dimarts, 17 de juliol del 2018
Biografia de Pasqual Alapont
Pasqual Alapont
Va néixer a Catarroja (València) el 1963. Després de llicenciar-se en Geografia i Història per la Universitat de València, va començar a treballar per a diferents empreses i editorials com a traductor, corrector lingüístic i editor. Simultàniament, es va iniciar en l'escriptura com a novel·lista, guionista i dramaturg. Ha estrenat moltes obres de teatre, algunes d'elles per al públic infantil, i ha publicat més d'una vintena de llibres, alguns reconeguts amb importants premis, incloent el Premi EDEBÉ de l'any 2001 amb L'ovella negra. També en la col·lecció Periscopi, destaca el seu relat UN ESTIU SENSE FRANCESES
La seva obra ha estat traduïda a diverses llengües.
Pasqual Alapont
Un estiu sense fronteres
Pasqual
Alapont
Divertida i plena de disbarats, aquesta novel·la
ens permetrà gaudir d’un estiu amb Arnau; un estiu sense franceses i sense
platja, però amb una galeria de curiosos personatges que es reuneixen, per
atzar del destí, al balneari d’Aiguacalda. . Però en
arribar al balneari veu
que tothom es
molt diferent al que
ell volia per aquest
estiu. Així doncs decideix
estudiar i fer
una mica d’esport
Però malgrat tot , L’atzar
li te preparat un
canvi que el
portarà a conèixer l’amistat i
l’amor
Es
fa amic d’un home
vell (Benjamí carismàtic i divertit
i les
seves admiradores ( Hortènsia Begònia i Camèlia).
Coneixerà
l’amor en la
figura de Carla
que també es troba
estiuejant en el
Balneari.
Les estratègies per aconseguí
el seu
amor, Seguint els
consells que li dóna Benjamin.
Una
història que reflecteix
d’una manera planera
i divertida els
canvis que marcaran
profundament la vida
de Clara, L’Arnau
i Benjamí.
Les incògnites i la màgia de dos adolescents
dilluns, 9 de juliol del 2018
Biografia Laurent Binet
Biografía de Laurent Binet
Fill d'un historiador, Laurent Binet va
néixer a París. Es va graduar en literatura a la Universitat de París. Ensenya
francès en un institut i a la Universitat de Saint-Denis.
Binet va guanyar el Premi Goncourt a la primera
novel·la per HHhH, que explica l'Operació Antropoide, que va acabar amb
l'assassinat del líder nazi Reinhard Heydrich el 1942. El títol és l'acrònim de
"Himmlers Hirn heisst Heydrich", és a dir, 'el cervell de Himmler es
diu Heydrich'. Es preveu que s'estreni una pel·lícula sobre la novel·la el
2016, dirigida per Cédric Jimenez.
L'agost del 2012 Binet va publicar Rien ne se
passe comme prévu ("Res no va com s'havia previst"), una crònica de
la campanya presidencial de François Hollande, que Binet va presenciar com a
periodista dins el personal de campanya. Aquest llibre no va obtenir el mateix
èxit que l'anterior.
El 2015 publica La Septième Fonction du
langage, una novel·la sobre un complot imaginari entorn de la mort de Roland
Barthes, que va obtenir el premi de novel·la Fnac i el premi Interallié.
Lauren Binet
La setena funció del llenguatge
Un dels aspectes més interessants i divertits de la novel·la, perquè cal precisar que la novel·la és un divertiment, és la combinació de personatges de ficció amb personatges reals, intel·lectuals, filòsofs i polítics francesos molts populars en els anys 80, començant per Roland Barthes, el detonant de la trama detectivesca i nucli de la novel·la: “El 25 de febrer de l’any 1980, el prestigiós semiòleg Roland Barhes és atropellat per una furgoneta.” El dia en què va ser atropellat, Barthes sortia de dinar amb Miterrand que començava a prepara les eleccions del 1981. Laurent Binet canvia l’accident en assassinat, fa que el president de la República, Giscard d’Estaing encarregui la investigació al comissari Jacques Bayard, un personatge hilarant, i converteix Julia Kristeva i Philip Sollers, que eren els seus millors amics, els filòsofs Derrida, Foucault… fins i tot Umberto Eco en els sospitosos. Si es parteix de la hipòtesi de l’assassinat, cal necessàriament un mòbil, això li va donar a Binet la idea de la setena funció del llenguatge. Es tractaria d’una funció que Roman Jakobson no havia publicat encara i que Barthes posseiria en un document manuscrit.
El comissari Bayard va completament perdut i ho ignora tot en matèria de lingüística i de semiòtica. Només cal veure’l entrar en una llibreria, establiment que no té el costum de freqüentar, o llegir l’hilarant primer diàleg entre el comissari i Michel Foucault. Com que no entén absolutament res i l’únic que li queda clar és que es tracta de “coses d’intel·lectuals merdosos”, pren com a assistent en Simon Herzog, un jove i obscur professor universitari. Bayard i Herzog componen com és evident una combinació explosiva de personatges a l’estil del Quixot i Sancho, Sherlock Holmes i el Dr Watson, i altres parelles literàries i cinematogràfiques, a més d’una font inesgotable de jocs de llenguatge, dobles sentits i malentesos, fins al punt que més que no parlar el mateix llenguatge sembla que ni parlin la mateixa llengua.
Un dels aspectes més interessants i divertits de la novel·la, perquè cal precisar que la novel·la és un divertiment, és la combinació de personatges de ficció amb personatges reals, intel·lectuals, filòsofs i polítics francesos molts populars en els anys 80, començant per Roland Barthes, el detonant de la trama detectivesca i nucli de la novel·la: “El 25 de febrer de l’any 1980, el prestigiós semiòleg Roland Barhes és atropellat per una furgoneta.” El dia en què va ser atropellat, Barthes sortia de dinar amb Miterrand que començava a prepara les eleccions del 1981. Laurent Binet canvia l’accident en assassinat, fa que el president de la República, Giscard d’Estaing encarregui la investigació al comissari Jacques Bayard, un personatge hilarant, i converteix Julia Kristeva i Philip Sollers, que eren els seus millors amics, els filòsofs Derrida, Foucault… fins i tot Umberto Eco en els sospitosos. Si es parteix de la hipòtesi de l’assassinat, cal necessàriament un mòbil, això li va donar a Binet la idea de la setena funció del llenguatge. Es tractaria d’una funció que Roman Jakobson no havia publicat encara i que Barthes posseiria en un document manuscrit.
El comissari Bayard va completament perdut i ho ignora tot en matèria de lingüística i de semiòtica. Només cal veure’l entrar en una llibreria, establiment que no té el costum de freqüentar, o llegir l’hilarant primer diàleg entre el comissari i Michel Foucault. Com que no entén absolutament res i l’únic que li queda clar és que es tracta de “coses d’intel·lectuals merdosos”, pren com a assistent en Simon Herzog, un jove i obscur professor universitari. Bayard i Herzog componen com és evident una combinació explosiva de personatges a l’estil del Quixot i Sancho, Sherlock Holmes i el Dr Watson, i altres parelles literàries i cinematogràfiques, a més d’una font inesgotable de jocs de llenguatge, dobles sentits i malentesos, fins al punt que més que no parlar el mateix llenguatge sembla que ni parlin la mateixa llengua.
Un
divertit conte filosòfic ,parodia i la
intriga d’una novel·la policíaca. La seva
lectura m’ha portat
a conèixer el significat
i l’aplicació
de Semiótica, i la Semiologia.
I
com molt be
diu el seu autor:
“L’home és una màquina
d’interpretar i, per poca imaginació que tingui, veu signes pertot arreu” i
encara que a l’inici afirmi irònicament que “la semiologia és una cosa molt
estranya”, l’autor creu que dóna en la novel·la tots els elements perquè
s’entengui de què està parlant i perquè el lector que no estigui familiaritzat
amb aquests temes lingüístics no es perdi. Espera haver estat prou pedagògic
sense caure en el didactisme excessiu, aquest era uns dels reptes a l’hora
d’escriure la novel·la."
Subscriure's a:
Missatges (Atom)