Tradicions

Nadal   a  ritme  de  swing

Avui  L’Auditori  ens  ha  ofert  un  concert  entranyable  i  d’una  gran  qualitat  artística i originalitat.  

Nadales  clàssiques,  espirituals  i Estàndards  de  jazz  perfectament  harmonitzades  ens  han  apropat  a  aquest  Nadal   a ritme  d jazz.

Mes  de  300  cantaires procedents   de  diferents  Casals de  les  persones grans  de  la  ciutat , disposats  al  escenari  i ales  grades  del  1r  pis i  acompanyats  de  grans professionals  del món  del swing   i   de  la  seva  directora  Montserrat  Menesses  han  sabut  compaginar  ,art,  música, amistat    i  poesia.

En  aquest  marc  extraordinari  de  l’Auditori  ple  de  gom  a  gom   tothom    ha vibrat  d’emoció  a la  colenda  de  l’acte  amb  el  cant  “El  noi  de  la  mare”

I  en  uns  moments  que  sembla  que  sols  tenen  cabuda  les  notícies   de  la  crisis ,  retallades   malversacions  i  possible  pèrdua  de  la  nostra   identitat.

Vull  fer  palès  que  actes  com  aquest  ,  on  s’uneix  la  cultura,  la  solidaritat i  les  tradicions  de  casa  unides  amb  altres  ,mouen  sentiments i emocionen.

Una  alenada  d’aire  fresc     ple   música    amistat   i  poesia  ha  envaït  l’Auditori.

Vull agrair  a totes  les  persones i  Institucions   que  han  fet  possible  aquests  acte  per  la  seva  generositat 

Nadal   J. Raspall

Viure  és  Nadal
entre  el  poc   i  el  massa.

És  un  foc  que  cal
encendre'l amb  traça

Tradicions

El     Pessebre

A Catalunya el pessebrisme té més de 600 anys d'història. Actualment hi ha al voltant d'un centenar d'associacions o grups que ofereixen exposicions de pessebres, 40 dels quals formen la Federació Catalana de Pessebristes. Arreu d'Europa s’anomena

Avui en dia ja està clar que el pessebrisme, com tantes altres manifestacions de cultura popular, no només té un valor religiós. El pessebrisme com a activitat d'oci té una riquesa impressionant.

És un compendi d'arts. En el procés de muntar el pessebre poden arribar a treballar-se disciplines artístiques o tècniques tan diverses com l'escultura, la pintura, el dibuix, el modelatge, la fusteria, l'electricitat, el miniaturisme, la composició o l'escenografia. Cada pessebre és una laboriosa obra d'art que el mateix pessebrista destrueix passat el Nadal.

El pessebrisme convida a observar la natura de l'entorn. "Si vols ser pessebrista has de fer-te excursionista", diem. Fa estimar els indrets del passat, fa apreciar els detalls de l'arquitectura, de la fusteria; fa estimar les tradicions; qui fa pessebre aprèn a observar les coses d'una altra manera. Els pessebres sovint ajuden a recordar com eren els pobles abans i ajuden a mantenir la memòria d'elements i de tradicions que han desaparegut.

Fer el pessebre estimula la creativitat i la capacitat de trobar solucions enginyoses als problemes. A més a més, és un bon exercici de paciència i de concentració. Tot això el converteix en una activitat ideal per distreure's de forma sana, agraïda, ja que la feina del pessebrista té una compensació molt especial, per Nadal a tothom li agrada veure pessebres.

El  primer  pessebre  vivent  que  vaig  veure  va  ser   a  Engordany  Andorra  , era  molt  jove  20  acabava  d’acabar  la carrera  i amb  el  servei  que  tots  els  llicenciades  debiem  exerci  abans  de  poder  entrar  en  el  món  del  treball  ja  que  era   necessari  la  certificació  conforme  havies  complert  aquest  treball  socil   ,  concretament jo  vaig  iniciar  el  meu  treball  Social  A  San  Pere  de  les  Puelles  una  escola  de  la  secció  Femenina  .  i  va  ser  allí  on es  va  organitzar  una  sortida   a  Andorra  i  vam  visitar  en  el méu  cas  el  pessebre  vivent.  Va  ser  molt  emotiu  i  espectacular  l’escenari  completament nevat  ,  els  cants  el  foc  esplèndit,  el  públic  seia  a  la  platea  davant  l’escenari on  actuaven  els  actors.

Desprès  mes  tard    vam  anar  amb  tota  la  família   a  la casa  que  la  meva  tieta  tenia  a  Corbera on  hi  havia  un  fet  diferencial:  el  públic es  passejava  pels  camins barrejant-se amb  les  figures  vivents,  guiats   per  una  narració  megafonia  del  text evangèlic    i  enriquit per  comentaris en  prosa  i  poesia  popular.  Més  de  200  actuants vestits  segon  els  costums hebreu i  català,  representen   per  als  visitants  diverser  escenes: L’Anunciació de  l’Angel  a  la  Verge,  els  pastors  ,  les  Bugaderes  ,  el  Naixement  a  la  Cova  , l’Anunci de  l’Angel  als  Pastors,  els  reis  ,  la

Vida  de   família  a  Natzaret,  i  per  acabar  el  recorregut  escenes  típiques  catalanes  , on  es  treballenels  oficis

Ja  desapareguts  ,  i  es  fa  cagar  el tió  davant  el  tradicional  pessebre  de  molsa.  A  més   ,  el  pessebre  vivent  no  es  mai  el  mateix,  evoluciona  cada  temporada  i  incorpora  noves  escenes  representacions  i  o  personatges

Aquesta  particularitat  ha  atret  més   de 800.000  persones  al llarg  de  quasi  cinquanta anys,  més  1.500  representacions   .  A  més  el  pessebre  no  es  mai  el mateix,  evoluciona  cada  temporada  i  incorpora  noves  escenes  construccions  i  personatges.

A banda  de  les  figures  de  les  figures d’arrel  religiosa  consubstancials al  pessebre (  Infant  Jesús  , la  Mare  de  Déu,  sant  Josep,  els  Reis  d’Orient ...) n’hi  ha   una  d’inspiració  popular  molt  lligada  a  la  tradició  pessebrística catalana,  el  caganer,  es  remunta al  segle  XVIII.  Als  pessebres  catalans,  el  caganer  hi  apareix  mig  amagat  ,  a  diferència de  la  resta  dels  personat5ges  del  pessebre,  re interpretat  i  modificat  anualment  per  par  del  figuraires.  Se’n  poden  veure   de  tota  mena   ,  i cada  vegada  més,  que  representen  personatges  de  relleu  públic,  des de   polítics  a  personatges  d’animació, passant  per  esportistes .

Aquesta  metamorfosis  anual  del  caganer  ha  esdevingut,  amb  el  temps,  un  reflex de  l’actualitat  política  econòmica   i  també  de  la  resta  del món.

I  es  aquí  on vull  mostra  la  meva  indignació   de  la  nova  figura  que  aquest  any  s’ha  introduït  de  la  figura  de  la  Verge  de  Montserrat.

Símbol  de  la  fe  i de  Catalunya .Crec  que  es  vergonyós  que  s’hagi  permès  la  sortida  d’aquesta  figura  i  no  s’ha  retirat  completament  i s’hagi  sancionat  públicament  al seu trist creador.

Aquest  és  el  reflex  que  volem  de  la  nostra  societat  actual ?   pèrdua  dels valors,  la  dignitat  i  el  respecte.

 

Mor  als  100 anys la  poeta  lexicòloga i  bibliotecària  Joana  Raspall

La poeta, lexicòloga i bibliotecària Joana Raspall ha mort la matinada d'aquest dimecres a Sant Feliu de Llobregat als 100 anys, una setmana després que es clausuressin els actes d'homenatge pel seu centenari. Ella era l'única poeta viva de tots els escriptors dels quals aquest any se celebra el centenari, entre ells Salvador Espriu, Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Joan Teixidor.

El conseller de Cultura, Joan Mascarell, ha volgut destacar la dedicació de Joana Raspall a la normalització de l'ús del català, així com la seva contribució a la difusió de la cultura catalana.

La família ha anunciat la seva mort a través del seu compte Twitter amb aquesta piulada i ha animat totes les escoles de Catalunya a recordar-la llegint un dels seus poemes.

 A Twitter la crida també s'ha fet amb l'etiqueta #gràciesJoana.

Avui  en  el grup  de  lectura , Espai de  Dinamització  Educativa Lola  Anglada  hem  recordat   a aquesta  poetessa  entranyable  fent  la  lectura  del  seu  poema PODRIES

Si haguessis nascut en una altra terra...

Si haguessis nascut en una altra terra

podries ser blanc, podries ser negre...
Un altre país fora casa teva,

i diries "sí" en una altra llengua.

T’hauries criat d’una altra manera

més bona, potser; potser més dolenta.

Tindries més sort o potser més pega...

Tindries amics i jocs d’altra mena;

duries vestits de sac o de seda,

sabates de pell o tosca espardenya
o aniries nu perdut per la selva.

Podries llegir contes i poemes,

o no tenir llibres ni saber la lletra.
Podries menjar coses llamineres

o només crostons eixuts de pa negre.

Podries..., podries...

Per tot això pensa que importa tenir

LES MANS BEN OBERTES

i ajudar qui ve fugint de la guerra,

fugint del dolor i de la pobresa.

Si tu fossis nat a la seva terra

25 de novembre Dia Internacional per l'eradicació de la violència envers les dones

Avui  dia  25  de novembre  Dia  Internacional  per   l’eradicació  de  la   violència  en  vers   les  dones.

En  el  Centre  Cívic   Can   Basté  s’ha  fet  un   jornada ,  on  s’ha  fet  palès  la  lluita  que  al  llarg  de  la  història  la  dona ha  hagut  de desenvolupar  per  aconseguir

deixar  de  ser invisible,  moltes  dones  han  destacat  pel  seu  pensament ,coneixements  i  dots  de  lideratge  en  un  món  dominat  per  homes.

Han  sabut  trobar   els  seus  objectius  ,  lluitar  per ells ,dur-los  a  terme  i  afavorir i  beneficiar  a  tota  la  societat  fent  escoltar la  seva  veu.

 “Us asseguro que algú es recordarà de nosaltres en el futur”

  Safo  de Lesbos Poetessa  grega  (sVIIa C-sVI aC)

Desprès d’una brillant  pinzellada  per  la  història   des de  Grècia  fent  esment   a  Safo , Penèlope reina   d’Ítaca(personatge de L’Odissea  Penèlope, reina d’Ítaca CleopatraVII  faraó d´Egipte  etc  subtilment  hem  anat  arribant  als  nostres  dies i   de  la  mà  de  la  Mercè  Otero   hem  pogut  valorar  la  manera  progressiva  i  constant  de com  s’ha anat  avançant .

Però  en  aquest  punt  hem recordat l’assignatura  pendent  de  l’eradicació  de  la  violència  envers  les  dones ,les  51 dones  assassinades   durant  l’any  2013...

La violència contra les dones té moltes formes i nivells d'intensitat. La més visible són el nombre d’assassinats al llarg de l'any, que van acumulant-se en les últimes dècades de manera alarmant, arribant a xifres que l'ONU considera pròpies d'una pandèmia mundial. Tenim una llei integral pionera, però que no està resultant efectiva perquè no se l'ha dotada del pressupost ni dels recursos necessaris. Cal  unir  esforços  per  millorar i  aconseguir  l’eradicació de  la  violència  envers  les  dones.

Com  a  cloenda  del  acte  s’ha  passat  un  vídeo  forum  de  una  dona  singular. “Clara  Campoamor.  La  dona  oblidada”

"Clara Campoamor, la dona oblidada" és una Tv movie sobre la dona que va fer possible el sufragi femení a Espanya; sobre la seva lluita i sobre com ha estat oblidada. La Clara Campoamor, interpretada en el llarg metratge per l'Elvira Mínguez, va ser una fervent defensora de la no discriminació per raons de sexe, la igualtat jurídica dels fills i filles nascuts dins i fora del matrimoni, el divorci i el sufragi universal, sovint anomenat "vot femení". El film s'estrena el 12 d'octubre després del "TN migdia". El llarg metratge va rebre el premi Mariana Pineda per reflectir els valors de la igualtat, en el marc del XI Festival Dones del Cine de Granada.

L'any 1931, a Espanya es proclama la Segona República. En aquest context, les dones són elegibles però no poden votar. Clara Campoamor i Victoria Kent són les primeres dones diputades que trepitgen les Corts i es plantegen molt fermament lluitar pels drets de la dona. Clara Campoamor sap que això passa per una primera i gran conquesta: el vot femení. A partir d'aquest moment, la seva lluita no és gens fàcil. Molt aviat topa amb el seu primer obstacle: els seus mateixos companys de partit, republicans, d'esquerres, temen que les dones votin influenciades per l'Església i, en conseqüència, la dreta, així que li giren l'esquena. Aquest argument es generalitza i fa que Clara Campoamor es vagi quedant sola al Parlament en la seva defensa del sufragi universal. Després d'una lluita constant i de múltiples traïcions, l'1 de desembre del 1931 Clara Campoamor aconsegueix el seu gran objectiu: el vot per a la dona.

El  col·loqui  posterior  ha  esta participatiu interessant i emotiu  . 

Gràcies   a  les  organitzadores   i  a  la  Mercè  Otero  una gran  coneixedora  de  la  dona  que  ens  ha  sabut  transmetre  emocions

Arc del Triomf

Passejada   per  la  ciutat

Arc   del  Triomf

Aquest  monument  ens  recorda   un dels esdeveniments més transcendentals en la historia de Barcelona, com va ser la primera Exposició Universal de 1888. L’emplaçament escollit per aquell esdeveniment va ser el dels terrenys del parc de la Ciutadella, donat que oferien l’espai necessari.

Fou l’Arc del Triomf, obra de l’arquitecte Josep Vilaseca. Aquesta construcció, un dels referents visuals del paisatge urbà de Barcelona, s’inclou dins d’un arquitectura d’arrel historicista triomfal. Projectat com a porta d’honor al recinte, va ser ubicat a l’entrada del Saló de Sant Joan (actual passeig Lluís Companys, dedicat a la memòria del que fou President de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1933-1939 i que més tard va ser afusellat pel règim franquista.)

 Com material constructiu s’utilitzà el maó, element que a partir d’aquell moment començava a ser emprat pels arquitectes més innovadors pels seus efectes plàstics i expressius. L’arc recrea una arquitectura clàssica amb llenguatge múdejar. Hi destaquen els relleus escultòrics de la part superior: el de la façana principal obra de Josep Reyné, representa Barcelona acollint els visitants, i el de la façana posterior, de Josep Llimona, simbolitza el lliurament de guardons als participants.

A la part central l’Arc de Triomf està tancat amb una balustrada amb elements decoratius de ferro fos. Cal destacar uns majestuosos fanals-bancs modernistes, obra de l’arquitecte Pere Falqués, que també va dissenyar els del passeig de Gràcia. El passeig enllaça l’Arc del Triomf amb el Parc de la Ciutadella, autèntic pulmó urbà de la ciutat. El nom de Ciutadella fa referència a l’edifici militar construït per ordre del rei Felip V, després del setge de Barcelona que va finalitzar el 1714.

Es tracta d'una construcció vermellosa de maó vist d'estil neomudèjar, molt habitual a l'època.[ Hi destaquen els relleus escultòrics de la part superior: el fris de la façana principal, la que dóna al passeig de Sant Joan, conté l'escultura "Barcelona rep les nacions" de Josep Reynés; el de la façana posterior ("Recompensa", obra primerenca de Josep Llimona) representa el lliurament de guardons als participants a l'Exposició.

Els frisos dels costats inclouen al·legories de l'Agricultura i la Indústria, obra d'Antoni Vilanova, i del Comerç i l'Art, de Torquat Tassó.

La decoració es completa amb una sèrie d'escultures al fris, l'escut d'Espanya al capdamunt i els escuts de les diverses províncies espanyoles tot al voltant de l'arc en cadascuna de les façanes.

Francesc de Paula Rius i Taulet (Barcelona, 1833 - Olèrdola, 1889) fou un polític i advocat català, monàrquic i liberal. Fou alcalde de Barcelona en quatre ocasions durant el període de restauració borbònica comprès entre 1858 i 1889. Fou l'impulsor de l'Exposició Universal de 1888 i de les reformes urbanístiques que se'n derivaren.

Em  plau  concloure  el    meu  passeig  amb  la  frase  de  Pere  Duràn  i  Farrell,  ,enginyer  empresari  i  pensador , creador  del Gas  Natural, en  la  que  es  fa  palès  l’esperit  i  el  coratge  de  Rius  i  Taulet on   es   reflecteix  un  moment històric que  podríem  traslladar  en  el  que  estem  vivim .

“El  mèrit  fonamental   de  Rius  i  Taulet  , és  que  va  saber  connectar   amb  el  sentiments  i actituds  d’aquella  societat  que, sobretot  des dels  anys  60  , vivia  en  el  desconcert  i  que  va  intuir-ne  el  seu  potencial  per  viure  activament  en  la  modernitat com  a  poble  fet  i  digne... “Pere  Duran  i  Farrell.

Mites i llegendes de Barcelona

Carrer  Petritxol

Conta la llegenda que allà al segle IX, quan Barcelona es trobava sota el domini musulmà, l'única missa cristiana que es permetia celebrar era a l'església del Pi, abans de l'alba perquè no coincidís amb les primeres litúrgies a les mesquites ja que de l'altra forma es consideraria un fet ofensiu.
Els cristians vivien al Raval i per arribar a la seva única parròquia havien de donar una llarga marrada ja que els carrers que portaven directament a l'església estaven reservades als musulmans. Una missa a aquestes intempestives hores sumat a la gran volta que havien de donar feia que la parròquia estigués gairebé sempre buida.
Un dia el vell sacerdot va anar a treure aigua del  pou  per rentar el calze abans de missa, amb la mala fortuna de trencar-se la corda de la galleda. Intentant recuperar-la utilitzant garfis i tot el que tenia a mà va extreure davant la seva sorpresa un cofre ple d'or. Va tornar a fer la mateixa operació obtenint un altre cofre ple amb més monedes i així diverses vegades. Va comprendre llavors que tot aquest or el van haver de guardar en un lloc segur els cristians, abans de la invasió sarraïna pel que la seva inversió havia de ser en benefici d'ells. 
Com la seva prioritat era omplir de nou la seva parròquia amb feligresos, sense pensar-s'ho dues vegades es va dirigir a l'emir per buscar una solució i li va preguntar quant costaria comprar el carrer que va des de la muralla fins a l'església, és a dir, el camí més curt. L'emir va voler posar un preu inabastable i li va oferir cobrir aquest carrer amb monedes d'or. Només així podria comprar-la.
Dies més tard, l'ancià sacerdot ajudat per uns quants feligresos van treure de l'església del Pi cofres i més cofres plens de monedes d'or i van començar a cobrir el sòl del carrer. 
Quedaven pocs metres per arribar a la muralla quan les monedes es van acabar.
 En veure tantíssims diners junts, l'emir no podia perdre l'ocasió d'omplir les seves malmeses arques, així que va regalar el terreny que els faltava fins la muralla i allà van obrir una nova porta que només la podien creuar els cristians per no creuar-se amb els musulmans. 
Més que una porta era una porteta o portitxol o Petritxol, donant nom al carrer.

Tres Papes junts

Cap  de  setmana  a  Madrid

Estem  a punt d’acabar  el  curs  de  lectura   en  Català  i  per  practicar    l’idioma explicaré  el  meu  pas  per  Madrid  ,  en  català  “és  clar”.

Feia temps  que  tenia  curiositat  per  conèixer la  capital  d’España.

La  veritat és  que  m’ha  colpit; els  seus  edificis  tan  majestuosos, Són  impressionants : El  Palau  Reial ,  la  Catedral de  la  Almudena , el  Passeig   del  Prado ,  la  Font  de  Neptuno  que  representa   al  déu  del  mar, la  Font   de  Apolo  el  déu de la  Música  i  la  Poesia ,  la  Font de  la  Cibeles  que  representa  ,la  deessa  grega  de  la  Fertilitat.

Espectacular  el  Palau  de  Comunicacions  ,  la  Puerta  de  Alcalà  , ls  Puerta  del  Sol,  que  és  una  de  les  places  mes  populars  de  Madrid , es  a  més  d’on  parteix   el   quilòmetre 0 de  les  carreteres  nacionals  del  país, El  Oso  y  el  Madroño,  símbol  de la  ciutat.

M’oblidava  la  Plaça  Major famosa  pel  teatre   del  mateix  nom  i els  bars  de  tapes ,  on  hi  anàvem  cada  dia  a  fer  un  passeig  i  a  prendre  unes  “tapes”.

Sens  dubte  , val  la  pena  visitar  aquesta  gran  ciutat  on  es  fon  la  tradició  i  la  modernitat .

Ara  comprenc  millor  la  dita  “  De  Madrid  al  Cel ”

Satur  Gómez

Tots  els  ports  es  diuen  Helena  Joan  Barril

És  una  novel·la  d’amor, de  creixement, de  reflexió,  sobre  els  valors  i  les  misèries.

Jo hi  afegiria  ,la  supervivència,  l’enginy , la constància, el  valor ,  l’agraïment.

És la  història d’un  nen de  13  anys, d’un  estiu  diferent,  que  en  lloc  d’anar  a  Barcelona ,  amb  els  seus  avis, la  mare , se l’emporta  amb  ella i  el  seu  home en  Pier amb  el  que viu  sa Bruges ( Bèlgica).

En  Pier  , és  transportista  Fluvial i  amb  la  gavarra,  aquest  any portarà  pianos  per  tota  Europa,  pel  riu  Rhin ,  i  després  el  Danubi,  des de Rotterdam  fins  a  Bucarest ( Rumania).

En  aquest  viatge en  Guillem , passa  de  ser  un  nen  a  ser  un  adolescent  i  a  conèixer el  primer  amor.

La  mare  passa a  segon  pla  i  agafa  protagonisme   l’Helena,  una  nena  de  15  anys que  s’amaga   com  a  polissó en  la  gavarra.

Quan  el  Guillem  la  descobreix , l’ajuda  i  li  dona  menjar ,  i  s’enamora  d’ella .

A  mi  també  m’ha  conquistat  l’Helena.

Aquest  personatge   , no  té  res i  cada  dia   té    il·lusió  per  fer  coses  noves  , se  les  inventa  , i  arrossega   al  Guillem , per  les  ciutats  per  on  passem ; el  pobre  s’ha  quedat bocabadat  des de  que  la   va  conèixer , s’ha  enamorat ,  amb  13  anys ,  és  el  primer  amor , i  tots  sabem  que  en  aquest  temps  tots  estem  en  els  núvols.

Ell no  sabia fer  res  sense  diners  , i  ara  tan  sol  sap  mirar  i  escoltar  els  consells  de  l’Helena.

Quan  van  tenir   l’accident i  la  mare  , va  caure  al  riu  ,d’aigua  negra  , en  una  nit  de  por ,  en  Pier i  en  Guillem  , tan  sols  feien  que  cridar  a  la  mare : Aleshores  quan  van  aixecar  la  trampa  on  era  l’Helena ,  ella  que  des de  el  seu amagatall  ho  havia  sentit   tot ,  va  agafar  la  lot  i  es  va  llençar  al   riu  a  buscar  la  mare  d’en  Guillem  , i  la  va  trobar i  la  va   tornar  sana  i  estàlvia  a  la  gavarra.

Aquesta  nena  cada  dia  sorprèn  a  tots  però  al  final  rep  la seva recompensa  guanyada   a  pols,   trobant  a  la  seva   àvia.

Margarita  Tejido

Frases  per  a  reflexionar

 Poso  al  vostre  abast  les  frases  que  més  m’han agradat i  amb  bona  voluntat  he  seleccionat.

1.- L’home  que  diu  estimar  la  mare no  és  la  primera  vegada  que  estima .

      Costa  imaginar  que  una  persona  pot  estimar  tantes  i  tantes  vegades  diferents.

2.-L’ estiu  serveix perquè  hi  hagi fruits  als  arbres i  perquè descobrint  el  color  de  la  pell  dels  braços.

Però  sobretot l’estiu  és  per  gastar-lo i  l’estiu  no  ha  començat  de  la  mateixa   manera  que  els  altres  anys.

3.-Només  el  telèfon  feia  el  miracle d’ interrompir  totes  les  activitats.

5.-Totes  les  coses  menudes  fan  grinyolar  les  frontisses  de  les  coses enormes.

6.- De  tots  els  electrodomèstics  que  hi  pot  haver  en  una  casa  cap  és  més  fascinant  que  la  nevera.   La  nevera  és  la  caixa  forta  de  l’abundància i  el  museu de  la  nostra  inapetència.

Els  paisatges  de  la  pau  es  perden  en  un  minut,  però  els  paisatges  de  la  guerra  costen  molt  de  ser   esborrats.

Fidela

Tots els ports es diuen Helena

Seguint  la  travessia...

Encara  falten  més  de  mil  quilòmetres  de  riu  abans  que  el Danubi  es  fongui  a  les  aigües del  Mar  Negre, allà  on  el  riu  es  converteix  en  frontera  entre  Sèrvia i  Romania.

Diu  en  Pier  agafat  al  timó  que  aquell  havia  estat  el  tram  més  perillós  del  Danubi. El  corrent  era  impetuós   i  les  muntanyes  queien  a  plom  sobre   l’agua  sense  donar  aixopluc  a  cap  barca  que  volgués   aturar-se.

Enmig  de  la  foscor la  branca  l’ha  agafat per  la  cintura ,a  la  meva  mare,he  sentit  un  vidre  que  es  trencava  i  un  cos  que  queia  a  l’agua.  En  Pier  mai  en  la  seva  vida  havia  cridat  “Home a l’aigua”. Ara ho  havia  dit ,  però  només  s’ho  estava dient  a  ell  mateix i  no  era  un home sinó  la  seva  dona   que queia  a  l’agua  fosca...

Has  sentit  una  veu? De  sobte hem  sentit  una  rialla per  efectivament  ha  estat  una rialla, i  una  altra , poc  a  poc   una sensació  de   xerrameca  entre dues  veus . Helena  i   la  veu  de  la  meva  mare,i  quan  han  estat  a  coberta   hi  havia  dues  parelles   que  s’abraçaven,  Pier  i  la  meva  mare,  Helena   i  jo.

El  perill  ja  havia  passat.

Jesusa

Frases per a pensar

Frases  que  m’han  fet  pensar    Del  llibre  “Tots  els  ports  es  diuen  Helena”

1.-Anar  a  l’opera  és  un  art  diferent  a  l’art  de  l’opera.

2.-Sóc  la  noia  de  15  anys  més  vella  del  món.

3.- Quan  les  estàtues  es  desmunten  i  es  canvien  de  lloc  ,  vol  dir  que  allò  que algun dia       va  ser  ,  està  començant  a  deixar  de  ser.

Ho  poso  a  la  consideració  del  grup  per  intercanviar  opinions.

Margarita  Tejido

M’agrada  molt  la  poesia  així  que  transcric  aquest  poema  romanès  que  surt  en  el  llibre.

I doncs  a  la  meva  mare

No li  diguis  ,  estimada,

Que  en  el  meu  casament

Ens hi  va  caure  una  estrella;

Que  vaig  tenir  per  padrins

Heures, roures  i  xiprers;

Que  vaig  tenir  per  mossèn

Muntanyes plenes  de  boira;

Per  músics  vaig  tenir  ocells

I com  a  fanalets del  ball

Tots  els  estels  del  meu  cel

“ És  un  em  que  es  diu  Mioritza i  que  parla  dels  orígens de  Romania

Margarita Tejido

Ampliem  el  vocabulari

Resclosa  .Dispositiu  amb  comportes  que  en  els  canals   de  navegació  facilita  el  pas  en  un  desnivell./  Castellà  Presa,  dique,  esclusa.

Resclosit. Dit  de  l’olor  especial  que  agafen  les  coses que  han  esta  llarg  temps tancades  en un  lloc  no  ventilat  i  poc  sec.

Tindrà,  futur  del  verb  tenir. / Castellà  Tener.

Feixuga. Difícil  de moure, d’alçar  a  causa  del  seu  pes./ Castellà Pesada.

Feréstec. Esquerp. / Castellà Salvaje , indómito.

Esvanir. Perdre  el  coneixement. / Castellà  Desvanecerse.

Esbatanats. Obrir  de  bat  a  bat. /  Castellà  Abrir  de  par  en  par.

Verola. Malaltia   infecciosa. /Castellà  Viruela

Talús. Inclinació  del  parament  d’un  mur,d’un tallat  d’un  terreny. / Castellà  Inclinación  d’un  terreno.

Lleixa. Prestatge  fet  a  certa  altura per a  tenir-hi plats./ Castellà   Anaquel.

Bromera.  Escuma./ Castellà  Espuma.

Panteixaven . Pretèrit  del verb  panteixar , respiració  fatigosa.  / Jadeaban.

Bassals. Extensió  d’aigua embassada entollada. / Castellà   Charco.

Cuirassa. Armadura del  bust, feta  de  cuir  que  consta  de  dues  peces, l’una  protegint  el  pit  i  l’altra  l’esquena. /  Castellà  Corazas.

Meandre. Volta sinuosa  que  fa  un  riu  un  camí.  /  Castellà Meandro,  recodo.

Esvàstica  .  Creu  que   té  els  quatre  braços   doblegats  en  angle  recte  . Els  nazis  alemanys  la  van  fer  servir   com  a  símbol

Margarita  Tejido

Història de Budapest

Tots  els  Ports  es  diuen  Helena

Camins

Història de Budapest

La història de Budapest és la història de tres ciutats: Obuda, "antiga Buda", Buda, la ciutat alta situada a la riba esquerra del Danubi i Pest, la ciutat baixa que es troba al marge dret del riu. 

La ciutat més antiga és Obuda, ocupada per les tribus celtes fins a la conquesta dels romans al segle I aC

Obuda, a la qual els romans van cridar "Aquincum", va ser fundada l'any 89 sobre un antic assentament celta. Durant quatre segles va ser la capital de la regió romana de Pannonia. Aquincumviene de la paraula "aqua" (amb aigua), en honor als nombrosos deus termals que tanta fama proporcionen a Budapest.

Buda neix com a colònia romana i la seva fundació s'estableix cap a l'any 14 aC

Budapest a l'Edat Mitjana

L'any 896 dC, la unió de set tribus magiars va derrotar als romans colonitzant la regió i instal · lant a Aquincum, a la qual anys més tard, al segle XIII, van passar a cridar Óbuda, i van edificar dues ciutats noves separades pel riu , Buda i Pest.

La nació d'Hongria va néixer l'any 1000, amb la coronació del seu primer rei, Esteban I, i en 1222 es va atorgar la primera Carta Magna de la nació.

Els mongols van envair i van destruir la ciutat l'any 1241 i el rei Béla IV va ordenar la seva reconstrucció donant lloc a la nova Buda, davant l'antiga Obuda.

Buda va esdevenir la capital del país en 1361, iniciant-se una època de florent desenvolupament que va arribar al seu cim al segle XV, amb el gran emperadorMathias Corvino.

En 1526 Pest va caure en mans dels turcs i poc després, en 1541 ho va fer Buda. Buda es va convertir llavors a la capital turca, mentre que Pest va quedar deshabitada. Els turcs van retenir el poder fins l'any 1686, any en què van ser derrotats pels Habsburg i Budapest va passar a formar part dels dominis austríacs.

L'època dels Habsburg va ser molt florent per a la ciutat i durant la mateixa es van aixecar nombroses esglésies i edificis públics. En 1784 Josep II va establir una Universitat a Budapest i el 1849 es va inaugurar el primer pont permanent sobre el Danubi, el famosíssim Pont de les Cadenes.

En el marc de les revolucions que van trasbalsar Europa, l'any 1848, els hongaresos es van revoltar contra els austríacs, sent sufocats i restablint l'autoritat dels Habsburg.

En 1867 es va constituir l'imperi Austrohongarès, començant una època daurada per a la capital i la nació. La indústria es va centrar en Pest, que es convertiria en la part més poblada de la ciutat.

La unificació de Obuda, Buda i Pest

En 1873 es van unir definitivament Obuda, Buda i Pest sota el nom de Budapest i la ciutat va arribar a ser la segona en importància de l'Imperi Austrohongarès, després de Viena.

Després de la Primera Guerra Mundial, el Tractat de Sant-Germain-en-Laye, pel qual Àustria va renunciar als drets de la monarquia Austrohúngara, va separar Hongria d'Àustria, constituint l'Estat Hongarès Independent.

Després de la signatura del Tractat de Trianon de 1920, acord que els aliats van imposar a Hongria després de la caiguda de Bela Kum, Hongria va perdre Eslovàquia, Rutènia, Transilvània, el Banat de Temesvar, Croàcia i Eslovàquia, en total més de dos terços del seu territori , i Budapest va esdevenir una exagerada capital per un estat tan empetitit.

Durant la Segona Guerra Mundial Budapest va patir grans bombardejos aeris dels aliats que van destruir parcialment la ciutat. En acabar la contesa va caure en l'òrbita soviètica.

A l'octubre de 1956 la ciutat es va revoltar contra el govern i la influència soviètica, a la qual va posar fi la intervenció de les tropes soviètiques.

Amb la caiguda de la Unió Soviètica en 1989, Hongria va abandonar el comunisme i recuperar la seva llibertat naixent així la República Hongaresa.

L'any 2004 Hongria va passar a formar part de la Unió Europea

Tots  els  ports  es  diuen  Helena

Seguim  la  travessia...

Fa  dos  dies  que  naveguem  pel  riu  i  la  marxa s’ha  fet  feixuga , els  motors  van  a  tot  rendiment  per  vèncer  la  corrent del  riu.

La  primavera  ha  estat  més  freda  que  mai   amb  les  nevades  a  les muntanyes,  i les  calors  de  juny amb fet  un  important  desglaç.

Avui  a  la  nit tots hem  estat  contents i a la  nit , hem  decidit  no  sopar  a  la  gavarra i  hem  fet  una  petita  festa  en  una  guingueta  plena  de  transportistes  fluvials.

En  Pier s’ha  posat  a  cantar  amb  ells ,  i  fins  i tot ha  fet   algun  pas  de  dansa. La  meva  mare  somrient li  ha  dit  que  havia  begut massa.

Això volia  dir que al  camarot  de  la  mare  i  el Pier  hi  hauria  una  nit  moguda ,  d’aquells  petits  gemecs, i  de  respiracions  profundes...

Jesusa

Joan Barril

Tots  els  Ports  es  diuen  Helena

Joan  Barril

Tots els ports es diuen Helena és una novel·la d'amor, de creixement i de reflexió sobre els valors i les misèries que fan que Europa s'uneixi o es desintegri. Potser l'Europa de veritat és aquesta Europa sempre flotant, enduta pels corrents i abocada a rius que tan aviat han estat fronteres com vies de comunicació i riberes que han acollit amb la mateixa intensitat ciutats de l'art i camps de concentració. Guillem, un noi de dotze anys, viu davant d'un canal tranquil a Bruges, a casa d'en Pier, el nòvio de sa mare, un homenàs de poques paraules que es dedica al transport fluvial i amb qui emprendrà un viatge al cor d'Europa, de Rotterdam al Mar Negre.

Joan Barril i Cuixart

Joan Barril i Cuixart (Barcelona, 20 de gener de 1952) és un escriptor i. periodista català

Presentà el programa La R-pública a COM Ràdio i actualment presenta El cafè de la República, un programa radiofònic sobre actualitat que s'emet de 9 a 11 de la nit per dioCatalunya Ràdio el programa Qwerty sobre literatura a Barcelona TV.

Com a periodista ha dirigit el setmanari El Món i ha estat columnista a diaris com El País, La Vanguardia i El Periódico de Catalunya. Actualment escriu un article de dilluns a divendres a El Periódico de Catalunya i publica un conte setmanal al mateix diari. A la televisió, era director, al Canal 33 de Catalunya, del programa L'illa del tresor ambJoan Ollé. Presenta un programa sobre llibres Qwerty a Barcelona Televisió. És fundador i editor de l'editorial Barril & Barral.

Premis literaris

·         1988 Premi Pere Quart d'humor i sàtira per Un submarí a les estovalles

·         1998 Ramon Llull per Parada obligatòria

·         1998 Ramon Muntaner per Tots els ports es diuen Helena

·         2000 Premi Crítica Serra d'Or de Literatura Infantil i Juvenil per Tots els ports es diuen Helena

·         2002 Premi 23 d'Abril per Certes mentides

·         2010 Premi Sant Joan de Caixa Sabadell per Les terres promeses

Sant Jordi

LES ROSES RECORDADES 

                                  Recordes com ens duien

                                  aquelles mans les roses 

                                     de Sant Jordi, la vella

                                     claror d'abril? Plovia

                                   a poc a poc. Nosaltres,

                                    amb gran tedi, darrera

                                      la finestra, miràvem,

                                     potser malalts, la vida

                                      del carrer. Aleshores

                                        ella venía, sempre

                                         olorosa i benigna,

                                      amb les flors, i tancava

                                        fora, lluny, la sofrença

                                         del pobre drac, i deia

                                      molt suaument els nostres

                                      petits noms, i ens somreia.

                                                  

                                                              (Salvador Espriu)