Darrerament la RENFE està de
moda. Els retards han arribat a ser històrics. En algunes ocasions un tren pot
estar aturat hores. I durant aquest temps poden passar moltes coses…
La nova novel·la de la Blanca Busquets, Tren a Puigcerdà, es desenvolupa
dins d’un vagó de tren aturat en què hi viatgen unes quantes persones unides
entre elles, fins i tot sense saber-ho, amb uns fils invisibles. Com va
destacar Joan Triadú durant la presentació, hi ha una frase dins del llibre que
resum molt bé el que hi trobarem: aquest vagó és la vida. I és que un rere
l’altre els personatges se’ns dibuixen des de diferents plans i punts de vista.
Com si d’un quadre cubista es tractés, l’autora tiba dels fils i enllaça les
vides dels protagonistes que, per diferents motius, viatgen aquell dia cadascú
cap el seu destí.
A través de cada personatge se’ns presentaran temes actuals i punyents
com són la violència masclista, l’alzheimer, la immigració… així com també
temes eternament literaris: l’amor, la vellesa, la maternitat. I tot plasmat
delicadament amb paraules senzilles, amb ironia, un cop més, i amb una manera
de fer que ens evoca diferents autors, els quals, de ben segur, formen part del
bagatge cultural de l’escriptora: Pla pel llenguatge i el humor, a voltes
negre; Joyce pels monòlegs; Rodoreda per la fragilitat d’alguns personatges… En
aquesta societat dura i postmoderna s’agraeixen la sensibilitat i humanitat que
embolcallen el llibre de la Blanca Busquets i, encara més si la lectura resulta
amena i lleugera! El jo narrador canvia constantment no deixant temps per
amollar-nos al personatge, í fent que entrem al trencaclosques . Ara una falsa
monja, ara una adolescent, ara una claustrofòbica prenyada… ens aniran mostrant
els seus pensaments més íntims mentre que probablement estem aturats dins d’un
tren. Serà el mateix?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada