Colson Whitehead (Nova York, 6 de novembre de 1969) és un escriptor afroamericà que va rebre el Premi Pulitzer d'Obres de Ficció del 2017 per la novel·la El ferrocarril subterrani

Colson Whitehead va créixer a Manhattan i es va graduar a la Universitat Harvard. Va començar a treballar a Village Voice, fent ressenyes sobre llibres, música i televisió. La seva primera novel·la The Intuitionist (1999) va ser finalista del premi PEN/Hemingway i va guanyar el premi New Voices del The Quality Paperback Book Club. El seu segon llibre, John Henry Days (2001), va ser finalista del National Book Critics Circle Award, del Premi Los Angeles Times de Ficció i del Premi Pulitzer. També va rebre el premi Young Lions Fiction i el Premi Anisfield-Wolf Book. El 2003 va publicar The Colossus of New York, un assaig sobre aquesta ciutat. La següent novel·la, Apex Hides the Hurt (2006), va ser finalista del PEN/Oakland Award. Sag Harbor (publicada el 2009) va ser finalista del del PEN/Faulkner i del Hurston/Wright Legacy Award. El 2011 publica el bestseller Zone One i, el 2014, The Noble Hustle: Poker, Beef Jerky & Death. Colson Whitehad ha publicat articles, ressenyes i relats de ficció en prestigioses publicacions com New York Times, The New Yorker, New York Magazine, Harper's i Granta.

El 2016 va publicar The Underground Railroad, traduït al català amb el títol El ferrocarril subterrani (Edicions del Periscopi, 2017), que narra la fugida d'una esclava de la plantació i que ha obtingut, entre altres, els prestigiosos premis National Book Award del 2016, el Premi Pulitzer d'Obres de Ficció del 2017 i l’Indies Choice Book Award del 2017 al millor llibre de ficció per a adults de l’any.

El ferrocarril subterrani de Colson Whitehead

 

El ferrocarril subterrani és el nom amb què es coneixia una extensa xarxa de rutes secretes, de refugis i de persones (abolicionistes i lliberts) que, entre finals del segle XVIII i fins als anys 60 del XIX, va ajudar milers d’esclaus negres a escapar-se dels estats del sud i a arribar fins als estats del nord o al Canadà. Whitehead reconstrueix aquella heroica xarxa antiesclavista, però ho fa convertint en real el figurat ferrocarril subterrani, amb la seva locomotora i els seus vagons, amb les seves estacions amagades i els seus túnels quilomètrics. L’agosarada invenció de donar una entitat física al ferrocarril permet a l’autor escapar-se del realisme cruel i inhumà de la història -el brutal sotmetiment sofert pels negres a mans dels blancs- i fer incursions alliberadores en el gènere de la faula i en les seves possibilitats simbòliques.

La protagonista de la novel·la és una esclava jove, la Cora. En la seva memòria familiar i íntima hi ha condensat tot el dramatisme de la seva condició. Neta d’una esclava robada de l’Àfrica, filla d’una esclava de la qual no ha sabut res més des que va intentar fugir, víctima d’una violació múltiple quan només tenia catorze anys, un dia la Cora ja no pot més i s’escapa amb un altre esclau, el Cèsar, de la terrible plantació de Geòrgia en què malviuen. El seu periple la portarà per diversos estats i la farà entrar en contacte amb personatges de tota mena. La capacitat de Whitehead per crear una rica galeria de personatges memorables és desbordant. Destaca el Ridgeway, un caçador d’esclaus sanguinari que, tot i la seva imponent presència individual i concreta, té també una dimensió simbòlica. Amb les seves constants invocacions a “l’imperatiu americà”, encarna la immoralitat depredadora que batega rere els dos pecats originals dels Estats Units: l’extermini dels indis i l’esclavitud. A més, la fúria implacable amb què persegueix la Cora, com un destí ominós contra el qual sembla que no es pot fer res, també pot ser llegida en clau contemporània.

Estructurada com un mosaic que mai resulta confús, escrita amb una prosa d’una precisió diamantina -bona traducció d’Albert Torrescasana-, El ferrocarril subterrani és una novel·la terrible i prodigiosa, que es mou amb intel·ligència, cruesa i emotivitat entre la tragèdia i l’aventura, entre la desesperació i la bellesa, entre la poesia i la calamitat