El caçador d'estels de Khaled Hosseini

         

Aquesta és la inoblidable i colpidora història de l’amistat entre l’Amir i en Hassan, dos nens que creixen junts a Kabul durant els últims dies de la monarquia afganesa, un d’ells, fill d’un home ric i poderós, i l’altre, un hazara de classe inferior. 

Després de la invasió soviètica, l’Amir i el seu pare abandonen el país i comencen una nova vida a Califòrnia. 

Però el passat sempre torna, i el pes de la traïció de vegades esdevé massa feixuc. Una bellíssima novel·la sobre l’amistat, la traïció i el preu de la lleialtat.

És  una  història emotiva  i  dura  i inoblidable que desvetllar els  sentiments mes purs.

 És  un  gran  descriptor  d’emocions:  

Hi ha moments molt emotius i colpidors .... quan Sohrab després d´intentar suicidar-se diu” que està cansat ” ( de viure) fa molta pena…

Ens  fa  reviure   que  potser  la  realitat  superar  la  ficció,  els  nostres  nens , adolescents  els  seus  traumes  ...  com  aconseguir  desxifrar-los?

Els  costums  d'una  poble  que  a la primera nevada de l’hivern tanca l’escola i els nens es queden a casa, o surten a fer volar estels.

Les emocions  que   emmirallen   la relacions  entre   pare-fill del  protagonista,  una  amalgama  d'enveja, admiració i amo.

Tanmateix  la barreja d’amistat i crueltat infantil   del protagonista, la seva necessitat d’amor.

La fidelitat , la  traíció , els  ideals, els  pecats que  marquen  una vida  ,la  dona  i  l’islam.

Frasses  que  ajuden  a  reflexionar.

Va  passar  molt  de  temps  però  ara  sé  que  no  és  cert  el  que  diuen sobre  el  passat , sobre  com  pots  enterrar-lo.

Perquè  el  passat  acaba  ressucitant.

El  passat  sempre  torna   i el  pes  de  la  traïció  de  vegades  esdevé massa  feixuc..

 Per  a  mi   Amèrica  era  un  lloc  per  enterrar  els  meus  records.  Per   al  baba  un  lloc  per  a  plorar   els  seus

Només  era  un  somriure ,res  més. Alló no  ho  arreglava  tot. De  fet  ,no  arreglava  res.  Només  un  somriure. Una  cosa minúscula  .  Una  fulla  enmig  del  bosc  que  tremola sota  les  ales  d'un  ocell que  alça  el vol.

Però  l'agafaria  .  Amb  els  braços  oberts .Perquè  quan  arribar l a  primevera  , la  neus es  fon  floc  a  floc i  potser  el  que  acaba  de  veure  era  la  fosa  del primer  floc....la  esperança

Vaig  treure  en Sohrab de  la  certesa  de  la  confusó  i  el  vaig  portar  a  una  confusió.

 d'incerteses.

“Només hi ha un pecat, només un. I és el del robatori. La resta de pecats són variacions del robatori”.

.