Tots  els  ports  es  diuen  Helena

Seguim  la  travessia...

Fa  dos  dies  que  naveguem  pel  riu  i  la  marxa s’ha  fet  feixuga , els  motors  van  a  tot  rendiment  per  vèncer  la  corrent del  riu.

La  primavera  ha  estat  més  freda  que  mai   amb  les  nevades  a  les muntanyes,  i les  calors  de  juny amb fet  un  important  desglaç.

Avui  a  la  nit tots hem  estat  contents i a la  nit , hem  decidit  no  sopar  a  la  gavarra i  hem  fet  una  petita  festa  en  una  guingueta  plena  de  transportistes  fluvials.

En  Pier s’ha  posat  a  cantar  amb  ells ,  i  fins  i tot ha  fet   algun  pas  de  dansa. La  meva  mare  somrient li  ha  dit  que  havia  begut massa.

Això volia  dir que al  camarot  de  la  mare  i  el Pier  hi  hauria  una  nit  moguda ,  d’aquells  petits  gemecs, i  de  respiracions  profundes...

Jesusa