Aquesta és una novel.la curta organitzada en dos parts: La primera consta d’onze capítols breus. Bàsicament és un monòleg interior en el que se’ns presenta al protagonista, un miserable funcionari frustrat, com un antiheroi contradictori, malaltís i excitable, que dirigeix el seu parlament a un públic inexistent. El narrador de la història és, per tant, un home del subsòl afectat per la marginalitat, que en la seva infelicitat es dedica a pensar i a planejar venjances, i que s’aplica en enfonsar-se encara més en la tragèdia ( el seu sentiment de culpa). Prefereix els seus pensaments sobre la llei natural, el racionalisme i el lliure albir, donant sortida a autèntiques preocupacions de l´autor rus.
Finalment desenvolupa una profunda reflexió
sobre la contradicció que sorgeix respecte a la noció del bé i de la llibertat
que desafia la idea tradicional de racionalisme. L´home del subsòl no actua amb
desconeixement dels principis morals que podrien ser qualificats de correctes i
tampoc es troba simplement dominat per les seves passions morals. Actua, segons
l´explicació que presenta de si mateix, en contra dels seus principis morals
amb l´objectiu d´alliberar-se d´ells.
A l’inici de la segona part ens relata un
episodi de la seva joventut. El personatge s´auto-convida a una festa en honor
de un militar, excompany de col·legi al qual detestava quan eren infants, no
sabent-ne el per què, i que els altres admiraven. Vol demostrar als altres la
seva superioritat intel·lectual. La virtut de ser intel·ligent és quelcom que
remarca constantment al llarg del llibre. En el fons és un personatge insegur.
El resultat és nefast, se’n riuen d´ell i el fan sentir insignificant i
l´ignoren. Quan acaba la festa decideixen anar a un prostíbul sense ell però hi
va de totes maneres. Quan arriba al lloc no els troba, troba una noia molt jove
que fa de prostituta i l’enganya dient-li que pot recórrer a ell si decideix
abandonar l’ofici. Abans però li descriu un futur desolador per a ella si
continua treballant allí, li obre els ulls, mostrant-li un futur millor, però
no està pensant pas en ajudar-la, simplement gaudeix atemorint-la i donant-li
falses esperances. Quan torna a casa té por que ella decideixi anar-hi. I quan
al cap de tres dies apareix, es comporta miserablement, arribant a fingir un
atac d’histerisme. No li fa costat, i l´empeny a que marxi. És un ser
autodestructiu i li agrada destruir als altres al mateix temps. Dostoievski
descriu tan bé el personatge que arribes a odiar-lo amb totes les teves forces,
qüestionant-te el per què de certes actuacions com el cas de quedar-se a la
festa enlloc de marxar veient clarament que li fan el buit total.
Renega de tenir consciència.
Conclusió: Crec que el personatge de la novel·la
és una persona turmentada que vol ser dolent, actuant amb maldat, però que en
el fons no està bé amb si mateix psiquicament està malalt.
El retrobament amb la noia es veu com una il.lusió que no es fa realitat i que torna a sortir
el personatge antipàtic i hermètic
