biografia de Yuval Noah Harari

BIOGRAFIA DE YUVAL NOAH HARARI

Yuval Noah Harari (24 de febrer de 1976) historiador i escriptor. Va néixer a Kiryat Atta, Israel. És un reconegut professor de la Universitat Hebrea de Jerusalem conegut per les seves obres: Sapiens: d'animals a déus, Homo Deus: breu història del matí i 21 lliçons per al segle XXI. Els seus pares són jueus amb arrels a Europa oriental. Es va especialitzar en història medieval i militar. Després, va obtenir el seu doctorat a la Universitat d'Oxford a Anglaterra.

Va publicar diversos llibres i articles en anglès i francès sobre història military en l'edat mitjana com ara, Special Operations in the Age of Chivalry 1100-1550, The Ultimate Experience: Battlefield Revelations and the Making of Modern War Culture, The Concept of "Decisive Battles" in World History, Armchairs, Coffee and Authority: Eye-Witnesses and Flesh-Witnesses Speak about War, 1100-2000. El primer li va assegurar popularitat i reconeixement a nivell mundial. Aquest text va ser publicat inicialment en hebreu i quan va arribar el seu moment de fama va ser traduït a uns trenta idiomes. El text exposa la història de la humanitat des del principi de l'evolució de l'Homo sapiens, l'Edat de Pedra, fins a les revolucions polítiques del segle XXI.

Per difondre les seves obres ha realitzat una sèrie de conferències digitals de manera gratuïta: Breu història de la humanitat. Més de 100 000 persones s'han inscrit a les seves conferències a la plataforma TED. No només ha parlat del passat sinó del futur proper, Harari assegura que els humans estarem enfrontats amb una nova sèrie de reptes. L'autor explora els projectes, els somnis i els malsons que aniran modelant el segle XXI: superar la mort fins a la creació de la intel·ligència artificial.

L'historiador en els llibres Homo Deus i lliçons per al segle XXI exposa que l'epicureisme és la filosofia dominant en la societat actual; en la societat occidental pel seu caràcter il·lustrat, racional i pel seu poder econòmic i militar. L'epicureisme es caracteritza per l'allunyament en la creença en déus, el materialisme del món existent, l'absència de por a la mort, la satisfacció raonable del plaer sense caure en el desig ni en la por i la pràctica de la raó com a guia de coneixement. Harari exposa que li evolució de l'home arriba en els temps presents una posició privilegiada que l'impulsa a ser conseqüent amb la seva humanitat globalitzada i complexa.

Harari també fa servir la idea del dataísmo, situant-la en el seu context històric. Argumenta que totes les estructures polítiques o socials competidores poden ser vistes com a sistemes de processament de dades. Cal entendre que el dataísmo consisteix en fluxos de dades i que el valor de qualsevol fenomen es determina per la seva contribució al processament de dades.

Harari, un investigador jove que va prendre la decisió de ser vegà i practicar la meditació Vipassana, ha estat llegit i recomanat per personatges com Barack Obama i Mark Zuckerberg. Actualment resideix en un moshav prop de Jerusalem amb el seu marit. Assegura que les diferències biològiques van a obrir la bretxa de desigualtat en un futur i que la llibertat, la democràcia, i els drets humans es troben en perill. En una entrevista va assegurar: Com més globalitzada i automatitzada és l'economia, menor és el poder de la classe obrera.

21 lliçons per al segle XXI de Yuval Noah Harari

“Un món inundat d’informació irrellevant”: sobre “21 lliçons per al segle XXI” de Yuval Noah Harari

L’autor de Sàpiens ens deixa un nou llibre amb preguntes crucials: 21 lliçons per al segle XXI. Jueu laic amb pràctiques de meditació budista, Juval Noah Harari és un historiador capaç de pensar el moment que vivim —i els canvis presents i pròxims— amb una lucidesa espectacular. No és que l’intel·lectual d’Israel vaja donant respostes a les múltiples qüestions sobre la vida present, el que fa, al remat, es fer-se preguntes. Vet ací el seu atractiu. I preguntes que incideixen en un marc d’incertesa: el desafiament tecnològic, les amenaces laborals amb la IA, la concentració informativa en mans de corporacions, el perill de les dictadures digitals, la tendència a incrementar les desigualtats econòmiques, el cuturacisme, la pèrdua de llibertats, el xoc de civilitzacions, els desequilibris mediambientals i les seues conseqüències… I encara més  —fins a vint-i-un— temes abordats amb dades, però també amb ingredients pròxims i experiències personals. Cal afegir així mateix que amb un gran sentit comú i amb humilitat: virtuts que no sempre apareixen juntes.

El nostre món s’ha fet complex: desconeixem tants aspectes dels assumptes que ens envolten que no és gens fàcil encertar-ne l’anàlisi, amb les causes i conseqüències derivades. Tanmateix: “En un món inundat d’informació irrellevant— escriu Harari en la primera frase del llibre— la claredat és el poder”. Podem comprendre  molts fets amb una informació adient i una reflexió personal sensata. Cal potser també sentir una gran pietat per l’espècie humana. Altrament, el coneixement pot esdevenir amb una lògica tan implacable, com  axiomàtic i buit. Harari entén que el laïcisme —on milita— és una actitud vital que comprén, al costat de la racionalitat i l’humanisme, la compassió. Certament, sense estimar les coses no les podem entendre, o entendre del tot. I és per aquest costat que l’assaig de Harari esdevé un exercici encaminat a comprendre tot allò que ens voreja, però sense abandonar el flanc emotiu, les dades històriques, econòmiques (o les que siguen) i les realitats biogràfiques. I tot plegat amb honestedat i sense narcisismes.

Vestim les veritats de les coses amb arguments falsos. Som manipuladors i manipulables; propensos al fanatisme i a la irracionalitat. Tendim a combregar amb unes veritats col·lectives que reforcem i ens reforcen tribalment. Els fets històrics dels nostres són comprensibles, mentre que els del l’enemic, en canvi, són malignes i demoníacs. El que fem nosaltres i els nostres ho anomenem “informar” o “educar“, per contra el que fan els veïns és “rentats de cervell” o “adoctrinar”.  Harari enuncia que més que per una racionalitat personal, “la majoria de les nostres conviccions està formada pel pensament grupal de la comunitat”. I rebla el clau dient que “ens aferrem a aquestes conviccions per la lleialtat al grup”. Amb la mateixa destresa argumentativa explica com el sacrifici per la causa en la qual militem, hi reforça la fe.

21 lliçons per al segle XXI és un llibre suggeridor, en altres paraules: ple  de preguntes i de qüestions inquietants. Tot un cant al pensament entenimentat i a la racionalitat humanitzada. Una síntesi admirable del coneixement i l’afectivitat, com defensava Spinoza que havia de ser el saber. I tot exemplificant com l’autèntica cultura naix sempre d’un ferm compromís amb la vida.

La petite  fille  de  Monsieur  Linh   Philippe  Claudel

La littérature contemporaine française reflète souvent le quotidien et exprime les inquiétudes, les souffrances provoquées par le monde qui nous entoure. En effet, le passage proposé ici est un extrait du roman La petite fille de Mr Linh écrit par Philippe Claudel en 2005. Ce passage évoque l'apparition lumineuse et le bonheur que représente Mr. Bark dans la vie obscure du personnage principal,Mr Linh. La structure du texte étant d'une grande clarté, nous suivrons l'ordre du texte en montrant d'abord que l'environnement dans lequel évolue Mr Linh est pesant et agressif, puis le rôle bienfaisant que SangDiu et Mr Bark ont sur lui.

Nous pouvons voir que l'environnement dans lequel évolue Mr Linh est agressif car il a peur, il est « prostré » c'est-à-dire qu'il est figé, recroquevillé,replié sur lui-même. Le vieil homme « ne touche pas à sa nourriture » car la peur l'empêche de manger, mais s'il continue de refuser de manger, il est en danger de mort car il est âgé et faible. Soudain, une violente dispute éclate entre deux hommes « car l'un accuse l'autre de tricher ». La violence de cette dispute augmente progressivement car au début on entend seulement « de grands éclats devoix », puis ils se lèvent, « s'empoignent » puis « l'un des deux hommes brandit un couteau ». La brièveté des phrases et les adverbes comme « subitement » montrent la violence et la rapidité de la scène, mais aussi que la tension est présente entre les réfugiés et que la situation peut donc vite dégénérer. Les hommes présents dans le foyer sont décrits comme féroces et agressifs car ils sont comparésà des animaux, à « des coqs de combat ». Les femmes aussi savent qu'elles sont en danger, car elles sont « apeurées » et ont peur de leurs propres maris. Mr Linh, lui, veut protéger sa petite fille et « il ne veut pas qu'elle voit ce spectacle » donc « il la prépare rapidement » pour sortir le plus vite possible.

Mr Linh sort dans la rue avec SangDiu en pensant que ce serait mieux, qu'il yaurait moins de tension. Mais au dehors, « le temps est gris » et la personnification du ciel qui est « très bas » et « paraît vouloir écraser la ville » renforce l'impression de menace et d'étouffement. La pluie « fine et glaciale » qui tombe est la même que celle du jour où ils sont arrivés dans ce nouveau pays, « lorsqu'ils sont descendus du bateau ». Cette pluie lui rappelle donc un mauvaissouvenir. Mr Linh a également peur et craint le froid qui est « glacial ». Pour s'en protéger, il « revêt toutes les couches de lainage » et protège son enfant en lui « enfonçant son bonnet sur la tête » et « lui-même relève son col ». L'auteur d écrit ensuite la foule grâce à la métaphore d'un courant d'eau qui emporte tout, comme une masse indifférente à la présence de Mr Linh, ce qui lui donne unsentiment de solitude, et comme une masse mécanique qui « marche vite, la tête baissée », dans « une course frénétique » c'est-à-dire nerveuse et rapide. Dans cette métaphore de cours d'eau, Mr Linh ressemble « au tronc d'un petit arbre mort », ce qui montre qu'il est faible et qu'il est en train de se noyer dans cette foule.

Après avoir mis en évidence l'environnement agressif et pesant ainsi quele mal-être de Mr Linh, nous allons parler du rôle bienfaisant de SangDiu et de Mr Bark.

Mr Linh retrouve son énergie quand il entend la voix chaude et enrouée de Mr Bark qui « lui dit bonjour deux fois ». C'est comme s'il se réveillait après avoir fait un horrible cauchemar. Quand il voit « le bras qui se lève » de Mr Bark, c'est pour lui un point de repère parmi la foule, ce qui lui donneun sentiment de sécurité. Il n'est plus perdu. Tout d'abord, « Monsieur Linh sourit », ce qui nous montre qu'il est heureux, puis on le voit grâce à la comparaison « c'est comme si le jour déchirait un peu sa grisaille »: Mr Bark est le rayon de soleil qui éclaire et réchauffe la vie de Mr Linh. L'apparition de Mr Bark rompt la solitude de Mr Linh et le fait revenir à la vie, à l'humanité car...

Marta Rojals

Biografia

Naixement         1975 (43/44 anys)

la Palma d'Ebre

Educació              Universitat Politècnica de Catalunya

Activitat

Ocupació             Escriptora i arquitecta

Gènere artístic Novel·la

Marta Rojals (la Palma d'Ebre, 1975)[1][2] és una escriptora, articulista i arquitecta catalana. Es llicencià en arquitectura per la Universitat Politècnica de Catalunya on s'especialitza en teoria, història i crítica, la qual cosa li permet traduir i editar publicacions d'arquitectura. Ha col·laborat amb VilaWeb, les revistes L'Avenç i Descobrir i el diari Ara, així com a la publicació satírica Illegal Times.

El 2011 debutà amb la novel·la Primavera, estiu, etcètera, que se centra en la vida de l'Èlia, una jove que després de quedar-se sense feina i sense parella torna al poble on va créixer. Això farà que la protagonista es replantegi moltes coses. La novel·la va gaudir d'una gran acceptació tant pel públic[3] com de la crítica, arribant fins a la tretzena edició.  

El gener del 2014 va publicar la seva segona novel·la, L'altra, enmig d'una gran expectació i un ràpid reconeixement per la crítica. El març de 2015 va publicar amb l'editorial Sembra No ens calia estudiar tant, una selecció d'articles d'opinió publicats prèviament a VilaWeb.

Obra

2011 — Primavera, estiu, etcètera (Barcelona: La Magrana), ISBN 978-84-8264-966-5

2014 — L'altra (Barcelona: La Magrana), ISBN 978-84-8264-666-4[8]

2015 — No ens calia estudiar tant (Carcaixent: Sembra), ISBN 978-8494235092[9]

2018 — El cel no és per a tothom (Anagrama), ISBN 9788433915627[10]

Referències

 «Marta Rojals». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

 Marta Rojals al Qui és Qui de les Lletres Catalanes

 Blog Ara Llegim

El cel no és per a tothom

  Marta  Rojals,

Pep Costa sap per experiència que les relacions entre germans són difícils d’explicar. Les paraules no donen l’abast, es perden els matisos, els codis, l’entrellat dels anys; tant per tant, és preferible callar i tirar milles. Les bessones, les grans, sempre en discòrdia, fa anys que no es parlen, però una emergència de l’Eva temperamental provoca la visita de la flegmàtica Sara, amb la mediació si us plau per força del Pep, que sempre té un ull clavat al retrovisor de la moto per si de cas. Som al setembre del 2007 i comença un compte enrere que pot canviar-ho tot.

El cel no és per a tothom recrea quatre dècades d’aquest joc subtil de pesos i mesures que és la vida d’una família i els seus topants. Els esforços per obrir-se camí malgrat la malaltia d’un pare que sublima l’afició pels avions tot fent maquetes i els retrets d’una mare que només refrena la seva agror quan treballa a la perruqueria. Els afanys, els sacrificis i les traïcions dels tres fills per fer realitat els somnis d’arrelar, de volar, de fugir corrents. Són quaranta anys, també, de canvis socials, polítics, econòmics i urbanístics d’un país el paisatge del qual –terra, mar i aire– es transforma davant dels ulls del lector com un diorama en moviment.

Marta Rojals demostra de nou en la seva ambiciosa tercera novel·la que posseeix el geni de la llengua tant per a la descripció com per al diàleg, un talent innat per muntar eloqüents estructures narratives i una capacitat d’aprofundiment psicològic que li permet afegir a l’Èlia de Primavera, estiu, etcètera i l’Anna de L’altra una nova galeria de personatges propers i inoblidables.

Rojals, Marta

Marta Rojals (1975) va néixer a la Ribera d’Ebre i és arquitecta per la Universitat Politècnica de Catalunya, traductora i editora free lance. És autora de les novel·les Primavera, estiu, etcètera (2011) i L’altra (2014), reconegudes tant per la crítica com pels lectors. La segona ha estat traduïda al francès, l’italià, el neerlandès i el txec.