Seguint la travessia...
Encara falten més
de mil quilòmetres
de riu abans
que el Danubi es fongui a
les aigües del Mar Negre,
allà on
el riu es converteix en
frontera entre Sèrvia i
Romania.
Diu en Pier
agafat al timó
que aquell havia
estat el tram
més perillós del
Danubi. El corrent era
impetuós i les
muntanyes queien a plom sobre
l’agua sense donar
aixopluc a cap
barca que volgués
aturar-se.
Enmig de la
foscor la branca l’ha
agafat per la cintura ,a
la meva mare,he
sentit un vidre
que es trencava
i un cos
que queia a l’agua. En
Pier mai en
la seva vida
havia cridat “Home a l’aigua”. Ara ho havia
dit , però només
s’ho estava dient a
ell mateix i no
era un home sinó la
seva dona que queia
a l’agua fosca...
Has sentit una
veu? De sobte hem sentit
una rialla per efectivament
ha estat una rialla, i
una altra , poc a
poc una sensació de
xerrameca entre dues veus . Helena
i la veu
de la meva
mare,i quan han
estat a coberta
hi havia dues
parelles que s’abraçaven,
Pier i la
meva mare, Helena
i jo.
El perill ja
havia passat.
Jesusa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada