Jagannath de Karin Tidbeck [Ressenya]Poques
obres d'autors nòrdics arriben al nostre idioma, i molt menys si són de
fantasia o ciència ficció. Sí, tots coneixem a Jo Nesbo, Lars Kepler o Mari
Jungstedt, però tot això és novel·la policíaca o negra. Del gènere fantàstic
tenim molt pocs referents.
Si alguna cosa crida l'instant l'atenció
d'aquest llibre és el tema de la traducció. Karin Tidbeck escriu en suec, doncs
ella és de Suècia. Actualment Karin Tidbeck ha publicat una antologia de relats
en suec Vem är Arvid Pekon? I una novel·la també en el seu idioma natal Amatka.
Jagannath és una antologia que ha patit un estrany procés de traducció. Tidbeck
va escriure la meitat dels relats de la mateixa en suec i l'altra meitat en
anglès. Per la seva publicació íntegra en aquest últim idioma, va haver de
traduir els relats del suec a l'anglès, i segons ella mateixa ha declarat en
altres entrevistes molts d'aquests relats van patir canvis, transformant la
traducció en reescriptura.
L'escriptura de Tidbeck flueix entre una
diversitat sorprenent de temes. La seva prosa és directa i no s'entreté en
descripcions banals, va directa al gra. Això al meu entendre es veu incrementat
pel fet de ser relats bastant curts. A més les seves històries varien entre
nombrosos gèneres fantàstics: ciència ficció, fantasia, steampunk. Una
antologia que demostra l'originalitat i el control de l'autora sobre diferents
gèneres. A més, el més curiós d'aquesta antologia és que no respon a un mercat
preestablert. L'obra de Tidbeck és una arriscada aposta personal que surt del
normal o com se sol dir, que no és mainstream. Per a mi aquests relats tenen
encara més valor ja que són complicats i parlen d'un món totalment personal i
profund.
Tidbeck
portava publicant gairebé deu anys abans de Jagannath. La resta de la
introducció ens parla de la sensació de Hand en llegir els relats, què va
pensar i què li van fer reflexionar. Un petit text molt interessant.
i a Odin amb els seus corbs. Es tracta d'una
mitologia local, el típic boca a boca. Històries que el vell del poble explica
als joves al voltant d'una foguera. És un tipus de mitologia molt interessant
ja que no segueix patrons jeràrquics, simplement dóna forma a les pors feéricos
que els humans han tingut des de les cavernes. El bosc, els éssers vius que no
comprenen, situacions que no es poden explicar sense estudi i reflexió. Tot
això s'explica amb figures mitològiques i aquí és on Tidbeck fa germinar la
seva prosa.
Quanta de la mitologia que ens exposa és real?
No ho sé, no he investigat (encara) prou. El relat "Pyret" està
escrit en forma de documental al principi i de relat al final. Hi ha alguna
cosa de cert en aquest mite, en aquest ser? Tidbeck juga sobre la prima línia
de la realitat i el inventat. Un dels relats que més m'han apassionat doncs
poques vegades acabes de llegir una
història i vas rabent a internet a buscar
informació.
És curiós que l'antologia es digui Jagannath, ja que
és una deïtat hindú però també es tracta de la paraula anglesa
"juggernaut" que significa gegant. Un gegant és inexorable i com a
deïtat, podria cobrar significat quan pensem en el conjunt de relats com una
gestació d'éssers.
