cop  s’ha  pansit, hem d’estar  atents al  moment en  què  torna a  florir.
Hi ha  una  frase  esplèndida per  explicar què és  la  salut:el  silenci dels  òrgans. Quan  no  hi  ha  cap  òrgan que ens  digui  res, i podem  oblidar la  seva  existència,  ens  sentim  saludables. ( Aquest seria  un  altre tema, importantíssim: la salut objectivament analitzable i  la  salut com  a  sensació vital.)La frase que  he  citat sobre la  salut té un  paral·lel en  la  felicitat: la  felicitat és  el  silenci  de  les  angoixes,  dels  maldecaps, del  dolor  psíquic. Si  ens  conformem  amb  això, la  felicitat existeix,  hem estat  i  serem  feliços moltes  vegades  al  llarg  de  la  vida.
I si volem activar la  nostra  predisposició a  la  felicitat, si volem entrenar-nos a  sentir-la fins i  tot quan   les  adversitats  ens  la  volen  prendre, podem  intentar seguir  un  consell d’Epitet:
“No  demanis mai que  les  coses siguin  com tu  vols; el  que  has  de  fer  és procurar acceptar-les  com són.”
La  gent  amb  més  enteresa no  tan  sols les  accepta, les coses no desitjades, sinó que  arriba   a  estimar-les.
Hi  ha  gent que  no  sap sentir  cap  de les  felicitats que se li poden presentar- que sens  dubte se  li presenten- perquè  és  víctima d’una  infelicitat passada que  no  pot esborrar, o  de  l’angoixa  del  futur.
Inquietar-se  pel  dia  de  demà fins  el  punt que  aquesta  inquietud s’imposi sobre  la  consciència  del  benestar present és  un  disbarat terrible.
No hi ha cap  certesa sobre  el  futur-“ el  futur  ja  sap el  que  ha  de  fer”, va  escriure  Sant  Mateu,  si  no m’equivoco- i  ja  hi ha  prou  problemes en  la  realitat present perquè hàgim de fer-nos  desgraciats imaginant allò  que  mai no  és segur que  arribi  a  ser.
Em  permeten una brevíssima història  hindú?
Un dia, nedant en l’oceà,  un  jove peixet  va trobar un  peix molt  vell i  li  preguntà: “Perdoni, senyor: em  podria dir per on  he  d’anar per  arribar a  l’oceà?” Pobre   peixet,ja hi  era  i  no  ho  sabia. Amb  la   felicitat  ens  passa  el  mateix.

Reflexió:  Quantes  vegades  al  llarg  de  la  nostra vida  hem  estat  feliços? I  no  hem  sabut  gaudit d’aquestes  espurnes  de  felicitat?