diumenge, 26 de maig del 2013

Frases per a pensar

Frases  que  m’han  fet  pensar    Del  llibre  “Tots  els  ports  es  diuen  Helena”

1.-Anar  a  l’opera  és  un  art  diferent  a  l’art  de  l’opera.
2.-Sóc  la  noia  de  15  anys  més  vella  del  món.
3.- Quan  les  estàtues  es  desmunten  i  es  canvien  de  lloc  ,  vol  dir  que  allò  que algun dia       va  ser  ,  està  començant  a  deixar  de  ser.


Ho  poso  a  la  consideració  del  grup  per  intercanviar  opinions.

Margarita  Tejido



M’agrada  molt  la  poesia  així  que  transcric  aquest  poema  romanès  que  surt  en  el  llibre.

I doncs  a  la  meva  mare
No li  diguis  ,  estimada,
Que  en  el  meu  casament
Ens hi  va  caure  una  estrella;
Que  vaig  tenir  per  padrins
Heures, roures  i  xiprers;
Que  vaig  tenir  per  mossèn
Muntanyes plenes  de  boira;
Per  músics  vaig  tenir  ocells
I com  a  fanalets del  ball
Tots  els  estels  del  meu  cel

“ És  un  em  que  es  diu  Mioritza i  que  parla  dels  orígens de  Romania

Margarita Tejido


Ampliem  el  vocabulari


Resclosa  .Dispositiu  amb  comportes  que  en  els  canals   de  navegació  facilita  el  pas  en  un  desnivell./  Castellà  Presa,  dique,  esclusa.
Resclosit. Dit  de  l’olor  especial  que  agafen  les  coses que  han  esta  llarg  temps tancades  en un  lloc  no  ventilat  i  poc  sec.
Tindrà,  futur  del  verb  tenir. / Castellà  Tener.
Feixuga. Difícil  de moure, d’alçar  a  causa  del  seu  pes./ Castellà Pesada.
Feréstec. Esquerp. / Castellà Salvaje , indómito.
Esvanir. Perdre  el  coneixement. / Castellà  Desvanecerse.
Esbatanats. Obrir  de  bat  a  bat. /  Castellà  Abrir  de  par  en  par.
Verola. Malaltia   infecciosa. /Castellà  Viruela
Talús. Inclinació  del  parament  d’un  mur,d’un tallat  d’un  terreny. / Castellà  Inclinación  d’un  terreno.
Lleixa. Prestatge  fet  a  certa  altura per a  tenir-hi plats./ Castellà   Anaquel.
Bromera.  Escuma./ Castellà  Espuma.
Panteixaven . Pretèrit  del verb  panteixar , respiració  fatigosa.  / Jadeaban.
Bassals. Extensió  d’aigua embassada entollada. / Castellà   Charco.
Cuirassa. Armadura del  bust, feta  de  cuir  que  consta  de  dues  peces, l’una  protegint  el  pit  i  l’altra  l’esquena. /  Castellà  Corazas.
Meandre. Volta sinuosa  que  fa  un  riu  un  camí.  /  Castellà Meandro,  recodo.
Esvàstica  .  Creu  que   té  els  quatre  braços   doblegats  en  angle  recte  . Els  nazis  alemanys  la  van  fer  servir   com  a  símbol

Margarita  Tejido


divendres, 10 de maig del 2013

Història de Budapest


Tots  els  Ports  es  diuen  Helena

Camins








Història de Budapest

La història de Budapest és la història de tres ciutats: Obuda, "antiga Buda", Buda, la ciutat alta situada a la riba esquerra del Danubi i Pest, la ciutat baixa que es troba al marge dret del riu. 
La ciutat més antiga és Obuda, ocupada per les tribus celtes fins a la conquesta dels romans al segle I aC
Obuda, a la qual els romans van cridar "Aquincum", va ser fundada l'any 89 sobre un antic assentament celta. Durant quatre segles va ser la capital de la regió romana de Pannonia. Aquincumviene de la paraula "aqua" (amb aigua), en honor als nombrosos deus termals que tanta fama proporcionen a Budapest.
Buda neix com a colònia romana i la seva fundació s'estableix cap a l'any 14 aC
Budapest a l'Edat Mitjana
L'any 896 dC, la unió de set tribus magiars va derrotar als romans colonitzant la regió i instal · lant a Aquincum, a la qual anys més tard, al segle XIII, van passar a cridar Óbuda, i van edificar dues ciutats noves separades pel riu , Buda i Pest.
La nació d'Hongria va néixer l'any 1000, amb la coronació del seu primer rei, Esteban I, i en 1222 es va atorgar la primera Carta Magna de la nació.

Els mongols van envair i van destruir la ciutat l'any 1241 i el rei Béla IV va ordenar la seva reconstrucció donant lloc a la nova Buda, davant l'antiga Obuda.
Buda va esdevenir la capital del país en 1361, iniciant-se una època de florent desenvolupament que va arribar al seu cim al segle XV, amb el gran emperadorMathias Corvino.
En 1526 Pest va caure en mans dels turcs i poc després, en 1541 ho va fer Buda. Buda es va convertir llavors a la capital turca, mentre que Pest va quedar deshabitada. Els turcs van retenir el poder fins l'any 1686, any en què van ser derrotats pels Habsburg i Budapest va passar a formar part dels dominis austríacs.
L'època dels Habsburg va ser molt florent per a la ciutat i durant la mateixa es van aixecar nombroses esglésies i edificis públics. En 1784 Josep II va establir una Universitat a Budapest i el 1849 es va inaugurar el primer pont permanent sobre el Danubi, el famosíssim Pont de les Cadenes.
En el marc de les revolucions que van trasbalsar Europa, l'any 1848, els hongaresos es van revoltar contra els austríacs, sent sufocats i restablint l'autoritat dels Habsburg.
En 1867 es va constituir l'imperi Austrohongarès, començant una època daurada per a la capital i la nació. La indústria es va centrar en Pest, que es convertiria en la part més poblada de la ciutat.
La unificació de Obuda, Buda i Pest
En 1873 es van unir definitivament Obuda, Buda i Pest sota el nom de Budapest i la ciutat va arribar a ser la segona en importància de l'Imperi Austrohongarès, després de Viena.
Després de la Primera Guerra Mundial, el Tractat de Sant-Germain-en-Laye, pel qual Àustria va renunciar als drets de la monarquia Austrohúngara, va separar Hongria d'Àustria, constituint l'Estat Hongarès Independent.
Després de la signatura del Tractat de Trianon de 1920, acord que els aliats van imposar a Hongria després de la caiguda de Bela Kum, Hongria va perdre Eslovàquia, Rutènia, Transilvània, el Banat de Temesvar, Croàcia i Eslovàquia, en total més de dos terços del seu territori , i Budapest va esdevenir una exagerada capital per un estat tan empetitit.

Durant la Segona Guerra Mundial Budapest va patir grans bombardejos aeris dels aliats que van destruir parcialment la ciutat. En acabar la contesa va caure en l'òrbita soviètica.
A l'octubre de 1956 la ciutat es va revoltar contra el govern i la influència soviètica, a la qual va posar fi la intervenció de les tropes soviètiques.
Amb la caiguda de la Unió Soviètica en 1989, Hongria va abandonar el comunisme i recuperar la seva llibertat naixent així la República Hongaresa.
L'any 2004 Hongria va passar a formar part de la Unió Europea



Tots  els  ports  es  diuen  Helena
Seguim  la  travessia...

Fa  dos  dies  que  naveguem  pel  riu  i  la  marxa s’ha  fet  feixuga , els  motors  van  a  tot  rendiment  per  vèncer  la  corrent del  riu.
La  primavera  ha  estat  més  freda  que  mai   amb  les  nevades  a  les muntanyes,  i les  calors  de  juny amb fet  un  important  desglaç.
Avui  a  la  nit tots hem  estat  contents i a la  nit , hem  decidit  no  sopar  a  la  gavarra i  hem  fet  una  petita  festa  en  una  guingueta  plena  de  transportistes  fluvials.
En  Pier s’ha  posat  a  cantar  amb  ells ,  i  fins  i tot ha  fet   algun  pas  de  dansa. La  meva  mare  somrient li  ha  dit  que  havia  begut massa.
Això volia  dir que al  camarot  de  la  mare  i  el Pier  hi  hauria  una  nit  moguda ,  d’aquells  petits  gemecs, i  de  respiracions  profundes...

Jesusa





divendres, 26 d’abril del 2013

Joan Barril


Tots  els  Ports  es  diuen  Helena

Joan  Barril


Tots els ports es diuen Helena és una novel·la d'amor, de creixement i de reflexió sobre els valors i les misèries que fan que Europa s'uneixi o es desintegri. Potser l'Europa de veritat és aquesta Europa sempre flotant, enduta pels corrents i abocada a rius que tan aviat han estat fronteres com vies de comunicació i riberes que han acollit amb la mateixa intensitat ciutats de l'art i camps de concentració. Guillem, un noi de dotze anys, viu davant d'un canal tranquil a Bruges, a casa d'en Pier, el nòvio de sa mare, un homenàs de poques paraules que es dedica al transport fluvial i amb qui emprendrà un viatge al cor d'Europa, de Rotterdam al Mar Negre.

Joan Barril i Cuixart
Joan Barril i Cuixart (Barcelona, 20 de gener de 1952) és un escriptor i. periodista català
Presentà el programa La R-pública a COM Ràdio i actualment presenta El cafè de la República, un programa radiofònic sobre actualitat que s'emet de 9 a 11 de la nit per dioCatalunya Ràdio el programa Qwerty sobre literatura a Barcelona TV.
Com a periodista ha dirigit el setmanari El Món i ha estat columnista a diaris com El País, La Vanguardia i El Periódico de Catalunya. Actualment escriu un article de dilluns a divendres a El Periódico de Catalunya i publica un conte setmanal al mateix diari. A la televisió, era director, al Canal 33 de Catalunya, del programa L'illa del tresor ambJoan Ollé. Presenta un programa sobre llibres Qwerty a Barcelona Televisió. És fundador i editor de l'editorial Barril & Barral.
Premis literaris
·         1988 Premi Pere Quart d'humor i sàtira per Un submarí a les estovalles
·         1998 Ramon Llull per Parada obligatòria
·         1998 Ramon Muntaner per Tots els ports es diuen Helena
·         2000 Premi Crítica Serra d'Or de Literatura Infantil i Juvenil per Tots els ports es diuen Helena
·         2002 Premi 23 d'Abril per Certes mentides
·         2010 Premi Sant Joan de Caixa Sabadell per Les terres promeses




dijous, 25 d’abril del 2013

Sant Jordi







LES ROSES RECORDADES 


                                  Recordes com ens duien
                                  aquelles mans les roses 
                                     de Sant Jordi, la vella
                                     claror d'abril? Plovia
                                   a poc a poc. Nosaltres,
                                    amb gran tedi, darrera
                                      la finestra, miràvem,
                                     potser malalts, la vida
                                      del carrer. Aleshores
                                        ella venía, sempre
                                         olorosa i benigna,
                                      amb les flors, i tancava
                                        fora, lluny, la sofrença
                                         del pobre drac, i deia
                                      molt suaument els nostres
                                      petits noms, i ens somreia.
                                                  

                                                              (Salvador Espriu)