neblina de ayer, publicada per l'editorial Tusquets al mes de juny d'aquest mateix any, és la cinquena novel·la de Leonardo Padura protagonitzada pel seu personatge Mario Conde. Les anteriors, que formen la sèrie Les Quatre Estacions (Passat perfecte, Vents de Quaresma, Màscares i Paisatge de Tardor), presenten a Comte formant part d'un col·lectiu repressiu que a La neblina de ayer és vist per ell des de fora, ja que han transcorregut catorze anys des que l'abandonés per la seva pròpia voluntat. Ara es guanya la vida mitjançant la compraventa de llibres de segona mà .
La
trobada d’una valuosa
biblioteca , li canvien el
destí , en un volumen d’aquesta biblioteca apareix un full de
revista on la
cantant de boleros dels
anys 50 ,Violeta del
Rio anuncia la seva
retirada en plena
fama .Aquí Conde comença
pel seu compte
la investigació d’aquest
personatge que desvetllarà un
passat turbulent que
com la biblioteca
porta tapiat més
de quaranta anys.
Des d'aquest lloc extern però amb un profund
coneixement dels seus mètodes i les seves estratègies, Comte analitza el
caràcter de la policia cubana criticant alguns dels seus trets com el constant
abús de poder, la manca de comprensió cap als marginats i la seva conversió, en
moltes ocasions , en el mateix que suposadament aquest col·lectiu persegueix:
delinqüents. Denuncia la mentida, la hipocresia, la corrupció i el xantatge com
a tècniques habituals del cos a què en un altre temps ell mateix va pertànyer.
No obstant això, tot i que aquest tema és
important en la novel·la, hi ha un altre que s'aborda constantment, que
impregna cada objecte de la història, cada lloc que visita Comte, a cada
personatge, i que en certa manera està relacionat amb l'anterior: la misèria .
Leonardo Padura descriu aquesta misèria des
de dins, exercint la crítica igual que Mario Conde ho fa pel que fa a la
policia del seu país. Aquesta misèria és una misèria estructural, que afecta
cada aspecte de la història protagonitzada per Mario Conde. El seu origen
evident és l'escenari en què transcorre la història: una illa devastada per la
pobresa, la fam, la malaltia desatesa, la decadència física i moral dels
habitants, la destrucció implacable del temps, la manca de mesures d'higiene, el
racionament, la soledat i la frustració de les il·lusions.
En
ple segle XXI, Cuba, immersa en una situació que recorda molt a una eterna
postguerra (els seus personatges no tenen millors condicions de vida que les
dels personatges de La Colmena, pateix
les conseqüències, els llastos, d'una història plena d'incertesa i de
situacions socials insostenibles, d'un descontentament general prolongat durant
segles i d'uns canvis polítics extrems i inestables que suposadament han estat
realitzats per millorar la qualitat de vida del poble però que només han
beneficiat als de sempre. En les converses de Comte amb els seus amics Carles
el Flac, Candito el Roig i el Conill assistim a una crítica ferotge i
desencantada de les actuacions polítiques dels governants i de les
conseqüències que aquestes han tingut per al poble cubà.
Aquí cal indicar que cada cert
espai / temps de la narració, s'intercalen cartes plenes de sentiment i de
lliurament.
Padura,poc a poc,
ens va descobrint qui és l'autora de les mateixes una gran sorpresa Comencen a presentar-aquestes cartes sense signatura. Posteriorment són rubricades com "El teu nena". Però hi ha un detall especial a nivell semiòtic i
lingüístic, i és que a la carta del 13 de març, l'escriptora de les missives
mostra un canvi en la seva signatura: ja no és la nena d'algú més, és,
simplement, "Nena" .
En aquesta carta s'acomiada
definitivament de l'estimat:
És tant el dolor acumulat dins meu que
em descobreixo sense forces per seguir escrivint aquestes cartes sense sentit. Mai les rebràs, primer perquè no vols
rebre-les, i després perquè seria incapaç d'enviar-les, més coneixent el que
ara conec, doncs prefereixo que em segueixis culpant a mi i que mai sàpigues
aquesta tremenda veritat. De totes maneres, per a mi etern càstig,
les vaig a conservar com a testimoniatge dels meus pecats, dels meus dolors