Trampa de Foc

TRAMPA  DE   FOC    Núria  Martí

La  lluita  de les  dones  treballadores

Coincidint amb el dia de la dona treballadora, el 8 de març es publica el llibre “Trampa de foc”. El llibre es basa en la història real de l’incendi de la fàbrica tèxtil Triangle a Nova York l’any 1911. A l’incendi hi van morir 146 persones, gairebé tot dones. Aquest fet va suposar la revolta de les dones per una treball digne, i va canviar la regulació laboral dels treballadors. El 25 de març el malaurat incendi del Triangle compleix 100 anys.

Aquest incendi va ser un dels esdeveniments de l’època que va donar lloc a la celebració del Dia de la Dona Treballadora. El llibre vol ser un homenatge i un recordatori a totes les dones que han lluitat i lluiten per la igualtat i llibertat de les dones.

L’autora, Núria Martí Constans va néixer el 1966 a Calella de la Costa i viu a Girona. Llicenciada en Filologia Catalana, és professora de català per a adults i escriptora. Ha obtingut diversos premis literaris. Entre altres, ha publicat la novel·la de Lectura Fàcil “Les mateixes estrelles” (2010),  amb la que va guanyar el I Premi de novel·la de Lectura Fàcil organitzat per CCOO.

La  lectura   d’aquest  llibre   m’ha portat   a  pensar   en  l’època  de  la  immigració en  els  anys  seixanta.

 Una  època   que  vaig  viure    intensament  quan vaig  tenir   que   sortir  del  meu poble , deixant  la  meva  família ,  la   meva  llar  tot  allò  que  estimava ,  pensant  que  no  sabia  quan  podria  tornar.

Capficada  en  els meus  pensaments  , entristida, intentant  animar-me  pensant   trobar   a Barcelona   aquelles  coses   que no  tenia .

La  visió  de  la  ciutat  que  m’acollia   m’omplia  d’esperança , però  la  realitat  era  molt  diferent  i  més  dura  del  que havia  pensat.

M’imagino la  Betina  i  la  Laura en  les  bodegues  del  vaixell i  l’arribada  a  casa  de  l’oncle . Dormint  en  habitacions  apilades .

El  primer dia  de   treball amb  els  sous  molt  baixos i   la  manca  de  condicions   laborals.

Admiro  la  força  d’aquelles  dones  de  principi  del  segle XX,  que  van  lluitar ,  dia  i  nit  amb  vagues   interminables  per  aconseguir  millores   en  el  treball.

 Espero  i  desitjo  que  tota  aquesta  lluita  no  es  perdi  ja  que  ara  en  aquest  procés  de  crisis  ,   de  pèrdua  dels  valors  ètics , morals  i  solidaris , la  política  i  la  corrupció  ens  portin   a  un  retrocés  que faci en orris  la  feina  i  les  millores  aconseguides    en  tan  esforç

Satur                            

  

SETMANA  SANTA

Aquesta  Setmana  Santa    la  vaig  passar  a  la  Rioja  ,com  sempre ,  però  aquest  any  vam  incloure  a  la  nostra  estada    una  visita  a  un  poble  també  riojà , Sant  Vicens  de  la  Sierra  on  es  viu  intensament  la  Setmana  Santa ,  un  dels  actes  més  emotius  és  la  processo,  Els  Picans.

Una  desfilada  de  joves, els voluntaris que desitgen sotmetre's a aquesta penitència, vestits  amb  una  túnica  blanca ,  una  caputxa  blanca  amb  forats  als  ulls .

Durant la processó, cada disciplinant, triarà el moment  que desitja realitzar l'ofrena, moment en el qual s’agenollarà, resarà una oració i després de posar-se en peu, el seu acompanyant li retirarà la capa i li deixarà l'esquena al descobert. Amb una madeixa  de cotó subjecta ambdues mans, anirà apropiant-se cops secs en l'esquena, a l’arremetre-la fortament per sobre dels muscles, cada vegada d'una banda, de forma rítmica,  mitjançant un utensili denominat "esponja", que consisteix en una bola de cera verge amb sis cristalls incrustats de dos en dos, pel que rebrà dotze burxades simbolitzant el nombre d'apòstols .

Seguint-los  un  metge  que  observa  les  ferides  si  ho  considera  oportú  les  punxa   perquè  surti   la   sang  acumulada,  i  no  s’infecti,  es  impressionant ! , per  una  banda  l’espectacle  malgrat  la  duresa  es  preciós  pel  seu  simbolisme, però  el  seu  patiment  t’omple  el  cor  de dolor  i et  fan  patir.

Em  estat  10  dies  a  La Sierra, gaudint  de  la  bellesa  i  tranquil·litat   de  l’entorn  ,  Jo  jugava  amb  el  meu  net em  sentia  molt  feliç.

Va nevar !, les  muntanyes  , els arbres que  fins i  tot  alguns  ja  tenien  les  fulles  verdes ,ofrenien  un  espectacle  meravellós , contemplar, com  es  fonia la  neu   com relliscava  l’aigua  per  les  muntanyes  avall ,  en  algun  lloc  semblaven  petites  cascades ,  un  paisatge  inèdit,  els  nostres  ulls es  van  omplir  d’aquesta bellesa  extraordinària.
  

Desprès  tornada   a  Barcelona  cadascú  a  la  seva  feina  ,  els nets   al  col·legi ,  el  meu fill   al  treball  i nosaltres  la  meva  nora , i  jo  a   la  feina  de  casa .

Unes  vacances  especials   que  recordarem  sempre

Jesusa

El  Laberint  de  la  felicitat

Alex  Rovira

Aquesta és  la  historia  de l’Ariadna  que  ho  havia  perdut  tot , i  de  sobte   va  tenir  molta  por,   si  li  faltava   la  salut. no  tindria  res,  fins  i  tot   les  ganes  de  viure.

Tenia  el  desig  de  desaparèixer es  trobava al bell mig  d’un  bosc  i  volia   que el  bosc  se  l’empasses  per  no  destorbar  a  ningú,  i  així  es  va  endinsar  en  el  bosc  dels  laments.

Estorada ,  va  avançar  pel  camí  entre  els  murs, les  parets  de  pedra  altíssims, es  trobava  de  nou   entre  parets  sense  poder  veure el  cel,   en  un  laberint  sense  sortida,  i el  pitjor  de  tot  era  que  no  sabia   on  era, ni  com  podia  sortir.

L’Ariadna  havia  perdut  el  sentit  de  la  vida  i estava  plena  de  dubtes , havia  oblidat  l’art  de  donar  i  rebre  amor,  es  va  oblidar  de  tenir  somnis   i  qui  no  somnia està  mort.

L’Ariadna a  través  de  totes les  persones  que  troba  en  el  laberint se’n adona que és  convenient  fer  neteja  d’opinions ,  va  començar  a  trobar  sentit  a  la  vida  , però  volia  anar   al  centre  del  laberint, tenia  clar  on  volia  anar . Al centre   d’ ella  mateixa.

L’Ariadna va veure el  cel  amb  els  estels  ,  va  trobar  la  papallona de  la  llum  i  les  sagetes   de  foc que li  van   fer  de   guia  fins  al  centre  del  laberint.

Quan  l’Ariadna va  arribar  el  centre  del  laberint  ,una  nena  plorava  desconsolada , havia  un  arc   amb  la  corda  trencada i  un  petit foc,  va tenir  la  impressió que  aquella  nena  era  qui  li  havia  enviat  senyals  de foc  cada nit , era  el  foc  de  l’esperança, l’Ariadna  va  sentir l’escalfor  d’una flama  en  el  pit  que  li  van  evocar  velles  sensacions  oblidades.

La  petita li  va dir:  sóc la nena  que  vas  ser i  havies  perdut.

Amb  els  ulls  plens  de  llàgrimes L’Ariadna va  sentir  la  necessitat d’abraçar-la, ara va  sentir   que la  nena  tornava  a  viure  dintre  seu.

Va  mira  la  papallona  de  la  llum  i  va  veure  com  s’enlairava fins  a  fondre’s  amb  el sol...En aquell moment  tots  els  murs  es  vam  desplomar.

L’Ariadna es  va  trobar enmig del bosc on  s’havia   quedat  adormida ,  quan  es  va  aixecar va  sentir  dins   seu  la  nena  que  havia perdut   i  va  tenir   ganes  de  córrer, riure,  estimar, en  definitiva  VIURE.

Aquesta  és  la història  de l’Ariadna crec  que hi ha  moltes ariadnes  perdudes en  el  laberint  de   la  vida.

Els  hi  aconsello que  llegeixin  aquests llibre ,  fa  reflexionar,  i aprendre  a  no  donar  importància a  les  coses  que  no  en  tenen

No veure  el  cel  gris , és  blau d’un   blau radiant ! i  et  sents  viva  quan  notes els  rajos de  sol en  la  teva  pell

Satur

Sentiments

Hi  ha  una  cançó  que  diu: Alguna cosa   falta  en  l’ànima  quan  un  amic  se’n va.

Així  em  sento, que  alguna  cosa  em  falta...

Em  sento  trista  molt  trista, tinc  la  sensació  d’estar  lligada  dins  d’un  túnel sense veure  la  sortida  i  amb  ganes  de  cridar. Per què?, això  passa  sempre  quan una  persona  se’n va.

Quan desperto de  matinada el  primer  pensament   es  per a  tu, et  veig  flotant com  si  irradiessis  llum, pau  i tranquil·litat, llavors  els  meus  ulls  s’humitegen, no  puc  parlar  amb  tu, no  puc  veure’t solament   queden  els  records.

Penso  en  la  gran  persona   que  vas  ser,  la  teva  bellesa  sempre  ha  estat  en  el  teu  interior.

Has sigut  com  les  roses  que  malgrat  de  ser  formoses no  saben  que  ho  són.

Per  a  mi  has sigut  important  i  formosa.

Descansa  en  pau. 04-03-2013

Satur 

He  llegit  a la  premsa  que a  França  ,s’ha  obligat   l’empresa  Danone ,  propietria d’Actimel  i  Activia  ,  a  modificar la seva  publicitat per  considerar-la  no  del   tot  honesta.

Altres  informacions   per internet  diuen  que  prendre  d’una  manera  indiscriminada   tants  bifidus  que  el  cos  s’acostumi i  deixi  de  produir-los.

Aquí    es  continua  passant  per   televisió  un  munt  d’anuncis  adreçats  a les  persones  grans ,  dones  i  infants.

Quan  decidiran  informar  adequadament?

Mentrestant  cal  mesurar   l’excel·lència  d’aquests  productes miraculosos.

Carmen Triano                                           

                            Villa de Mecenas en Tívoli, Italia, por Jacob Philipp Hackert, 1783.

                          

Mecenas

A  la  Roma  d ‘abans  de  Crist  ,  un  noble   d’origen  etrusc  va  decidir  destinar  al  foment  de  les  arts  i la  cultura part de   la  seva  fortuna. El  seu  gest va  crear  escola, la historia  ha  premiat  el  seu  fent que  dos  mil  anys  i escaig després  encara  portin  el  seu  nom,  com  si de  fills  seus es  tractes, tots  aquells  que  tenint  recursos sobrers  els  destinen  a  la  cultura  d’una  manera  altruista.

Aquesta  llei  actualment  regulada  per  llei i  segons  els  països  permet  desgravar  més  o  menys  impostos.

Espanya  està  pendent  que  el  ministeri  de  Cultura  prepara  la  reforma  d’aquesta  llei, sota   les  ordres  del  ministre  Wert ,  fins  ara  les  reformes  que  ha  portat  a  terme  pensem  en  Educació  no  han  estat  massa   encertades ,  esperem  que  aquesta  vegada  hi  hagi  millor  sort.

Desde  el  2012   el  món  de la  cultura  viu  una  situació  límit  per  tres  motius  :   Les retallades , la  pujada  de l’IVA  equiparant el  que  es  paga  per  la  Cultura  al  que  es  paga  pels  articles  de  luxe...Una  injustícia total .

Es  necessari  buscar  solucions  que  a banda  de tancar  subvencions  obrin  nous  camins  per  deixar  entrar  aquells  que  poden  alimentar la  Cultura.

Per què  no  es  pot  deixar  la   Cultura  sense  aliment.

Carme  Triano

PODRIES

Si haguessis nascut en una altra terra...

Si haguessis nascut en una altra terra

podries ser blanc, podries ser negre...
Un altre país fora casa teva,

i diries "sí" en una altra llengua.

T’hauries criat d’una altra manera

més bona, potser; potser més dolenta.

Tindries més sort o potser més pega...

Tindries amics i jocs d’altra mena;

duries vestits de sac o de seda,

sabates de pell o tosca espardenya
o aniries nu perdut per la selva.

Podries llegir contes i poemes,

o no tenir llibres ni saber la lletra.
Podries menjar coses llamineres

o només crostons eixuts de pa negre.

Podries..., podries...

Per tot això pensa que importa tenir

LES MANS BEN OBERTES

i ajudar qui ve fugint de la guerra,

fugint del dolor i de la pobresa.

Si tu fossis nat a la seva terra

la tristesa d’ell podria ser teva.

Joana  Raspall