Tren a Puigcerdà

Darrerament la RENFE està de moda. Els retards han arribat a ser històrics. En algunes ocasions un tren pot estar aturat hores. I durant aquest temps poden passar moltes coses…

La nova novel·la de la Blanca Busquets, Tren a Puigcerdà, es desenvolupa dins d’un vagó de tren aturat en què hi viatgen unes quantes persones unides entre elles, fins i tot sense saber-ho, amb uns fils invisibles. Com va destacar Joan Triadú durant la presentació, hi ha una frase dins del llibre que resum molt bé el que hi trobarem: aquest vagó és la vida. I és que un rere l’altre els personatges se’ns dibuixen des de diferents plans i punts de vista. Com si d’un quadre cubista es tractés, l’autora tiba dels fils i enllaça les vides dels protagonistes que, per diferents motius, viatgen aquell dia cadascú cap el seu destí.

A través de cada personatge se’ns presentaran temes actuals i punyents com són la violència masclista, l’alzheimer, la immigració… així com també temes eternament literaris: l’amor, la vellesa, la maternitat. I tot plasmat delicadament amb paraules senzilles, amb ironia, un cop més, i amb una manera de fer que ens evoca diferents autors, els quals, de ben segur, formen part del bagatge cultural de l’escriptora: Pla pel llenguatge i el humor, a voltes negre; Joyce pels monòlegs; Rodoreda per la fragilitat d’alguns personatges… En aquesta societat dura i postmoderna s’agraeixen la sensibilitat i humanitat que embolcallen el llibre de la Blanca Busquets i, encara més si la lectura resulta amena i lleugera! El jo narrador canvia constantment no deixant temps per amollar-nos al personatge, í fent que entrem al trencaclosques . Ara una falsa monja, ara una adolescent, ara una claustrofòbica prenyada… ens aniran mostrant els seus pensaments més íntims mentre que probablement estem aturats dins d’un tren. Serà el mateix?

Khaled Hosseini

Khaled Hosseini va néixer el 1965 a Kabul, capital de l'Afganistan.  El seu pare era diplomàtic i la seva mare professora de Farsi i Història.  El 1976, el seu pare va ser enviat a França i ell i la seva família vivien a París quan la Unió Soviètica va envair l'Afganistan a finals de 1979. A la família Hosseini se li va atorgar asil polític als Estats Units i al setembre de 1980 es van mudar a Sant Josep , Califòrnia.

 En acabar el col·legi, Hosseini va estudiar biologia a la Universitat de Santa Clara, on va obtenir el títol de Llicenciatura en 1988. A l'any següent es va inscriure en l'Escola de Medicina de la Universitat de Califòrnia, San Diego on es va titular com a metge en 1993. El 1996 va realitzar la seva residència en medicina interna al centre mèdic Cedars-Sinai a Los Angeles i va exercir com internista entre el 1996 i el 2004.

 Al març del 2001 Hosseini va començar a escriure la seva primera novel·la, "Estels en el Cel", basada en el seu natal Kabul.  Publicat al 2003, el llibre es va convertir en un èxit de vendes internacional, venut en almenys 70 països i mantenint-se més de 100 setmanes a la llista de best-seller del New York Times.  Conta la història d'Amir, un nen de Kabul i el seu amic més proper, Hassan, el jove servent del seu pare.  La història es desenvolupa dins d'un escenari d'esdeveniments tumultuosos, des de la caiguda de la monarquia a l'Afganistan, la intervenció militar Soviètica, fins l'èxode de refugiats al Pakistan i l'Iran, i el dur mandat del règim talibà.  Una pel·lícula basada en el llibre va ser estrenada l'any 2007.
                                               

El caçador d'estels de Khaled Hosseini

         

Aquesta és la inoblidable i colpidora història de l’amistat entre l’Amir i en Hassan, dos nens que creixen junts a Kabul durant els últims dies de la monarquia afganesa, un d’ells, fill d’un home ric i poderós, i l’altre, un hazara de classe inferior. 

Després de la invasió soviètica, l’Amir i el seu pare abandonen el país i comencen una nova vida a Califòrnia. 

Però el passat sempre torna, i el pes de la traïció de vegades esdevé massa feixuc. Una bellíssima novel·la sobre l’amistat, la traïció i el preu de la lleialtat.

És  una  història emotiva  i  dura  i inoblidable que desvetllar els  sentiments mes purs.

 És  un  gran  descriptor  d’emocions:  

Hi ha moments molt emotius i colpidors .... quan Sohrab després d´intentar suicidar-se diu” que està cansat ” ( de viure) fa molta pena…

Ens  fa  reviure   que  potser  la  realitat  superar  la  ficció,  els  nostres  nens , adolescents  els  seus  traumes  ...  com  aconseguir  desxifrar-los?

Els  costums  d'una  poble  que  a la primera nevada de l’hivern tanca l’escola i els nens es queden a casa, o surten a fer volar estels.

Les emocions  que   emmirallen   la relacions  entre   pare-fill del  protagonista,  una  amalgama  d'enveja, admiració i amo.

Tanmateix  la barreja d’amistat i crueltat infantil   del protagonista, la seva necessitat d’amor.

La fidelitat , la  traíció , els  ideals, els  pecats que  marquen  una vida  ,la  dona  i  l’islam.

Frasses  que  ajuden  a  reflexionar.

Va  passar  molt  de  temps  però  ara  sé  que  no  és  cert  el  que  diuen sobre  el  passat , sobre  com  pots  enterrar-lo.

Perquè  el  passat  acaba  ressucitant.

El  passat  sempre  torna   i el  pes  de  la  traïció  de  vegades  esdevé massa  feixuc..

 Per  a  mi   Amèrica  era  un  lloc  per  enterrar  els  meus  records.  Per   al  baba  un  lloc  per  a  plorar   els  seus

Només  era  un  somriure ,res  més. Alló no  ho  arreglava  tot. De  fet  ,no  arreglava  res.  Només  un  somriure. Una  cosa minúscula  .  Una  fulla  enmig  del  bosc  que  tremola sota  les  ales  d'un  ocell que  alça  el vol.

Però  l'agafaria  .  Amb  els  braços  oberts .Perquè  quan  arribar l a  primevera  , la  neus es  fon  floc  a  floc i  potser  el  que  acaba  de  veure  era  la  fosa  del primer  floc....la  esperança

Vaig  treure  en Sohrab de  la  certesa  de  la  confusó  i  el  vaig  portar  a  una  confusió.

 d'incerteses.

“Només hi ha un pecat, només un. I és el del robatori. La resta de pecats són variacions del robatori”.

.