El retrat de Dorian Gray

El retrat de Dorian Gray és una obra de l'autor irlandès Oscar Wilde, i la seva única novel·la publicada. Va aparèixer per primer cop el juliol de 1890 a la revista Lippincott's Montly Magazine com una història datada del 20 de juny de 1890. L'autor va revisar aquesta primera edició més endavant, amb diversos canvis i un seguit de capítols nous. Aquesta versió va ser publicada per Ward, Lock and Company a l'abril de 1891.

Aquesta  novel.la  narra  la  història    d’un  artista  Basil  Hallward que  queda  impressionat   per  la  bellesa  d’un  jove nomenat  Dorian  Gray. L’obsessió  per  aquest  jove   el  portarà  a  retratar-lo en  un  quadre   que  es  convertirà  amb  l’eix  de  la  historia.

Basil  Hallward  presenta   a  Dorian  Grayal seu  amic Lord  Henry influït  pel  cinisme d’aquest

Comença   a  obsessionar-ne amb  la idea  de  que  un  dia  perdrà  la   joventut      i  la  bellesa   i arriba a desitjar el fet de conservar l'aspecte de joventut més que cap altra cosa, fins al punt que la seva ànima pacta amb el diable per lligar-lo al seu homònim del quadre. D'aquesta manera, ell conserva la seva perfecta bellesa a mesura que el personatge del quadre va envellint.  desitja  mantenir-se  sempre  com  en  el  retrat   que  Basil  Hallward va  pintar  per  ell.

Arriba a desitjar el fet de conservar l'aspecte de joventut més que cap altra cosa, fins al punt que la seva ànima pacta amb el diable per lligar-lo al seu homònim del quadre. D'aquesta manera, ell conserva la seva perfecta bellesa a mesura que el personatge del quadre va envellint.

El retrat de Dorian Gray és una mostra més de la capacitat de Wilde per analitzar la condició humana, de la qual era un gran coneixedor. Brillantment escrit, i sense decaure en la narració en cap punt de la història, Wilde ens ofereix un clàssic de victòria i derrota, aparença i sofriment, vida noble i desgràcia humana, retrat de la veritable misèria d'ànima que s'amaga darrere les personalitats aparentment segures i fortes.

Dorian Gray: és el personatge principal de la novel·la. És descrit com un home jove i atractiu que queda impressionat per la filosofia hedonista de Lord Wotton. A l’inici del llibre, desitja no envellir mai, un desig que es fa real a través del seu retrat, que comença a absorbir les conseqüències de les seves accions. D’aquesta manera, roman jove malgrat el seu estil de vida, que corromp la seva ànima.

En  la  recerca   de  noves  sensacions   li v aporta  a  estudiar  amb  profunditat   les  diferents  maneres  de  pensar.  La  religió  catòlica  pels  seus  rituals  en el   moment  de  la  missa  ,  la  culminació  de   la  Consagració ,  el  pa    del  àngels, revestit  amb  la  Passió  de  Crist.

Però  mai va  caure  en  detenir  el  seu  desenvolupament  personal  acceptant  un  credo o  sistema.

El misticisme  el  seu  poder   de  transformar   les  coses. 

La  subtil  antinòmia    que  sempre  l’acompanyava    més  tard  es va  inclina  per  les  teories  materialistes

Després  va  estudiar,els  perfums  els  secrets destil·lació d’olis.  Va  veure  que  no  hi  havia  cap   cap  estat  d`ànim  que  no  tingués  la  seva contrapartida  en  la  vida  dels  sentits, i  es  va posar   a  estudiar  la  seva  relació , preguntant-ne  perquè  l’encens  incita  al  misticisme,l’àmbar  gris  excita  les  passions, les  violetes  porten  a  la  memòria  els  antics  amors,,..els  àloes  que  són  capaços  de expulsar  la  melancolia  de  l’ànima...

Les  joies  ,  la  música...brodats  d’or  i  plata,  vestidures  eclesiàstiques.  Aquests  tresors  que  col·lacionava  i  guardava  a  casa  l’ajudaven    a  oblidar i  poder  escapar,  d’aquell  temor que

Que  arrossegava  l’ànima  i  no  podia  suportar

Lord Henry Wotton: un dels millors amics de Dorian. És un noble que es limita a perseguir els plaers. Wotton no té moral ni problemes a l’hora de mostrar les seves tendències hedonistes. També és molt irònic i enginyós.

Basil Hallward: altre dels millors amics de Dorian. És el pintor que crea el retrat de Dorian Gray. Comparat amb Wotton, ell no és tan extrem en els seus pensaments, i no defensa l’hedonisme. Per a ell, la bellesa és un objectiu, raó per la qual s’obsessiona amb Dorian i la seva perfecció física. També ell sembla enamorat de Dorian en alguns punts del llibre.

Sibyl Vane: és una actriu que interpreta obres de William Shakespeare en un vell teatre de la ciutat. Dorian s’enamora d’ella, però després de conèixer el veritable amor, ella deixa de ser capaç d’interpretar escenes d’enamorada. Aleshores, Dorian l’abandona, quan descobreix que sols l’estimava per les seves habilitats artístiques. L’abandonament porta Sybil al suïcidi, convertint-la en la primera víctima de la maledicció de Dorian.

James Vane: és el germà de Sibyl. Se’n va de la casa materna per a convertir-se en mariner i viatja fins a Austràlia. Quan rep la notícia que Sybil s’ha suïcidat, torna a Anglaterra per a venjar-se. Però James mai arriba a satisfer el seu desig, cercant  la  seva  venjança  perseguint  a  Dorian  per  matar-lo,  mor abans    de  dur  a  terme  el  seu  desig   durant un accident de caça.