EL meu
Mikhael
En una ressenya de The New York Times es deia que Jana,
la protagonista d'El
meu estimat Mijael, era
una moderna Madame Bovary israelià. I així és: no se m'acut millor
definició per a aquesta dona tan profundament insatisfeta que, (només)
aparentment, ho té tot. Amos Oz ens
presenta la història d'una angoixa, escrita en primera persona per la pròpia
Jana, que sembla no tenir fi. Ja des del
principi ens anuncia ella: «Escric perquè les persones a les que estimava han
mort. Escric perquè quan era nena tenia una
gran capacitat d'estimar i ara aquesta capacitat d'estimar està morint. No vull morir ».
Jana era feliç de nena i ho era quan anava a la universitat i va
conèixer, per casualitat, a Mijael Gonen, un estudiant de geologia, del qual es
va encapritxar immediatament. Tan ràpid va ser tot que les noces
no va trigar a arribar, en realitat, sense conèixer-se prou. I no és que Mijael es transformés en una mena de Dr. Jekyll i
Mr. Hyde, sinó que, simplement, la parella va passar a acomodar-se en una
inquieta tranquil·litat que amarga a Jana. Ell
treballa llargues hores en el seu doctorat mentre ella roman a casa (en
contreure matrimoni, abandona els seus estudis de filologia) cuidant del seu
fill Yair i dedicada a les seves fantasies. Els seus somnis són precisament l'única via d'escapament que
té d'una realitat massa gris, d'aquest Jerusalem dels anys 50 que es converteix
en una mena de presó que la manté tancada.
Mijael és un home bo, però massa conformista i, sobretot,
apàtic. No es molesta massa a aportar emocions a la seva relació i
sembla que ha tirat la tovallola amb la seva dona: si ella s'aixeca animada, ho
accepta; si no és el cas, també ho accepta. I així passen les setmanes, els mesos, els anys ... i Jana
s'ofega poc a poc. El seu estat d'ànim,
apagat, denota cert paral·lelisme amb els pocs atractius que li ofereix
Jerusalem, una ciutat que sí que agrada a Mijael. Jana necessita desfogar-sexual i espiritualment, però només
troba consol en les seves fantasies i en una actitud compulsiva cap al consum,
que fa que els estalvis mai siguin suficients per canviar-se a un pis més gran.
Escrita el 1967, la novel·la d'Amos Oz -llavors l'autor no
arribava als trenta anys- va ser publicada a Israel sense massa expectatives. Així li ho va indicar el seu editor, que primer li va
recomanar fer alguns canvis i, finalment, li va dir que l'obra no vendria molts
exemplars. Per a sorpresa de tots
dos, Estimat es va convertir en un
èxit de vendes immediat: a Israel va superar els 130.000 exemplars i ja s'ha
traduït a vint-i llengües. Potser és perquè la insatisfacció
de la Jana, en realitat, no és patrimoni d'aquella època ni d'aquell país. Potser hi ha moltes Janas al
món, que han renunciat als seus somnis per ser bones mares i mestresses de
casa, que s'asseuen al sofà, que miren llarga estona per la finestra, que
després tanquen la cortina i s'ajupen lentament el cap devorades per la
incertesa.
