Joan Barril

Tots  els  Ports  es  diuen  Helena

Joan  Barril

Tots els ports es diuen Helena és una novel·la d'amor, de creixement i de reflexió sobre els valors i les misèries que fan que Europa s'uneixi o es desintegri. Potser l'Europa de veritat és aquesta Europa sempre flotant, enduta pels corrents i abocada a rius que tan aviat han estat fronteres com vies de comunicació i riberes que han acollit amb la mateixa intensitat ciutats de l'art i camps de concentració. Guillem, un noi de dotze anys, viu davant d'un canal tranquil a Bruges, a casa d'en Pier, el nòvio de sa mare, un homenàs de poques paraules que es dedica al transport fluvial i amb qui emprendrà un viatge al cor d'Europa, de Rotterdam al Mar Negre.

Joan Barril i Cuixart

Joan Barril i Cuixart (Barcelona, 20 de gener de 1952) és un escriptor i. periodista català

Presentà el programa La R-pública a COM Ràdio i actualment presenta El cafè de la República, un programa radiofònic sobre actualitat que s'emet de 9 a 11 de la nit per dioCatalunya Ràdio el programa Qwerty sobre literatura a Barcelona TV.

Com a periodista ha dirigit el setmanari El Món i ha estat columnista a diaris com El País, La Vanguardia i El Periódico de Catalunya. Actualment escriu un article de dilluns a divendres a El Periódico de Catalunya i publica un conte setmanal al mateix diari. A la televisió, era director, al Canal 33 de Catalunya, del programa L'illa del tresor ambJoan Ollé. Presenta un programa sobre llibres Qwerty a Barcelona Televisió. És fundador i editor de l'editorial Barril & Barral.

Premis literaris

·         1988 Premi Pere Quart d'humor i sàtira per Un submarí a les estovalles

·         1998 Ramon Llull per Parada obligatòria

·         1998 Ramon Muntaner per Tots els ports es diuen Helena

·         2000 Premi Crítica Serra d'Or de Literatura Infantil i Juvenil per Tots els ports es diuen Helena

·         2002 Premi 23 d'Abril per Certes mentides

·         2010 Premi Sant Joan de Caixa Sabadell per Les terres promeses

Sant Jordi

LES ROSES RECORDADES 

                                  Recordes com ens duien

                                  aquelles mans les roses 

                                     de Sant Jordi, la vella

                                     claror d'abril? Plovia

                                   a poc a poc. Nosaltres,

                                    amb gran tedi, darrera

                                      la finestra, miràvem,

                                     potser malalts, la vida

                                      del carrer. Aleshores

                                        ella venía, sempre

                                         olorosa i benigna,

                                      amb les flors, i tancava

                                        fora, lluny, la sofrença

                                         del pobre drac, i deia

                                      molt suaument els nostres

                                      petits noms, i ens somreia.

                                                  

                                                              (Salvador Espriu)

Trampa de Foc

TRAMPA  DE   FOC    Núria  Martí

La  lluita  de les  dones  treballadores

Coincidint amb el dia de la dona treballadora, el 8 de març es publica el llibre “Trampa de foc”. El llibre es basa en la història real de l’incendi de la fàbrica tèxtil Triangle a Nova York l’any 1911. A l’incendi hi van morir 146 persones, gairebé tot dones. Aquest fet va suposar la revolta de les dones per una treball digne, i va canviar la regulació laboral dels treballadors. El 25 de març el malaurat incendi del Triangle compleix 100 anys.

Aquest incendi va ser un dels esdeveniments de l’època que va donar lloc a la celebració del Dia de la Dona Treballadora. El llibre vol ser un homenatge i un recordatori a totes les dones que han lluitat i lluiten per la igualtat i llibertat de les dones.

L’autora, Núria Martí Constans va néixer el 1966 a Calella de la Costa i viu a Girona. Llicenciada en Filologia Catalana, és professora de català per a adults i escriptora. Ha obtingut diversos premis literaris. Entre altres, ha publicat la novel·la de Lectura Fàcil “Les mateixes estrelles” (2010),  amb la que va guanyar el I Premi de novel·la de Lectura Fàcil organitzat per CCOO.

La  lectura   d’aquest  llibre   m’ha portat   a  pensar   en  l’època  de  la  immigració en  els  anys  seixanta.

 Una  època   que  vaig  viure    intensament  quan vaig  tenir   que   sortir  del  meu poble , deixant  la  meva  família ,  la   meva  llar  tot  allò  que  estimava ,  pensant  que  no  sabia  quan  podria  tornar.

Capficada  en  els meus  pensaments  , entristida, intentant  animar-me  pensant   trobar   a Barcelona   aquelles  coses   que no  tenia .

La  visió  de  la  ciutat  que  m’acollia   m’omplia  d’esperança , però  la  realitat  era  molt  diferent  i  més  dura  del  que havia  pensat.

M’imagino la  Betina  i  la  Laura en  les  bodegues  del  vaixell i  l’arribada  a  casa  de  l’oncle . Dormint  en  habitacions  apilades .

El  primer dia  de   treball amb  els  sous  molt  baixos i   la  manca  de  condicions   laborals.

Admiro  la  força  d’aquelles  dones  de  principi  del  segle XX,  que  van  lluitar ,  dia  i  nit  amb  vagues   interminables  per  aconseguir  millores   en  el  treball.

 Espero  i  desitjo  que  tota  aquesta  lluita  no  es  perdi  ja  que  ara  en  aquest  procés  de  crisis  ,   de  pèrdua  dels  valors  ètics , morals  i  solidaris , la  política  i  la  corrupció  ens  portin   a  un  retrocés  que faci en orris  la  feina  i  les  millores  aconseguides    en  tan  esforç

Satur                            

  

SETMANA  SANTA

Aquesta  Setmana  Santa    la  vaig  passar  a  la  Rioja  ,com  sempre ,  però  aquest  any  vam  incloure  a  la  nostra  estada    una  visita  a  un  poble  també  riojà , Sant  Vicens  de  la  Sierra  on  es  viu  intensament  la  Setmana  Santa ,  un  dels  actes  més  emotius  és  la  processo,  Els  Picans.

Una  desfilada  de  joves, els voluntaris que desitgen sotmetre's a aquesta penitència, vestits  amb  una  túnica  blanca ,  una  caputxa  blanca  amb  forats  als  ulls .

Durant la processó, cada disciplinant, triarà el moment  que desitja realitzar l'ofrena, moment en el qual s’agenollarà, resarà una oració i després de posar-se en peu, el seu acompanyant li retirarà la capa i li deixarà l'esquena al descobert. Amb una madeixa  de cotó subjecta ambdues mans, anirà apropiant-se cops secs en l'esquena, a l’arremetre-la fortament per sobre dels muscles, cada vegada d'una banda, de forma rítmica,  mitjançant un utensili denominat "esponja", que consisteix en una bola de cera verge amb sis cristalls incrustats de dos en dos, pel que rebrà dotze burxades simbolitzant el nombre d'apòstols .

Seguint-los  un  metge  que  observa  les  ferides  si  ho  considera  oportú  les  punxa   perquè  surti   la   sang  acumulada,  i  no  s’infecti,  es  impressionant ! , per  una  banda  l’espectacle  malgrat  la  duresa  es  preciós  pel  seu  simbolisme, però  el  seu  patiment  t’omple  el  cor  de dolor  i et  fan  patir.

Em  estat  10  dies  a  La Sierra, gaudint  de  la  bellesa  i  tranquil·litat   de  l’entorn  ,  Jo  jugava  amb  el  meu  net em  sentia  molt  feliç.

Va nevar !, les  muntanyes  , els arbres que  fins i  tot  alguns  ja  tenien  les  fulles  verdes ,ofrenien  un  espectacle  meravellós , contemplar, com  es  fonia la  neu   com relliscava  l’aigua  per  les  muntanyes  avall ,  en  algun  lloc  semblaven  petites  cascades ,  un  paisatge  inèdit,  els  nostres  ulls es  van  omplir  d’aquesta bellesa  extraordinària.
  

Desprès  tornada   a  Barcelona  cadascú  a  la  seva  feina  ,  els nets   al  col·legi ,  el  meu fill   al  treball  i nosaltres  la  meva  nora , i  jo  a   la  feina  de  casa .

Unes  vacances  especials   que  recordarem  sempre

Jesusa