èdia relatiu a: Còrdas d'Aldijous, 5 de juny del 2014
ble, continua interrogant la gent de Còrdas i els especialistes.
Les façanes de les belles cases gòtiques, adornades d'escultures en alt relleu, semblen transmetre missatges desconeguts. Una interpretació alquímica ha estat aportada a les escultures de la Casa del Gran Genet.
El manuscrit de les Sorts dels Apòstols (segle XIII) trobat emparedat a la Casa Prunet, és un recull d'oracles en llengua occitana.
L'original es conserva a la Biblioteca Nacional i el museu Charles Portal en posseeix una còpia.
La imatge del drac turmenta la història mítica de Còrdas: la silueta de la ciutat, els noms dels cursos d'aigua, l'evocació a sant Miquel, certes escultures de les façanes.
Referències[modifica | modifica el codi]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Còrdas d'Al
Cordes-sur-Ciel
Còrdas d'Albigés (nom occità; en francés Cordes o
Cordes-sur-Ciel des del 1993), és un municipi francès, situat al departament de
Tarn i a la regió de Migdia-Pirineus. L'any 1999 tenia 996 habitants.
És un poble medieval situat sobre un turó amb quatre muralles
concèntriques que protegeixen una munió de carrerons estrets i tortuosos que
més aviat semblen un laberint.
El primer recinte de principis del segle XIII, encara és
visible al cim del pujol. L'església de Sant Miquel, amb un campanar molt
particular, es començà el 1263 i es fortificà al segle XIV. Les fortificacions
han estat modificades nombroses vegades fins al Renaixement.
El poble va ser fundat per Ramon VII de Tolosa el 4 de
novembre de 1222, poc després de la mort del seu pare Ramon VI. Era el període
de reconquesta occitana que va seguir a la mort del cap de la croada llançada
contra els Càtars del Migdia declarats herètics. Còrdas és la primera i la més
important de les ciutats fortificades, és a dir de les ciutats noves, creades
per recollir les poblacions que la guerra havia privat de teulada i de foc.La
ciutat s'envoltà de dues línies de muralles tancades per poderoses portes
fortificades. Còrdas continuarà sent molt de temps la plaça més forta dels
albigesos.
Probablement construït per raons estratègiques, Còrdas es fa
de pressa un nom important. El rei de França demana que li sigui remesa al
títol de propietat el 1229 (Tractat de Meaux).
Escrits ens indiquen que el catarisme s'hi va fer actiu molt
aviat i segons una disposició feta a l'inquisidor Pierre Durand el 1245, hi
havia un taller de teixidors càtars a Còrdas cap el 1225.
Còrdas va constituir una llar activa del catarisme. La
ciutat patirà les envestides de la Inquisició empaitant els Càtars i
participarà en els moviments de revolta contra els mètodes inquisitorials.
La creu del Mercat
(de finals del segle XIV) recordaria la massacre de tres inquisidors
precipitats en el fons del pou
Subscriure's a:
Missatges (Atom)