dijous, 25 de juliol del 2013
dijous, 6 de juny del 2013
Cap de
setmana a Madrid
Estem a punt d’acabar el
curs de lectura
en Català i
per practicar l’idioma explicaré el
meu pas per
Madrid , en català “és clar”.
Feia temps que tenia
curiositat per conèixer la
capital d’España.
La veritat és que m’ha colpit; els
seus edificis tan
majestuosos, Són impressionants :
El Palau
Reial , la Catedral de
la Almudena , el Passeig
del Prado ,
la Font de
Neptuno que representa
al déu del
mar, la Font de
Apolo el déu de la
Música i la Poesia
, la
Font de la Cibeles
que representa ,la
deessa grega de
la Fertilitat.
Espectacular el Palau
de Comunicacions ,
la Puerta de
Alcalà , ls Puerta
del Sol, que
és una de
les places mes
populars de Madrid , es
a més d’on
parteix el quilòmetre 0 de les carreteres nacionals
del país, El Oso y
el Madroño, símbol
de la ciutat.
M’oblidava la Plaça
Major famosa pel teatre
del mateix nom i
els bars
de tapes , on
hi anàvem cada
dia a fer
un passeig i
a prendre unes “tapes”.
Sens dubte , val
la pena visitar
aquesta gran ciutat
on es fon
la tradició i
la modernitat .
Ara comprenc millor
la dita “
De Madrid al Cel
”
Satur Gómez
Tots els ports es diuen Helena Joan Barril
És una novel·la
d’amor, de creixement, de reflexió,
sobre els valors
i les misèries.
Jo hi afegiria ,la
supervivència, l’enginy , la
constància, el valor , l’agraïment.
És la història d’un nen de
13 anys, d’un estiu
diferent, que en
lloc d’anar a
Barcelona , amb els
seus avis, la mare , se l’emporta amb
ella i el seu
home en Pier amb el que
viu sa Bruges ( Bèlgica).
En Pier , és
transportista Fluvial i amb la gavarra,
aquest any portarà pianos
per tota Europa,
pel riu Rhin ,
i després el Danubi, des de Rotterdam fins
a Bucarest ( Rumania).
En aquest viatge en
Guillem , passa de ser
un nen a
ser un adolescent
i a conèixer el
primer amor.
La mare passa a
segon pla i
agafa protagonisme l’Helena,
una nena de
15 anys que s’amaga
com a polissó en
la gavarra.
Quan el Guillem
la descobreix , l’ajuda i
li dona menjar ,
i s’enamora d’ella .
A mi també
m’ha conquistat l’Helena.
Aquest
personatge , no té res
i cada
dia té il·lusió
per fer coses noves ,
se les
inventa , i arrossega
al Guillem , per
les ciutats per on passem ; el
pobre s’ha quedat bocabadat des de
que la va
conèixer , s’ha enamorat , amb
13 anys , és
el primer amor , i
tots sabem que en aquest
temps tots estem
en els núvols.
Ell no sabia fer res
sense diners , i
ara tan sol
sap mirar i
escoltar els consells
de l’Helena.
Quan van tenir
l’accident i la mare ,
va caure
al riu ,d’aigua
negra , en una
nit de por ,
en Pier i en Guillem , tan
sols feien que
cridar a la
mare : Aleshores
quan van aixecar
la trampa on
era l’Helena , ella
que des de el seu
amagatall ho havia
sentit tot , va
agafar la lot
i es va
llençar al riu
a buscar
la mare d’en
Guillem , i la
va trobar i la
va tornar sana
i estàlvia a
la gavarra.
Aquesta nena cada
dia sorprèn a
tots però al
final rep la seva recompensa guanyada
a pols, trobant a
la seva àvia.
Margarita Tejido
diumenge, 26 de maig del 2013
Frases per a
reflexionar
Poso al
vostre abast les
frases que més
m’han agradat i amb bona
voluntat he seleccionat.
1.- L’home que diu
estimar la mare no
és la primera
vegada que estima .
Costa imaginar
que una persona
pot estimar tantes
i tantes vegades
diferents.
2.-L’ estiu serveix
perquè hi hagi fruits
als arbres i perquè descobrint el
color de la
pell dels braços.
Però sobretot
l’estiu és per
gastar-lo i l’estiu no
ha començat de
la mateixa manera
que els altres
anys.
3.-Només el telèfon feia el miracle d’ interrompir totes
les activitats.
5.-Totes les coses
menudes fan grinyolar
les frontisses de
les coses enormes.
6.- De tots els
electrodomèstics que hi
pot haver en
una casa cap
és més fascinant
que la nevera. La
nevera és la
caixa forta de
l’abundància i el museu de
la nostra inapetència.
Els paisatges de
la pau es
perden en un minut, però
els paisatges de la guerra
costen molt de
ser esborrats.
Fidela
Tots els ports es diuen Helena
Seguint la travessia...
Encara falten més
de mil quilòmetres
de riu abans
que el Danubi es fongui a
les aigües del Mar Negre,
allà on
el riu es converteix en
frontera entre Sèrvia i
Romania.
Diu en Pier
agafat al timó
que aquell havia
estat el tram
més perillós del
Danubi. El corrent era
impetuós i les
muntanyes queien a plom sobre
l’agua sense donar
aixopluc a cap
barca que volgués
aturar-se.
Enmig de la
foscor la branca l’ha
agafat per la cintura ,a
la meva mare,he
sentit un vidre
que es trencava
i un cos
que queia a l’agua. En
Pier mai en
la seva vida
havia cridat “Home a l’aigua”. Ara ho havia
dit , però només
s’ho estava dient a
ell mateix i no
era un home sinó la
seva dona que queia
a l’agua fosca...
Has sentit una
veu? De sobte hem sentit
una rialla per efectivament
ha estat una rialla, i
una altra , poc a
poc una sensació de
xerrameca entre dues veus . Helena
i la veu
de la meva
mare,i quan han
estat a coberta
hi havia dues
parelles que s’abraçaven,
Pier i la
meva mare, Helena
i jo.
El perill ja
havia passat.
Jesusa
Frases per a pensar
Frases que m’han
fet pensar Del
llibre “Tots els
ports es diuen
Helena”
1.-Anar a l’opera
és un art
diferent a l’art
de l’opera.
2.-Sóc la noia
de 15 anys
més vella del
món.
3.- Quan les estàtues
es desmunten i
es canvien de
lloc , vol
dir que allò
que algun dia va
ser , està
començant a deixar
de ser.
Ho poso a
la consideració del
grup per intercanviar
opinions.
Margarita Tejido
M’agrada molt la poesia així que transcric aquest poema romanès que surt en el llibre.
I doncs a la
meva mare
No li diguis ,
estimada,
Que en el
meu casament
Ens hi va caure
una estrella;
Que vaig tenir
per padrins
Heures, roures i xiprers;
Que vaig tenir
per mossèn
Muntanyes plenes
de boira;
Per músics vaig
tenir ocells
I com a fanalets del
ball
Tots els estels
del meu cel
“ És un em
que es diu
Mioritza i que parla
dels orígens de Romania
Margarita Tejido
Subscriure's a:
Missatges (Atom)