dimarts, 27 d’octubre del 2015

El retrat de Dorian Gray


El retrat de Dorian Gray és una obra de l'autor irlandès Oscar Wilde, i la seva única novel·la publicada. Va aparèixer per primer cop el juliol de 1890 a la revista Lippincott's Montly Magazine com una història datada del 20 de juny de 1890. L'autor va revisar aquesta primera edició més endavant, amb diversos canvis i un seguit de capítols nous. Aquesta versió va ser publicada per Ward, Lock and Company a l'abril de 1891.
Aquesta  novel.la  narra  la  història    d’un  artista  Basil  Hallward que  queda  impressionat   per  la  bellesa  d’un  jove nomenat  Dorian  Gray. L’obsessió  per  aquest  jove   el  portarà  a  retratar-lo en  un  quadre   que  es  convertirà  amb  l’eix  de  la  historia.
Basil  Hallward  presenta   a  Dorian  Grayal seu  amic Lord  Henry influït  pel  cinisme d’aquest
Comença   a  obsessionar-ne amb  la idea  de  que  un  dia  perdrà  la   joventut      i  la  bellesa   i arriba a desitjar el fet de conservar l'aspecte de joventut més que cap altra cosa, fins al punt que la seva ànima pacta amb el diable per lligar-lo al seu homònim del quadre. D'aquesta manera, ell conserva la seva perfecta bellesa a mesura que el personatge del quadre va envellint.  desitja  mantenir-se  sempre  com  en  el  retrat   que  Basil  Hallward va  pintar  per  ell.
Arriba a desitjar el fet de conservar l'aspecte de joventut més que cap altra cosa, fins al punt que la seva ànima pacta amb el diable per lligar-lo al seu homònim del quadre. D'aquesta manera, ell conserva la seva perfecta bellesa a mesura que el personatge del quadre va envellint.
El retrat de Dorian Gray és una mostra més de la capacitat de Wilde per analitzar la condició humana, de la qual era un gran coneixedor. Brillantment escrit, i sense decaure en la narració en cap punt de la història, Wilde ens ofereix un clàssic de victòria i derrota, aparença i sofriment, vida noble i desgràcia humana, retrat de la veritable misèria d'ànima que s'amaga darrere les personalitats aparentment segures i fortes.

Dorian Gray: és el personatge principal de la novel·la. És descrit com un home jove i atractiu que queda impressionat per la filosofia hedonista de Lord Wotton. A l’inici del llibre, desitja no envellir mai, un desig que es fa real a través del seu retrat, que comença a absorbir les conseqüències de les seves accions. D’aquesta manera, roman jove malgrat el seu estil de vida, que corromp la seva ànima.
En  la  recerca   de  noves  sensacions   li v aporta  a  estudiar  amb  profunditat   les  diferents  maneres  de  pensar.  La  religió  catòlica  pels  seus  rituals  en el   moment  de  la  missa  ,  la  culminació  de   la  Consagració ,  el  pa    del  àngels, revestit  amb  la  Passió  de  Crist.
Però  mai va  caure  en  detenir  el  seu  desenvolupament  personal  acceptant  un  credo o  sistema.
El misticisme  el  seu  poder   de  transformar   les  coses. 
La  subtil  antinòmia    que  sempre  l’acompanyava    més  tard  es va  inclina  per  les  teories  materialistes
Després  va  estudiar,els  perfums  els  secrets destil·lació d’olis.  Va  veure  que  no  hi  havia  cap   cap  estat  d`ànim  que  no  tingués  la  seva contrapartida  en  la  vida  dels  sentits, i  es  va posar   a  estudiar  la  seva  relació , preguntant-ne  perquè  l’encens  incita  al  misticisme,l’àmbar  gris  excita  les  passions, les  violetes  porten  a  la  memòria  els  antics  amors,,..els  àloes  que  són  capaços  de expulsar  la  melancolia  de  l’ànima...
Les  joies  ,  la  música...brodats  d’or  i  plata,  vestidures  eclesiàstiques.  Aquests  tresors  que  col·lacionava  i  guardava  a  casa  l’ajudaven    a  oblidar i  poder  escapar,  d’aquell  temor que
Que  arrossegava  l’ànima  i  no  podia  suportar




Lord Henry Wotton: un dels millors amics de Dorian. És un noble que es limita a perseguir els plaers. Wotton no té moral ni problemes a l’hora de mostrar les seves tendències hedonistes. També és molt irònic i enginyós.



Basil Hallward: altre dels millors amics de Dorian. És el pintor que crea el retrat de Dorian Gray. Comparat amb Wotton, ell no és tan extrem en els seus pensaments, i no defensa l’hedonisme. Per a ell, la bellesa és un objectiu, raó per la qual s’obsessiona amb Dorian i la seva perfecció física. També ell sembla enamorat de Dorian en alguns punts del llibre.

Sibyl Vane: és una actriu que interpreta obres de William Shakespeare en un vell teatre de la ciutat. Dorian s’enamora d’ella, però després de conèixer el veritable amor, ella deixa de ser capaç d’interpretar escenes d’enamorada. Aleshores, Dorian l’abandona, quan descobreix que sols l’estimava per les seves habilitats artístiques. L’abandonament porta Sybil al suïcidi, convertint-la en la primera víctima de la maledicció de Dorian.


James Vane: és el germà de Sibyl. Se’n va de la casa materna per a convertir-se en mariner i viatja fins a Austràlia. Quan rep la notícia que Sybil s’ha suïcidat, torna a Anglaterra per a venjar-se. Però James mai arriba a satisfer el seu desig, cercant  la  seva  venjança  perseguint  a  Dorian  per  matar-lo,  mor abans    de  dur  a  terme  el  seu  desig   durant un accident de caça.


dissabte, 3 d’octubre del 2015

La insoportable lleugeresa del ser



La  insuportable  lleugeresa  del  ser 

És  una  novel·la   existencial  ,  filosòfica  , escrita  per   Milan  Kundera en  1982. Però  no  va  ser  publicada fins  el 1984 ,  quan  una  editorial  francesa   va  accepta   l’original.  La  versió  te del  ser.
La  novel·là   transcórrer  principalment  a  Praga de   finals  de  la  dècada  del  60 y  principi   dels  70,  explora  la  vida  artística  e  intel·lectual  en  la  societat  txeca  durant  el  període   comunista.
Els  personatges  principals   son  Tomàs  un  cirurgià  intel·ligent  que  es  veu  obligat  a  deixar  la  feina  per  qüestions polítiques .  Enamoradís  que li  agrada  fer  l’amor  en  diferents dones, i  en  la  obsessió  d’aquesta  recerca   és  infidel  a  la  Teresa,però  malgrat  això  l’estima.
Teresa  esposa   de  Tomàs de  caràcter   feble  inspira compassió  i  tendresa   en  Tomàs.,  persegueix  la  llibertat.
Franz  personatge  secundari  . Científic  suís.  Home  bo   s’enamora  de   Sabina   i  la  idealitza
Sabina, personatge  secundari,amant  de   Tomàs  i  de   Franz,  Pintora persegueix  la  llibertat .
Un altre personatge que m'agradaria esmentar per la entranyable que resulta i per la importància que adquireix, tant per a Teresa com per a Tomás és Karenin, un gosset que aconsegueix salvar la distància que hi ha entre ells.

En  el primer   capítol   m’he  vist  obligada   a  cerca  informació   sobre   Parmènides   segle  VI a. Crist  i  que  és  planteja  el  qüestionament  entre  la  lleugeresa   el  pes. Quin  d’aquest  és  millor, Tot  el  món  està  dividit en  principis  contradictoris  , llum/obscuritat ,  calor  fred ,  ser  /no ser
Lleugeresa  per  ell  es  positiu, ja  que  significa  no  esta  supeditat  a les  normes  de  la  societat , La  Carga  és  negatiu.
Nietzche  1000 anys  després   parla   sobre   de   dos  móns  el  de  les  Idees  i  el  real  ,  distorsionat  per  l’home. Allibera   a  l’home  sempre  que  accepti la  carga  amb  el  pes  de  les responsabilitats si  solament   les  suporta podrà  fer   el  que  vulgui  o  pugui , per   tenir  la  lleugeresa,  però  necessita  carga amb  les  cargues  més  pesades  ,  sols  així  podrà  sentir-se  lliurecita  .
  Reflexiona   sobre  el  concepte   del  “etern  retorn, dos  elements  antagònics  que   utilitza  i    serveixen   als personatges  per  donar  sentit    a  les  seves  vides .
L’acció  d’aquests  personatges  està  estructurada   a partir   de  diferents   factors : històric-polític,  filosòfic,  psicològic  i  artístic.
“ La casualitat parla   mentre  que  la  monotonia  ens  enfonsa”.
“Viure  significa   veure  pag  97”
“Solament  les  preguntes   ingènues   son   verdaderament  sàvies “ pag  149.
Un  llibre  que  cal  llegir  a poc  a  poc  ,  i  et  fa  reflexionar. Els  comentaris  sorgits  en  el  club  de  lectura  m’han  ajudat   a veure   i comprendre’l  des  de  diferents  aspectes.. 


Pel que fa als temes, personalment m'han agradat els tints filosòfics que ha afegit a la novel·la. Ja des del primer capitula comença parlant de la teoria del 'Etern retorn' de Nietzsche. A través d'ella ens aporta la seva visió sobre la responsabilitat que tenim a l'hora de viure la nostra existència ja que ha de repetir-se fins a l'infinit. Així "les coses apareixerien sense la circumstància atenuant de la seva fugacitat". 

Milan Kundera



Milan Kundera va néixer a La República Txeca el 1929 i va estudiar a la Facultat de cinema de l'Acadèmia de Praga. Va ensenyar durant 10 anys 'Història del cinema'. Tot i que, al principi, es va inscriure en el Partit Comunista, va ser expulsat fins a dues vegades (la definitiva el 1970) per no estar d'acord amb les idees totalitàries del partit. Tot i que va obtenir premis com el premi de la Unió d'escriptors txecoslovacs (1968) la seva obra va ser prohibida a causa de la invasió dels russos. Per això, en 1975 emigra a França amb la seva dona on obtenen la nacionalitat francesa. Allí va estar donant classes a la Universitat de Rennes de 'Literatura comparada' i més tard, a París.
La seva obra mestra és aquesta novel·la, que va escriure el 1984 i per la qual va obtenir el Premi Jerusalem. Al seu país, però es va editar 22 anys després. El 2006 va rebre el 'Premi nacional txec de literatura' però no va voler anar a recollir-lo.
És important conèixer totes aquestes dades per entendre millor el sentir de Kundera. No només en aquesta obra, sinó en gairebé totes les altres, s'aprecia una crítica ferotge al socialisme tot i que, va ser militant del Partit Comunista.
A La insuportable lleugeresa de l'ésser es reflecteix a la perfecció tot el viscut a l'Europa de l'est durant els anys de l'anomenada 'guerra freda'.
En tota la seva obra l'autor s'enfronta als seus fantasmes personals: l'exili, el totalitarisme ... i sobretot el desengany. I tot això després d'un aparent llenguatge clar i formal replet, al seu torn, d'ironia i sarcasme. A més, sense oblidar la inclusió d'una infinitat de: digressions, dades reals, polifonia narrativa ...