‘Amos Oz
'Amos
Oz
© SHANNON
lit
Nom amb el qual és conegut l’escriptor israelià Amos
Klausner.
Jerusalem, 4
de maig de 1939
És llicenciat en filosofia i en literatura per la
Universitat Hebrea de Jerusalem (1963), i posteriorment per la Universitat d’Oxford.
Serví de manera intermitent l’exèrcit entre els anys 1958-73. La seva obra té
com a eix central la crítica de la societat israeliana sorgida de la diàspora i
del sionisme, en la qual emfasitza la distància entre els ideals associats a la
creació de l’estat d’Israel i una realitat decebedora, tant des del punt de
vista de l’estat de guerra crònica amb els palestins com de les tensions entre
els individus i una societat fortament ideologitzada. Aquest darrer aspecte
parteix sobretot de l’experiència personal en el kibbuts Hulda, on visqué del
1954 al 1986. Entre les seves obres de ficció sobresurten els reculls de
narracionsArṣot ha-tan (‘Terres del xacal’, 1965) i Ad
màwet (‘Fins a la mort’, 1971) i les novel·les Maqom
aḥer, ‘Un altre lloc’ (1966). Mikhael šelí (‘El meu
Mikhael’, 1968), Lagaat ba-maim lagaat ba-ruaḥ (‘Toca l’aigua,
toca el vent’, 1973), Kufsah shehora (‘Caixa negra’, 1987,
premi Fémina), Panter Ba-Martef (‘Una pantera al soterrani
1995), l’híbrid de poema i novel·la Oto ha-yam ‘El mateix mar’
(1999), i la faula Pit'om be'omek ya-ya'ar (‘Sobtadament, al
fons del bosc’, 2005). Estretament compromès en la vida política del seu país,
fou un dels creadors i el principal representant del moviment Pau Ara (1977), i
ha advocat públicament per una solució negociada amb els palestins centrada en
l’existència de dos estats contigus, posicions que ha reflectit en articles i
reculls d’assaigs ( Po va-sham be-eretz Israel , ‘A la terra
d’Israel’, 1982; Mimordot ha-Levanon , ‘Els turons del Líban’
1988; Be'etzem yesh kan shte milhamot , ‘Dues guerres
diferents’, 2002 i, en anglès, How to Cure a Fanatic , 2006).
Ha escrit també el recull d’assaigs sobre literatura Mathilim Sipur (‘La
història comença’,1996). El 2002 publicà Sipur ‘al ahavah ve-hoshekh (‘Una
història d’amor i dolor’), memòries en les quals superposa la biografia amb la
història recent del poble jueu. Ha estat guardonat amb nombrosos premis al seu
país i a l’estranger: El 1978 guanyà el premi Brenner (1978), de literatura
d’Israel (1998), l’Internacional Catalunya (2004, compartit amb l’intel·lectual
palestí Sari Nusseibeh), el Goethe (2005) i el Príncipe de Astúrias de les
lletres (2007), entre d’altres. La seva obra ha estat traduïda a nombroses
llengües.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada