dilluns, 15 de desembre del 2014

El carrrer de les Camèlies

El  carrer de   les  Camèlies 

Mercè  Rodoreda
Amb El carrer de les Camèlies, Rodoreda ens permet accedir al món interior d'una altra de les seves heroïnes, o potser hauríem de dir antiheroïnes. La Cecília ens explica ella mateixa la seva història mitjançant un seguit de pensaments inconnexos i caòtics. Aquesta manera de narrar ens dóna accés lliure a la psicologia del personatge i percebem els fets com si ens trobéssim dins dels seus pensaments. Sentint la veu del personatge, el seu món interior pren protagonisme per davant dels fets mateixos i ens arriba a encomanar aquesta sensació d'angoixa i de foscor que vivia una noia jove com la Cecília a la Barcelona de la postguerra. 
Els homes juguen un paper crucial en la vida de Cecília, un home la va abandonar i un altre home la va trobar i li va posar el nom d'una nena morta, la seva primera identitat. Aquest fet ens fa pensar en una predestinació de la Cecília a fracassar, a no trobar les seves arrels i a una condemna a haver de vagar cercant alguna cosa que mai no trobarà, com ella mateixa expressa. A més a més, com veiem al fragment que he escollit, es crea una estreta relació entre aquesta recerca i el que ella anomena "enamoraments". Rodoreda lliga aquesta recerca mai satisfeta amb les relacions malaltisses que la Cecília manté amb homes que s'aprofiten d'ella. D'home en home, cada canvi a la vida de Cecília, cada nova etapa i la seva evolució com a persona van sempre estretament lligades a la presències masculines que s'enduen cada cop una mica de la seva joventut. Finalment Cecília evoluciona fins a un punt que aprèn a capgirar la situació i deixar el paper passiu que fins aquell moment havia tingut per treure partit d'ells. Malauradament això no la salva del seu destí.

 Cecília està condemnada des del principi a no trobar aquelles 'coses' que diu que busca.  El retrobament final amb l'home que la va trobar la porta a una regressió final al passat la qual cosa tanca qualsevol porta a un futur o a una esperança.


Simbolises


Flors: apareixen al  llarg  del  llibre,  però  nomès   apareixen  een  els  moments  que  ella  és  feliç .
Les  flors  representen  la  felicitat i  a  vegades  apareixen  quan  la   Ceciolia   bons  moments.

Cactus:aquest  catus  floreix   el  dia   que  troben   la  Cecilia i  una  espècie   que  només  floreix  una  vegada  en  l'any ,  per  tant  coincideix   el  dia  que  trobaren  la  Cecilia.

Til.la : apareix  quan   de  petita  està  malalta  per  haver  anar  a   cercar  el  seu pare.
Sempre  apareix   amb  la  relació  amb  la  infantesa  de   Cecilia  ,  i  més concretament  en  la  obstinació  de  trobar  el  seu  pare
Cactus