La insuportable lleugeresa del ser
És
una novel·la existencial
, filosòfica , escrita
per Milan Kundera en
1982. Però no va ser publicada fins el 1984 ,
quan una editorial
francesa va accepta
l’original. La versió
te del ser.
La novel·là transcórrer
principalment a Praga de
finals de la dècada del 60
y principi dels
70, explora la
vida artística e intel·lectual en
la societat txeca
durant el període
comunista.
Els
personatges principals son
Tomàs un cirurgià
intel·ligent que es
veu obligat a
deixar la feina
per qüestions polítiques . Enamoradís
que li agrada fer
l’amor en diferents dones, i en
la obsessió d’aquesta
recerca és infidel
a la Teresa,però
malgrat això l’estima.
Teresa
esposa de Tomàs de
caràcter feble inspira compassió i
tendresa en Tomàs.,
persegueix la llibertat.
Franz
personatge secundari . Científic
suís. Home bo
s’enamora de Sabina
i la idealitza
Sabina, personatge secundari,amant de
Tomàs i de
Franz, Pintora persegueix la
llibertat .
Un altre personatge que m'agradaria esmentar
per la entranyable que resulta i per la importància que adquireix, tant per a
Teresa com per a Tomás és Karenin, un gosset que aconsegueix salvar la
distància que hi ha entre ells.
En el
primer capítol m’he
vist obligada a
cerca informació sobre
Parmènides segle VI a. Crist
i que és
planteja el qüestionament
entre la lleugeresa
el pes. Quin d’aquest
és millor, Tot el
món està dividit en
principis contradictoris , llum/obscuritat , calor
fred , ser /no ser
Lleugeresa
per ell es
positiu, ja que significa
no esta supeditat
a les normes de
la societat , La Carga
és negatiu.
Nietzche
1000 anys després parla
sobre de dos
móns el de
les Idees i
el real , distorsionat per
l’home. Allibera a l’home
sempre que accepti la
carga amb el
pes de les responsabilitats si solament
les suporta podrà
fer el que
vulgui o pugui , per tenir
la lleugeresa, però
necessita carga amb les
cargues més pesades
, sols així
podrà sentir-se lliurecita
.
Reflexiona sobre el
concepte del “etern
retorn, dos elements antagònics
que utilitza i serveixen
als personatges per donar
sentit a les
seves vides .
L’acció
d’aquests personatges està
estructurada a partir de
diferents factors :
històric-polític, filosòfic, psicològic
i artístic.
“ La casualitat parla mentre
que la monotonia
ens enfonsa”.
“Viure
significa veure pag 97”
“Solament
les preguntes ingènues
son verdaderament sàvies “ pag
149.
Un
llibre que cal
llegir a poc a
poc , i
et fa reflexionar. Els comentaris
sorgits en el
club de lectura
m’han ajudat a veure
i comprendre’l des de
diferents aspectes..
Pel que fa als temes, personalment m'han
agradat els tints filosòfics que ha afegit a la novel·la. Ja des del primer
capitula comença parlant de la teoria del 'Etern retorn' de Nietzsche. A través
d'ella ens aporta la seva visió sobre la responsabilitat que tenim a l'hora de
viure la nostra existència ja que ha de repetir-se fins a l'infinit. Així "les
coses apareixerien sense la circumstància atenuant de la seva fugacitat".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada