LES COLÒNIES INDUSTRIALS A CATALUNYA
Les colònies industrials eren un conjunt format per un
recinte fabril, els habitatges per als obrers i els diferents serveis socials
d'una comunitat, com l'escola, l'església, l'ateneu social o la cooperativa.
Van aparèixer a l'Anglaterra rural del s. XVIII, abans que es produís la
revolució industrial.
Catalunya adoptà aquest sistema a la segona meitat del s.
XIX, totalment immersos en el procés de revolució industrial. Davant dels
conflictes socials a les ciutats, els industrials catalans optaren per
traslladar les seves fàbriques al món rural, més tranquil i on trobaren mà
d'obra més estable i menys problemàtica.
A més els nuclis rurals proporcionaven
terrenys més econòmics, fonts d'energia més properes, sous més baixos i
beneficis fiscals.
Les colònies industrials dedicades a la producció tèxtil
s'instal·laven a prop de rius per poder aprofitar l'energia hidràulica.
A
Catalunya es van fundar unes setanta colònies, que s'anaren situant
principalment al llarg dels rius Llobregat, Ter i Cardener.
Aquestes van ser
fruit de la iniciativa privada de la burgesia catalana, davant d'una política
estatal que no mostrava el mínim interès per afavorir el desenvolupament
industrial.
Molts d'aquests industrials van ser indians que en tornar d'Amèrica
invertiren la seva fortuna a Catalunya.
