La  cova  del  pigmeu

On  aprenc  català  tenim  un grup de lectura i hem  començat  a  llegir El  laberint de  la  felicitat  ,el capítol  del  que  us  vull parlar es  diu  “La  cova  del  pigmeu”.  

En  aquest  capítol  l’Ariadna  es  la  protagonista i  encara  continua  buscant inquieta la  sortida del  Laberint, i  es  troba  un  pou.

L’Ariadna  va  fer   un  pas  endavant i  va  saltar ,cercant  la  sortida ,mentre  queia i  queia al  fons  del  pou, que era  més profund  del  que  ella  pensava,  va  témer per  la  seva vida, i  resignada a  acceptar  el  seu  destí.

Però  en   comptes  del  cop  fatal que  esperava  a  la  seva aventura, l’Ariadna es  va  enfonsar, de  sobte   en  una  matèria  suau.  Quan  va  obrir  els  ulls, va  veure  que  es  trobava entre  milers   i  milers  de  plomes blanques i  va  pensar que  eren  plomes  d’àngels.

El  forat  era  molt  fosc  i  estava  molt  espantada, i va  sentir   una  suor  que  li  regalimava pel front  i el  coll,   aleshores  va  veure  una tènue  llum  que  il·luminava  la  cova provinent  d’unes  torxes que  penjaven  de  les  parets ;  en  girar-se  va   veure  un  home  minúscul  de pell  negra   amb  un  escut i  una  llança, l’Ariadna  va  cridar  espantada  perquè  l’home   es  va  esclatar  en  rialles  ,la  galeria  va  ser  una  percussió  constant  de  Ah, Uh, i Ha, Ha!

L’Ariadna  es va  contagiar i  també  es va  posar  a  riure, però  l’homenet  va protestar,  i  ella  va  dir ,que  no  puc  riure?- tu no  has   rigut amb força ,  perquè  nosaltres  els  pigmeus riem  fins  caure  a  terra.

 Junts  van  travessar  la  caverna  fins  arribar  a   la  gruta  més  baixa  i l’Ariadna  es  va  haver  d’estirar panxa  enlaire  al  costat  del  pigmeu, per poder  avançar,davant  seu,  tenia  un   llarg  i  recte  forat vertical  que desembocava  al  cel  obert,  ple  d’estels.

 L’ homenet va  dir  en  un  to  malenconiós:     Encara que  la  teva  finestra sigui  petita el  cel   continuarà sent  molt  gran.

L’Ariadna  va  tenir  la  sensació  que  aquelles  paraules  eren  una  revelació,   en  aquell  moment  una  sageta  de   foc  va  travessar  el  firmament i  es va  fer  visible en  la  seva  petita  finestra.

Es  va  dormir  plàcidament convençuda  que  era  mes  a prop del  centre  del  Laberint

Jesusa Glera

Caçador  de  paraules

Com la  meva  inquietud  per conèixer  noves  paraules   m’ha  fet amiga  del  diccionari   i  el  tinc  sempre   a la  mà,  sóc  l’encarregada  de  portar-vos   el  llistat que  he  començat  a  confeccionar  i  que  espero  que  us  sigui  útil.

Català                                                                                                  
Esquerp: Que  defuig  el  tracte  de  la  gent./ Cast. Huraño
Faigs: Cert  arbre  de  tronc  gruixut, copa  alta. /Cast. Haya                                            
Heura: Planta de  fulles  llises  sempre  verdes  que  s’enfila  per troncs
o parets./ Cast. Hiedra                                                                                         
Maragda: Pedra  fina d’una gran  duresa  i  d’un verd  molt  especial./
 Cast. Esmeralda
Sembrada: Acció  de  sembrar/ extensió  de  terra  on  s’ha  sembrat. /Cast.Siembra      
Sot /Clot. / Cast. Hoyo                                                                                          
Solc: Cavitat que  han fet  a la  terra generalment  amb  l’aixada/
Senyal  o rastre que  deixa  a  la  superfície de  l’aigua  el  pas
d’una  nau                                                                                            
Traça  lluminosa que  deixa  a  l’aire un  cos  lluminós  en  moviment,
El llamps. / Cast. Surco
Tolls: Sot  d’aigua  de  pluja. /Cast.Charco

Margarita  Tejido

Paraules  per  pensar

Hem  començat  a  caminar  pel  Laberint  , i  aquestes  són  les frases  que    m’han  portat  a  reflexionar, i  fidelment les  transcric  perquè  algú  més  pugui  gaudir  d’elles.

Cadascú  de  nosaltres som  un  banc  d’amor, no ho  oblidis,  l’amor  és  una  divisa que  no  perd   mai valor en  la  borsa  de  la  vida. Què  esperes  per   posar-lo  en  acció.

Cada  contacte  amb  una  persona  és  una  oportunitat per  millorar-li  la  vida.

Tu ets  el  teu  propi camí; si  li  ets  fidel, siguis  on  siguis  et  trobaràs  al centre  del  laberint.

La  felicitat  sempre   és  més  a  prop  del que imaginem, encara que  la  busquem  lluny.

                                                                                                                  Fidela Villanueva

Salvador Espriu

Sinera

Sinera és el món mític que l'escriptor català Salvador Espriu creà per a les seves obres, un món que en principi és síntesi de la seva infantesa, del món que li plau, però que també és el món on passen tots els esdeveniments de la seva obra i on situa els seus personatges grotescos, que representen diferents elements de la realitat; aquests personatges es van repetint en diferents obres i se'ls pot resseguir tot el seu cicle vital.

Sinera és l'anagrama de  la vila  d'Areyns d'on la família Espriu
 era originària i  on passava tots els estius.
El poeta va mitificar aquest món.
Recurs que molts altres autors també han utilitzat .
(com LLorens de  Villalonga amb Bearn) per tal de tenir 
un correlat objectiu on situar tots els elements de la seva obra.

Algunes de les seves obres duen al títol el nom de Sinera.
Com és el cas del poemari  Cementiri de  Sinera

Mur del Cementiri d'Arenys de Mar amb el poema d'Espriu, inspirador de la ruta espriuenca

Salvador Espriu

Sinera

Sinera

Mur del Cementiri d'Arenys de Mar amb el poema d'Espriu, inspirador de laruta espriuenca

Sinera és el món mític que l'escriptor català Salvador Espriu creà per a les seves obres, un món que en principi és síntesi de la seva infantesa, del món que li plau, però que també és el món on passen tots els esdeveniments de la seva obra i on situa els seus personatges grotescos, que representen diferents elements de la realitat; aquests personatges es van repetint en diferents obres i se'ls pot resseguir tot el seu cicle vital.

Sinera és l'anagrama d'Arenys de Mar, la vila d'on la família Espriu era originària i on passava tots els estius. El poeta va mitificar aquest món, recurs que molts altres autors també han utilitzat (com Llorenç Villalonga amb Bearn) per tal de tenir un correlat objectiu on situar tots els elements de la seva obra.

Algunes de les seves obres duen al títol el nom de Sinera, com és el cas del poemariCementiri de Sinera.Mur del Cementiri d'Arenys de Mar amb el poema d'Espriu, inspirador de laruta espriuenca

Sinera és el món mític que l'escriptor català Salvador Espriu creà per a les seves obres, un món que en principi és síntesi de la seva infantesa, del món que li plau, però que també és el món on passen tots els esdeveniments de la seva obra i on situa els seus personatges grotescos, que representen diferents elements de la realitat; aquests personatges es van repetint en diferents obres i se'ls pot resseguir tot el seu cicle vital.

Sinera és l'anagrama d'Arenys de Mar, la vila d'on la família Espriu era originària i on passava tots els estius. El poeta va mitificar aquest món, recurs que molts altres autors també han utilitzat (com Llorenç Villalonga amb Bearn) per tal de tenir un correlat objectiu on situar tots els elements de la seva obra.

Algunes de les seves obres duen al títol el nom de Sinera, com és el cas del poemariCementiri de Sinera.

La  felicitat

Josep M. Espinàs

Jo suposo que  el  lector desitja ser  feliç. La  pregunta és: quina  mena de  felicitat desitja?I  sobretot: quan vol  ser  feliç?

La  Felicitat permanent és una  utopia, i aspirar a una  felicitat  absoluta és la  forma  més segura de  ser  desgraciat. Però també és un  error creure, com  han  dit alguns  clàssics més crítics i  intel·ligents, que la  felicitat  completa no  existeix; el  que  passa  és  que  té un  temps de  perfecció, de  manera que  la   completa existeix si  sabem  observar-la en  el  moment  precís. I un  cop  s’ha  pansit, hem d’estar  atents al  moment en  què  torna a  florir.

Hi ha  una  frase  esplèndida per  explicar què és  la  salut:el  silenci dels  òrgans. Quan  no  hi  ha  cap  òrgan que ens  digui  res, i podem  oblidar la  seva  existència,  ens  sentim  saludables. ( Aquest seria  un  altre tema, importantíssim: la salut objectivament analitzable i  la  salut com  a  sensació vital.)La frase que  he  citat sobre la  salut té un  paral·lel en  la  felicitat: la  felicitat és  el  silenci  de  les  angoixes,  dels  maldecaps, del  dolor  psíquic. Si  ens  conformem  amb  això, la  felicitat existeix,  hem estat  i  serem  feliços moltes  vegades  al  llarg  de  la  vida.

I si volem activar la  nostra  predisposició a  la  felicitat, si volem entrenar-nos a  sentir-la fins i  tot quan   les  adversitats  ens  la  volen  prendre, podem  intentar seguir  un  consell d’Epitet:

“No  demanis mai que  les  coses siguin  com tu  vols; el  que  has  de  fer  és procurar acceptar-les  com són.”

La  gent  amb  més  enteresa no  tan  sols les  accepta, les coses no desitjades, sinó que  arriba   a  estimar-les.

Hi  ha  gent que  no  sap sentir  cap  de les  felicitats que se li poden presentar- que sens  dubte se  li presenten- perquè  és  víctima d’una  infelicitat passada que  no  pot esborrar, o  de  l’angoixa  del  futur.

Inquietar-se  pel  dia  de  demà fins  el  punt que  aquesta  inquietud s’imposi sobre  la  consciència  del  benestar present és  un  disbarat terrible.

No hi ha cap  certesa sobre  el  futur-“ el  futur  ja  sap el  que  ha  de  fer”, va  escriure  Sant  Mateu,  si  no m’equivoco- i  ja  hi ha  prou  problemes en  la  realitat present perquè hàgim de fer-nos  desgraciats imaginant allò  que  mai no  és segur que  arribi  a  ser.

Em  permeten una brevíssima història  hindú?

Un dia, nedant en l’oceà,  un  jove peixet  va trobar un  peix molt  vell i  li  preguntà: “Perdoni, senyor: em  podria dir per on  he  d’anar per  arribar a  l’oceà?” Pobre   peixet,ja hi  era  i  no  ho  sabia. Amb  la   felicitat  ens  passa  el  mateix.

Reflexió:  Quantes  vegades  al  llarg  de  la  nostra vida  hem  estat  feliços? I  no  hem  sabut  gaudit d’aquestes  espurnes  de  felicitat? 

Any Salvador Espriu

El 2013, any Salvador Espriu

La Generalitat commemorarà el centenari del naixement de l'escriptor per divulgar la vida i l'obra d'una de les principals figures de la literatura catalana

Barcelona | Actualitzada el 15/05/2012 14:46

El Govern de la Generalitat commemorarà el 2013 el centenari del naixement de l'escriptor Salvador Espriu. Conferències, exposicions, projectes editorials i certàmens per a la divulgació de la vida i l'obra d'una de les principals figures de la literatura catalana formaran part del programa de celebració. El Govern nomenarà un comissari que haurà de coordinar les iniciatives i activitats que es proposin des de la Generalitat.

Des de la Generalitat es destaca que Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 1913 - Barcelona, 1985) és una de les figures cabdals de les lletres catalanes del segle XX. Va escriure novel·la, teatre i poesia i va combinar amb habilitat diferents formes literàries: la lírica, l'elegia, la sàtira i la didàctica. L'any 1972 se li va atorgar el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

Entre les seves obres destaquen 'Israel'; 'Dr. Rip'; 'La revolta dels Sants'; 'Laia'; 'Aspectes'; 'Els avets'; 'Miratge a Citerea'; 'Letizia'; 'Ariadna al laberint grotesc'; 'Antígona'; 'Cementiri de Sinera'; 'Primera història d'Esther'; 'Les hores'; 'Mrs. Death'; 'El caminant i el mur'; 'Final del laberint', o 'La pell de brau'.

 Cementiri de Sinera

Quina petita pàtria

encercla el cementiri!

Aquesta mar, Sinera,

turons de pins i vinya,

pols de rials. No estimo

res més, excepte l'ombra

viatgera d'un núvol.

El lent record

dels dies

El  laberint  de  la  felicitat

Alex  Rovira i  Francesc Miralles

Aquesta és la història d’ algú que ho havia perdut tot, i es va trobar a si mateix -el seu tresor més preuat- en el centre del laberint.

 Aquest llibre té dues ales, com la Papallona de la Llum, i no s’ha posat a les teves mans per casualitat.

Depèn de tu que segueixi volant per mostrar a qui ho necessiti el camí cap al centre del laberint.

Àlex Rovira és coautor del best-seller: La bona sort i autor de La brúixola interior i Els set poders, que han obtingut un gran èxit internacional. A banda de col·laborar setmanalment a la cadena SER i fer conferències arreu del món, escriu articles d’opinió per a El País Semanal.

 Francesc Miralles és especialista en llibres d`autoajuda i autor de la novel·la inspiradora amor en minúscula i del thriller El Quart Reich. Escriu articles sobre espiritualitat a les revistes Integral i CuerpoMente.

Què és la felicitat

L'objectiu   de  l'home  és  trobar  la  felicitat

Pensaments

Tots som  portadors  de  felicitat.
No podem  ser  feliços si  tenim  por, si no  sabem controlar  la  ira, si la  nostra  autoestima es  baixa...

Benvinguts al nostre bloc

En  aquests  bloc  parlarem  de  les  diferents  lectures  que  ens  ajudin  a créixer
Aquest bolc està  construït  amb  Blogger