“Un món inundat d’informació irrellevant”:
sobre “21 lliçons per al segle XXI” de Yuval Noah Harari
L’autor de Sàpiens ens deixa un nou llibre amb
preguntes crucials: 21 lliçons per al segle XXI. Jueu laic amb pràctiques de
meditació budista, Juval Noah Harari és un historiador capaç de pensar el
moment que vivim —i els canvis presents i pròxims— amb una lucidesa
espectacular. No és que l’intel·lectual d’Israel vaja donant respostes a les
múltiples qüestions sobre la vida present, el que fa, al remat, es fer-se
preguntes. Vet ací el seu atractiu. I preguntes que incideixen en un marc
d’incertesa: el desafiament tecnològic, les amenaces laborals amb la IA, la
concentració informativa en mans de corporacions, el perill de les dictadures
digitals, la tendència a incrementar les desigualtats econòmiques, el
cuturacisme, la pèrdua de llibertats, el xoc de civilitzacions, els
desequilibris mediambientals i les seues conseqüències… I encara més —fins a vint-i-un— temes abordats amb dades,
però també amb ingredients pròxims i experiències personals. Cal afegir així
mateix que amb un gran sentit comú i amb humilitat: virtuts que no sempre
apareixen juntes.
El nostre món s’ha fet complex: desconeixem
tants aspectes dels assumptes que ens envolten que no és gens fàcil encertar-ne
l’anàlisi, amb les causes i conseqüències derivades. Tanmateix: “En un món
inundat d’informació irrellevant— escriu Harari en la primera frase del llibre—
la claredat és el poder”. Podem comprendre
molts fets amb una informació adient i una reflexió personal sensata.
Cal potser també sentir una gran pietat per l’espècie humana. Altrament, el
coneixement pot esdevenir amb una lògica tan implacable, com axiomàtic i buit. Harari entén que el
laïcisme —on milita— és una actitud vital que comprén, al costat de la
racionalitat i l’humanisme, la compassió. Certament, sense estimar les coses no
les podem entendre, o entendre del tot. I és per aquest costat que l’assaig de
Harari esdevé un exercici encaminat a comprendre tot allò que ens voreja, però
sense abandonar el flanc emotiu, les dades històriques, econòmiques (o les que
siguen) i les realitats biogràfiques. I tot plegat amb honestedat i sense
narcisismes.
Vestim les veritats de les coses amb arguments
falsos. Som manipuladors i manipulables; propensos al fanatisme i a la
irracionalitat. Tendim a combregar amb unes veritats col·lectives que reforcem
i ens reforcen tribalment. Els fets històrics dels nostres són comprensibles,
mentre que els del l’enemic, en canvi, són malignes i demoníacs. El que fem
nosaltres i els nostres ho anomenem “informar” o “educar“, per contra el que
fan els veïns és “rentats de cervell” o “adoctrinar”. Harari enuncia que més que per una
racionalitat personal, “la majoria de les nostres conviccions està formada pel pensament
grupal de la comunitat”. I rebla el clau dient que “ens aferrem a aquestes
conviccions per la lleialtat al grup”. Amb la mateixa destresa argumentativa
explica com el sacrifici per la causa en la qual militem, hi reforça la fe.
21 lliçons per al segle XXI és un llibre
suggeridor, en altres paraules: ple de
preguntes i de qüestions inquietants. Tot un cant al pensament entenimentat i a
la racionalitat humanitzada. Una síntesi admirable del coneixement i l’afectivitat,
com defensava Spinoza que havia de ser el saber. I tot exemplificant com
l’autèntica cultura naix sempre d’un ferm compromís amb la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada