Jagnnath

Jagannath de Karin Tidbeck [Ressenya]Poques obres d'autors nòrdics arriben al nostre idioma, i molt menys si són de fantasia o ciència ficció. Sí, tots coneixem a Jo Nesbo, Lars Kepler o Mari Jungstedt, però tot això és novel·la policíaca o negra. Del gènere fantàstic tenim molt pocs referents.

Si alguna cosa crida l'instant l'atenció d'aquest llibre és el tema de la traducció. Karin Tidbeck escriu en suec, doncs ella és de Suècia. Actualment Karin Tidbeck ha publicat una antologia de relats en suec Vem är Arvid Pekon? I una novel·la també en el seu idioma natal Amatka. Jagannath és una antologia que ha patit un estrany procés de traducció. Tidbeck va escriure la meitat dels relats de la mateixa en suec i l'altra meitat en anglès. Per la seva publicació íntegra en aquest últim idioma, va haver de traduir els relats del suec a l'anglès, i segons ella mateixa ha declarat en altres entrevistes molts d'aquests relats van patir canvis, transformant la traducció en reescriptura.

L'escriptura de Tidbeck flueix entre una diversitat sorprenent de temes. La seva prosa és directa i no s'entreté en descripcions banals, va directa al gra. Això al meu entendre es veu incrementat pel fet de ser relats bastant curts. A més les seves històries varien entre nombrosos gèneres fantàstics: ciència ficció, fantasia, steampunk. Una antologia que demostra l'originalitat i el control de l'autora sobre diferents gèneres. A més, el més curiós d'aquesta antologia és que no respon a un mercat preestablert. L'obra de Tidbeck és una arriscada aposta personal que surt del normal o com se sol dir, que no és mainstream. Per a mi aquests relats tenen encara més valor ja que són complicats i parlen d'un món totalment personal i profund.

 Tidbeck portava publicant gairebé deu anys abans de Jagannath. La resta de la introducció ens parla de la sensació de Hand en llegir els relats, què va pensar i què li van fer reflexionar. Un petit text molt interessant.

i a Odin amb els seus corbs. Es tracta d'una mitologia local, el típic boca a boca. Històries que el vell del poble explica als joves al voltant d'una foguera. És un tipus de mitologia molt interessant ja que no segueix patrons jeràrquics, simplement dóna forma a les pors feéricos que els humans han tingut des de les cavernes. El bosc, els éssers vius que no comprenen, situacions que no es poden explicar sense estudi i reflexió. Tot això s'explica amb figures mitològiques i aquí és on Tidbeck fa germinar la seva prosa.

Quanta de la mitologia que ens exposa és real? No ho sé, no he investigat (encara) prou. El relat "Pyret" està escrit en forma de documental al principi i de relat al final. Hi ha alguna cosa de cert en aquest mite, en aquest ser? Tidbeck juga sobre la prima línia de la realitat i el inventat. Un dels relats que més m'han apassionat doncs poques vegades acabes de llegir una

història i vas rabent a internet a buscar informació.

És curiós que l'antologia es digui Jagannath, ja que és una deïtat hindú però també es tracta de la paraula anglesa "juggernaut" que significa gegant. Un gegant és inexorable i com a deïtat, podria cobrar significat quan pensem en el conjunt de relats com una gestació d'éssers.