Imatges de la postguerra
Mentre la mainada vivíem poc o
molt protegits al jardí de la infantesa bé
ens adonàvem a través de clarianes, esqueixos de
la lluita tenaç i difícil que molta
gent gran duia a terme.
El menjar mancava, cues llargues per
anar a buscar el pa negre,els
productes de racionament, sucre, oli, la llet per al
nadó que la mare no podia alletar...
Cases fredes sense poder encendre el
foc.
Recordo amb tendresa la saleta
més acollidora de la casa , on hi
havia la màquina de cosir que la
meva mare havia rebut com apart
del seu aixovar, col·locada al
davant de la finestra on la
llum il·luminava tot l’espai, a l’altre
racó una taula rodona amb una
braser, on fèiem els deures, quatre cadires
i el caliu del nostre cor.
La mare cosia i cosia piles de
davantals que queien omplint tot el terra
i al costat el mocador de farcell on
s’hi anàvem col·locant les peces ja
acabades, a vegades jo també hi podia
ajudar , tallant fils i endreçant les
davantals acabats, m’agradava classificar-los per colors
i em produïa gran complaença la
diversitat del colorit.
La mare jove, dinàmica i disciplinada ,
organitzava la casa.
Els avis des del poble ens feien
arribar de tant en tant pel recader una
panistra plena de menjars saborosos, oli,una
mica de topina , pa petit de ronyó...
Tota la família contribuïa a fer
petites parcel·les de felicitat.
Seguint el fil dels meus
records, buscant en el racó més
llunya de la memòria
M’envaeix la imatge lluminosa d'una
nit de Reis. La sorpresa i la alegria que
em va produir en trobar al balcó, un
“nino llorón. La meva mare malgrat les
dificultats de la època , amb la seva
destresa li va confeccionar un
vestit blanc que embellia la senzillesa
del pepón.
.es mans de la meva mare ,
sempre han estat a punt per fer
feliços als altres
L’Enric també la bicicleta que s’ hi
va trobar el va omplir de joia.
A la nit quan érem a
dormir , desprès d’un jornada plena de
jocs i alegria, un soroll inesperat ens va
despertar, era ell que somnàmbul es passejava
passadís amunt i avall.
Una nit màgica que els pares ens
van oferir amb tot el seu amor.
La visió de la nostra alegria,
segur que els va allunyar de la
duresa del moment que estàvem vivint.
Les mans de la meva mare ,
sempre han estat a punt per fer
feliços als altres
L’Enric també la bicicleta que s’ hi
va trobar el va omplir de joia.
A la nit quan érem a
dormir , desprès d’un jornada plena de
jocs i alegria, un soroll inesperat ens va
despertar, era ell que somnàmbul es passejava
passadís amunt i avall.
Una nit màgica que els pares ens
van oferir amb tot el seu amor.
La visió de la nostra alegria,
segur que els va allunyar de la
duresa del moment que estàvem vivint.
